Aquest text fou publicat en el web de l'exposició que Domènec Batalla va fer

a la Fundació Rodríguez-Amat el mes d'agost del 2002

Domènec BATALLA

Humà, sincer, treballador, imaginatiu, són, entre molts altres, qualificatius que podem emprar en parlant de Domènec Batalla. Un pintor autodidacte format al llarg de molts i molts anys de treball. Un home arrelat al Ripollès, la seva terra d’adopció. Un artista de cap a peus, un pintor i escultor que estima el seu ofici a un nivell com en pocs altres artistes he pogut veure. El seu gran mèrit és el d’haver assolit un nivell de màxima professionalitat amb l’esforç del seu treball i dedicació constant.

Rica i imaginativa podem qualificar la seva obra. Com a pintor Domènec Batalla expressa per mitjà d’elements que són propis a la seva personalitat una capacitat extraordinària de fantasia i imaginació. Fill, net i besnét des dels surrealistes fins, enrera en el temps per arribar a Hyëronimus Bosch, Domènec Batalla ha sabut imprimir una nova personalitat a la pintura d’imaginació. Com a escultor, gran coneixedor dels materials, sobretot el ferro, Batalla manifesta un ritme absolut. La modulació dels espais, la cadència repetitiva de les formes, el temps i el compàs del moviment atorguen a les seves escultures unes característiques molt personals. Com qualsevol obrer, l’he vist treballar el ferro, en fred i en calent, soldar i picar amb la potencià de qui sap adobar el material per aconseguir interpretar, finalment, la idea originària. La diferència no radica en el sistema de treball, sinó amb la idea que porta a l’hora d’atacar la creació de l’obra. A vegades uns dibuixos li serveixen per arriar tot el procés, d’altres vegades la idea està en ell mateix.

Domènec Batalla és un gran dibuixant, sempre el veig amb un bloc a la mà: quatre ratlles ràpides ben traçades amb un domini absolut del moviment del canell per aconseguir un món d’objectes i sobretot figures plenes d’imaginació.

Domènec Batalla és un artista que ha sabut trobar un camí personal únicament amb el seu esforç per molt anys de treball.

Jordi Rodríguez-Amat