Escrit publicat en el Diari de Girona el juliol del 1997

SERENOR I ABSTRACCIÓ A L'OBRA DE JORDI GISPERT

El Centre Cultural Escoles Velles de Begur presenta fins el proper 13 d'agost, una magnífica exposició del pintor saltenc Jordi Gispert, un artista auster i sobri que utilitza el paisatge com element generador d'una abstracció personal.

Amb pigments i làtex sobre tela o paper, tant en grans com en petits formats, Jordi Gispert confereix a la seva obra diferents tipus de textures que depenen de la consistència del material i el seu estat de dissolució. Mangres, sienes, ocres, a més del negre i altres pigments naturals, atorguen a la pintura de Gispert un alt grau de cromatisme terrós, càlid i lluminós. El negre, molt important a la seva obra, s'ens presenta sempre com l'element que, neutralitzant tota interacció cromàtica, permet que cada color es mostri segons la seva pròpia identitat.

El paisatge és per a Jordi Gispert l'element causant que transforma, per mitjà de vivències sensitives, la simple percepció visual en grans superfícies cromàtiques, carateritzades per una forta abstracció. Una pintura aquesta que, tot i respirar certes connotacions paisatgístiques, ha perdut les seves correlacions figuratives originàries.

A partir d'una pintura amb certs trets dinàmics, Jordi Gispert ha anat evolucionant vers un gestualisme controlat per una acció mental i sensitiva de caire molt personal. Estructurada tota la composició per mitjà d'un traç negre, enèrgic i potent, l'artista hi va disposant els colors, molts d'ells matisats amb blanc i que finalment determinen la unitat del quadre.

Per bé que Jordi Gispert soluciona cromàtica i compositivament l'obra abans de començar-la, el mateix impuls que l'artista imprimeix a l'acció pictòrica l'obliga a introduir-hi certs canvis. Són canvis determinats pel propi desenvolupament del procés creatiu. Gispert construeix gairebé sempre tota la composició a base de grans línies horitzontals; un gran cel compost per una sola massa cromàtica a la part superior atorga a tots els altres elements plàstics un absolut equilibri compositiu. En definitiva l'obra és tractada per grans masses cromàtiques definides per línies negres que, a més de donar lluminositat, equilibren tota la composició. La horitzontalitat es trencada, a vegades, per certs elements formals inclinats, situats a la part inferior central i que venen a enriquir alhora que dinamitzar l'obra.

La mostra, admirablement presentada, revela el quefer artístic d'un pintor amb molt d'ofici i molts anys de treball al cim de les espatlles.

liniblau.gif (91 bytes)

 

Aquest escrit va ser publicat en el díptic de l'exposició que el pintor Jordi Gispert va fer entre el 5 i el 25 d'agost del 2000 a la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat

Jordi Gispert

L'obra d'art manifesta sempre l'actitud i el caràcter d’un artista, són però els elements formals, conceptuals i tècnics els que reflecteixen el segell i la individualitat del creador. Jordi Gispert és un artista amb una llarga trajectòria en el món de la creació plàstica, un pintor experimentat que manifesta el seu caràcter fort i potent sense cap tipus d'ambigüitat. Un creador que no fa cap mena de concessió gratuïta a l'hora d'enfrontar-se amb el simple, però profund acte creatiu. Nascut a Salt el 1949 en el si d’una família de pintors artesans, Gispert inicià els seus estudis d'art a principis de la dècada dels seixanta a l’Escola de Belles Arts de la seva localitat natal. El seu instint de creador però no li va permetre d'exposar-se a la rutina de seguir uns estudis reglats i acadèmics que podien haver minvat una personalitat ben manifesta ja en aquells moments. És així que, a partir d'aleshores, començà un recorregut artístic de gairebé quaranta anys, al llarg dels quals la seva personalitat s'ha refermat i consolidat en un obra caracteritzada per un fort contingut abstracte. Després d’uns inicis més o menys figuratius i sota els principis de les avantguardes no figuratives, en particular de totes les abstraccions dionisíaques i constructivistes que han regit el segle XX, Gispert, empès per la seva independència i la seva insubjecció als aspectes visuals de l’objecte, trencà radicalment amb tot tipus de figuració, per endinsar-se agosaradament en l’abstracció més agressiva. Des d’aleshores, Gispert, rebutjant qualsevol sistema mental absolut a l'hora de pintar, ha recorregut tots els terrenys de l’abstracció i n’ha explorat tots els recers.

Profund coneixedor dels recursos tècnics, Gispert utilitza generalment una tècnica mixta a base de làtex, pigments, fulls d'or, papers i cartons. A nivell cromàtic, les mangres, els sienes, els ocres, els grisos i sobretot el negre, generador aquest de tota la composició de l'obra, atorguen, degudament combinats, un alt grau de lluminositat a una pintura equilibrada i dinàmica, identificada íntimament amb les vivències personals de l'artista. A l’hora de pintar, Gispert segueix un camí propi i personal; després d’observar el món exterior que l’envolta i haver captat l’essència de les coses, l’esperit del pintor prescindeix de tot el coneixement visual de l’objecte i comença el procés d’abstracció que determina, conjuntament amb una acció pictòrica d’execució ràpida i fresca, l’obra acabada. A Gispert li interessa la primera pinzellada, aquella pinzellada que dóna frescor a l'obra. L'obra, diu l'artista, ha de respirar, ha de ser lliure. Per a ell, la temàtica és una simple excusa que permet al creador generar tot el procés de l'acte creatiu.

Avui, Gispert és un artista profund i experimentat, un pintor que ha assolit la maduresa d’aquells que han estat sempre estintolant l’obra sobre el treball tenaç i constant.

La Galeria del Centre d'Art de la Fundació Rodríguez-Amat presenta entre el 5 i el 25 d'agost l'obra pictòrica més recent d’en Jordi Gispert. Es tracta d'una pintura que mostra l’alè i la potència d’una personalitat extraordinàriament forta en el moment més àlgid i madur del seu recorregut artístic. Un gestualisme vigorós regit per fortes accions instintives caracteritza aquesta pintura. Una pintura executada amb un traç fort, valent i dinàmic, que exclou qualsevol submissió a aspectes contraris als seus impulsos viscerals i se’ns presenta com un crit potent, un cant a la llibertat i al desenfrenament dels instints de l’individu.

liniblau.gif (91 bytes)

 

ABSTRACCIÓ I EQUILIBRI A LA PINTURA DE JORDI GISPERT.

La sensibilitat i el caràcter es manifesten sempre d’una manera absoluta i inequívoca en el treball d’un artista. Són concretament els elements formals, conceptuals i tècnics de l’obra els que reflecteixen el segell i la individualitat del creador. Jordi Gispert és un artista, un pintor de cap a peus, un caràcter fort i potent que, sense cap tipus d'ambigüitat, manifesta el seu temperament en una obra personal i sincera. Nascut a Salt el 1949 en el si d’una família de pintors artesans, Gispert va freqüentar a principis de la dècada dels seixanta l’Escola de Belles Arts de la seva localitat natal. Ben aviat s’adonà que no podia sotmetre's als ensenyaments reglats d’una escola sense exposar-se al gran risc de minvar la seva forta personalitat i, alhora, la capacitat d’expressió i resolució del seu caràcter. És així que amb una absoluta consciència del seus actes començà tot seguit una singladura artística de formació purament autodidàctica que el portaria sense encongiments al llarg de més de trenta anys d’ofici pels camins de llibertat, plenament personals i lliures que han guiat sempre la seva acció creativa. Gispert ha estat i és un artista intuïtiu que rebutja qualsevol sistema mental absolut a l’hora de pintar.

Després d’uns inicis més o menys figuratius i sota la influència lògica de les avantguardes que regien l’art a la primera meitat d’aquest segle, en particular de totes les abstraccions dionisíaques i constructivistes, Gispert, empès per la seva independència i la seva insubmissió als aspectes visuals de l’objecte, trencà radicalment amb tot tipus de figuració, per endinsar-se agosaradament en l’abstracció més agressiva. Des d’aleshores, Gispert ha recorregut tots els terrenys de l’abstracció i n’ha explorat tots els recers.

Una formació profunda en el camp de la pintura decorativa i industrial assolida en el taller de la seva pròpia família li va permetre de conèixer tots els recursos tècnics que, ja des d’un bon començament, el pintor posà al servei dels seus principis estètics i conceptuals. En la seva pintura, Gispert utilitza generalment una tècnica mixta a base de làtex, pigments, laques, papers i cartons. En algunes obres hi afegeix, a més, tota mena d’estris en forma de collage. A nivell cromàtic, mangres, sienes, ocres, grisos i sobretot blaus i roigs a més del negre, mai el verd, atorguen, degudament combinats, un alt grau de lluminositat a la seva pintura. Ultra les textures i altres consistències matèriques, tots aquests elements pictòrics determinen un llenguatge i una gramàtica plàstica personal.

Avui, Gispert és un artista profund i experimentat, un pintor que ha assolit la maduresa d’aquells que han estat sempre estintolant l’obra sobre el treball tenaç i constant. Un pintor que es mou a cavall entre Salt i Garriguella i on, dia rera dia, continua el seu itinerari pictòric. A l’hora de pintar, Gispert segueix un camí propi i personal. Després d’observar el món exterior que l’envolta i haver captat l’essència de les coses, l’esperit del pintor prescindeix de tot el coneixement visual de l’objecte i comença el procés d’abstracció que determina, conjuntament amb una acció pictòrica d’execució ràpida, l’obra acabada.

Tot i les etapes amb petites diferències en el tractament de les formes i les taques, la pintura de Jordi Gispert presenta una constant compositiva. Sobre unes grans masses planes, generalment de colors clars, el pintor traça, sempre en una sola sessió, un món de línies i formes de diferents gruixos i intensitats que prenen valors de signes plàstics minimalistes. Són formes que lluiten aferrissadament al bell mig dels oceans superficials de la tela o el paper per aconseguir, gairebé sempre per mitjà de raonaments sensitius, l’equilibri de la composició. El raonament cerebral es limita volgudament al control de l’acció manual.

Fa un parell d’anys, l’Ajuntament de Salt li va proposar la realització d’una escultura en la rotonda del Passeig del Marqués de Camps d’aquella localitat. Es tracta d’un projecte d’imminent execució. El simbòlic títol de l’escultura Mururoa fa referència a les explosions nuclears que realitzà el govern francès en l’illa del mateix nom i mostra el seu rebuig a la violència. L’escultura, a base de formes pròpies de l’alfabet gràfic del pintor, està formada per quatre elements, el central de més de nou metres d’alçada i es realitzarà en acer i coure.

L’obra pictòrica més recent d’en Jordi Gispert, realitzada en els últims mesos i encara desconeguda per no haver estat exposada mai, mostra l’alè i la potència d’una personalitat extraordinàriament forta en el moment més àlgid i madur del seu recorregut artístic. Trets dinàmics de gestualisme vigorós, regits per fortes accions instintives caracteritzen aquesta pintura. Són obres de grans dimensions, executades sobre cartó amb un traç fort, valent i dinàmic. Es tracta d’una pintura que exclou qualsevol submissió a aspectes contraris als seus impulsos viscerals i se’ns presenta com un crit potent, un cant a la llibertat i al desenfrenament dels instints de l’individu.

Jordi Rodríguez-Amat