Nascut el 1945 a Girona - considerada com el centre de l'univers per al propi artista -, Josep Perpiñá va poder descobrir ben aviat els entrellats de l'art en general i de la pintura en particular de la mà del seu propi pare, un reconegut pintor a la Girona dels anys cinquanta i seixanta. La seva formació acadèmica s'inicià a l'Escola Municipal d'Art de Girona i continuà a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona en la qual, transformada en Facultat de Belles Arts, obtingué el títol de Llicenciat en Belles Arts. Una beca de la dotació d'Art Castellblanch li va permetre l'any 1969 de residir a París i descobrir el món de les avantguardes artístiques d'aquell moment. Avui, desprès de més de quaranta anys de dedicació a la pintura, Josep Perpiñá és un pintor que ha recorregut una llarga trajectòria professional. El profund coneixement de les tècniques artístiques que Perpiñá va poder adquirir en el taller familiar de Girona li ha permès sacsejar-se lliurement dins d'un ampli ventall de línies estètiques i conceptuals. La visió de conjunt de la seva obra realitzada all llarg del seu recorregut artístic permet descobrir la diversitat creativa d'aquest prolífic artista.

Josep Perpiñá és un artista en constant moviment interior, un pintor que no es planteja apriorísticament el procés a seguir a l'hora de crear l'obra. Ben al contrari, l'atracció del suport i del materials, conjuntament amb els estats d'ànim del moment, determinen el plantejament del seu treball. Perpiñá actua segons impulsos no controlats per simples raonaments cerebrals, és així que l'acte creatiu, difícilment explicable amb paraules, s'acompleix per mitjà d'un procés personal subjectiu determinant un discurs plàstic ric i variat, generador de tot tipus d'interpretacions subjectives. Dinàmica, mai estàtica, la pintura de Perpiñá és un flux i reflux constant: els cavalls, els galls, les girones, el jardí-bosc i l'arbre, entre d'altres, són temes recurrents a l'obra d'aquest pintor.

Tot i acceptar encàrrecs, Perpiñá es manifesta insumís a l'espectador, per a ell l'obra és el producte de les vivències en un lloc i en un moment concret i és independent de qualsevol altre factor. El procés de treball, realitzat sense pensar en principis estètics concrets, es produeix instintivament. Aquesta manera de pintar l'allibera de la submissió als coneixements adquirits en el període de formació. El substrat que resta un cop s'ha produït l'alliberament permet a l'artista d'accedir a la creació.

Per a ell, l'art, sense una definició concreta, és una manera de viure, una manera sentir. Coneixedor de la relativitat de les seves paraules, però amb plena complicitat personal, Josep Perpiñá, pintor singular amb un cert grau d'extravagància, considera l'artista com "la representació corporal dels Déus sobre la terra". L'artista ha de tenir, a diferència dels altres éssers terrenals, capacitats que li permetin d'accedir als diferents nivells de la creació.

Persistència subterrània - Expressió de la utopia és el títol que el propi pintor ha donat a aquesta mostra. El concepte de Persistència subterrània es concreta en el treball realitzat dia a dia en el silenci de l'estudi: el diàleg que l'artista manté amb els elements plàstics. L'expressió de la utopia es circumscriu en el propi individu: el temps, la llum. "En Perpi és la llum" diu el mateix artista. "La llum és el color i el color sóc jo".