Aquest article fou publicat en el diari de Girona sota el pseudònim de Francesc R. Oretó l'agost del 1997

PITARQUE I TORREBELLA: CROMATISME FIGURATIU I CROMATISME ABSTRACTE.

Sota el títol L'esclat del color, figuració i abstracció, es presenta en el Centre Cívic de Colera una exposició dels pintors Eulàlia R. Pitarque i Josep Mª Torrebella. La mostra, patrocinada per l'Ajuntament de Colera i organitzada per la Fundació Rodríguez Amat, permet de contemplar l'obra recent d'aquests pintors d'origen barceloní però ambdós residents a les contrades gironines.

Les imatges no són només aparences visibles purament formals, la correlació de dos colors, de dos tons, o més complexament, de dos valors cromàtics qualssevol pot generar imatges plàstiques inherents a la personalitat del propi creador. És així que, a l'entorn de la dialètica dels elements emocionals de l'obra, en pintura, el color pren els valors individuals més significatius. En aquest sentit, Pitarque i Torrebella entenen el color com l'eina que els permet el diàleg constant amb els elements formals que estructuren tot el quadre: Pitarque a l'entorn d'un paisatge de connotacions visuals, Torrebella dins d'una abstracció refinada i subjectiva.

Amb moltes reminiscències expressionistes, l'obra de Pitarque manifesta una figuració personal al voltant sempre del paisatge empordanès. Els seus quadres reflecteixen l'entorn natural de l'Empordà; cases, carrers, teulats i tota mena d'elemets rústics composen una simfonia cromàtica en la que s'hi apunten certs valors atmosfèrics. Pitarque inicia les seves pintures amb pinzellades de forta acció gestual, sempre amb pintures acríliques per a, finalment, acabar-les amb pintura a l'oli. La flexibilitat de l'acrílic li permet d'aplicar un cert gruix de pintura i, així, atorgar a la superfície del quadre valors texturals sobre els que el refregament amb pintura a l'oli determina qualitats d'indubtable valor plàstic.

Lliure de qualsevol figuració perceptiva si bé no sensitiva, l'obra de Torrebella suggereix imatges que semblen extretes de la realitat visual. Per mitjà de l'abstracció, la seva pintura transforma la riquesa formal del món exterior en pura plasticitat i, el sedàs de la sensibilitat li permet de crear matitzacions riques i sensuals a base de colors primaris i els corresponents complementaris. La pintura, a més d'expressar el seu vitalisme personal, permet a Torrebella la reflexió i el coneixement de valors universals, sempre però, a partir d'elements plàstics formals i cromàtics.

Jordi Rodríguez-Amat