Francesc PUNTÍ L'obra de Francesc Puntí no es limita als valors purament plàstics; el seu món inclou aspectes psicològics, creats per imatges i espais de característiques peculiars que serveixen a l'artista per a expressar un món irreal, desconcertant i, alhora, intrigant. Per a Francesc Puntí l'art és una eina que permet crear situacions, lògiques o bé il·lògiques, però que provoquen sempre una estat d'incertesa i d'ambigüitat a l'espectador. Són dibuixos i pintures que descriuen sense arribar a narrar una mena de món oníric, creat per mitjà d'unes situacions que es repeteixen en un i altre quadre; dones, llits, sofàs, pics i pales, entre altres, formen el ventall d'objectes que determinen una iconografia personal i intimista. Puntí descriu un espai incert, sempre interior, per mitjà d'una perspectiva forçada, gairebé sempre en picat. És com si l'espectador tingués una posició excelsa davant del drama que succeeix sense arribar a comprendre'l. No és ni la simple bellesa ni la plasticitat el que interessa a Francesc Puntí. Per a ell, l'art es una eina que crea situacions i estats d'esperit incerts. Es tracta d'uns treballs monocromàtics en els que la tècnica emprada -sanguínia, llapis, o bé tinta, entre altres- determinen una tonalitat cromàtica única. Aquest monocromatisme permet a l'espectador de concentrar-se en l'acció o situació que, entre llums i ombres amb forts clarobscurs, s'hi descriu i que intensifiquen el contingut dramàtic d'un món irreal. La nuesa de la carn és un altre dels aspectes connotatius que comporten els treballs d'en Francesc Puntí. Les dones apareixen nues o mig nues, estirades al cim d'un llit o bé dins d'una banyera. Davant la nuesa de la dona i en mig d'una escena ambigua, l'home esdevé, la majoria de les vegades, simple espectador passiu d'una situació indeterminada. Tècnicament. Puntí utilitza el dibuix a llapis o bé a tinta, gairebé sempre de petites dimensions, que creen efectes intimistes. Jordi Rodríguez-Amat |