Aquest text fou publicat en el web de l'exposició que Santiago Raigorodsky va fer, conjuntament amb Mario Torino, a la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat entre el 22 de juny i el 21 de juliol del 2002 Santiago RAIGORODSKY Santiago Raigorodsky és un pintor dorigen argentí, però afincat des de fa molts anys a Catalunya. Un pintor amb un llarg recorregut en el món de lart que ha assolit avui el seu propi camí personal. En la seva pintura i a nivell tècnic, Santiago Raigorodsky utilitza lacrílic sobre tela, en funció però dels valors a aconseguir, hi introdueix pols de marbre amb làtex a fi de donar certes textures a algunes superfícies cromàtiques. El format, tot i ser molt variat, no condiciona mai el seu treball, ja que la ductilitat de Raigorodsky li permet una absoluta adaptació tant en petit com en gran format. És més, en moltes de les seves obres la verticalitat o horitzontalitat de lobra es manté perfectament equilibrada dins duna perfecte composició. Santiago Raigorodsky es mou, avui, dins de la més pura abstracció. Lartista, però, es va formar i va desenvolupar al llarg de molts anys en una trajectòria figurativa. Home dofici, ha arribat avui a leliminació de qualsevol valor figuratiu per a accedir a composicions cromàtiques pures. A vegades el procés sinicia en unes imatges amb certs valors figuratius que perden ben aviat qualsevol connotacions amb la realitat visual per a accedir al món de la imatge plàstica pura. Dins daquesta abstracció hi podem trobar valors formals, cromàtics i lineals que poden suggerir els espais naturals en el quals es movia lartista a la seva Argentina natal, entre altres, aquells grans horitzons de les planures del seu país dorigen. El moviment de la mà, però, conjuntament amb les estructurals formals i cromàtiques determinen el significat plàstic de tota la seva obra. Raigorodsky senfronta directament amb la superfície de la tela sense cap tipus destudi preparatori. Ni tan sols es planteja mentalment el resulta final del quadre. Pures relacions cromàtiques flueixen, alhora que es va desenvolupant tot el procés sensitiu, el qual és el que concreta lobra pictòrica. En el mateix procés, Raigorodsky pot canviar la línia originària per seguir per indrets plàstics diferents dels inicialment encetats. Aquest procés depèn, pura i simplement, dels estats anímics, els quals son els que determinen el contingut plàstic de lobra. En aquest procés no intervenen ni aspectes visuals de caire figuratiu ni valors relatius a simbolismes formals o cromàtics. Raigordosky es mou així en el món de la imatge pura: la pintura en la més pura essència. Per a ell, els valors de la imatge i els simplement simbòlics pertanyen a altres disciplines mentals com la psicologia o la literatura. Raigorodsky no fonamenta la seva pintura sobre cap principi estètic de caire cognoscitiu; la pintura sha de sustentar en els elements que la conformen. Tot i el principi purament plàstic de la seva pintura, Santiago Raigorodsky atribueix títol a cadascuna de les seves obres. El fet que li interessi la literatura, inclòs com a creador, li permet, un cop lobra acabada donar-li un títol. Els títols comporten un contingut ambigu, íntim i, fins i tot, dhomenatge. Santiago Raigorodsky és avui un pintor madur, un artista pur, lliure de sistematitzacions i actituds filosòfiques que sallunyen de lessència de la pintura sota la qual ell consolida obra i persona. Un artista que després de un llarg recorregut per diferents indrets geogràfics, argentina, Brasil, Israel, Catalunya, i plàstics, des de una forta figuració inicial per arribar al seu món plàstic actual, ha assolit el camí personal en el qual es desenvolupa la seva personalitat creativa. Jordi Rodríguez-Amat |