Aquest text fou publicat en el web de l'exposició que Santiago Raigorodsky va fer, conjuntament amb Mario Torino, a la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat entre el 22 de juny i el 21 de juliol del 2002

Santiago RAIGORODSKY

Santiago Raigorodsky és un pintor d’origen argentí, però afincat des de fa molts anys a Catalunya. Un pintor amb un llarg recorregut en el món de l’art que ha assolit avui el seu propi camí personal.

En la seva pintura i a nivell tècnic, Santiago Raigorodsky utilitza l’acrílic sobre tela, en funció però dels valors a aconseguir, hi introdueix pols de marbre amb làtex a fi de donar certes textures a algunes superfícies cromàtiques. El format, tot i ser molt variat, no condiciona mai el seu treball, ja que la ductilitat de Raigorodsky li permet una absoluta adaptació tant en petit com en gran format. És més, en moltes de les seves obres la verticalitat o horitzontalitat de l’obra es manté perfectament equilibrada dins d’una perfecte composició.

Santiago Raigorodsky es mou, avui, dins de la més pura abstracció. L’artista, però, es va formar i va desenvolupar al llarg de molts anys en una trajectòria figurativa. Home d’ofici, ha arribat avui a l’eliminació de qualsevol valor figuratiu per a accedir a composicions cromàtiques pures. A vegades el procés s’inicia en unes imatges amb certs valors figuratius que perden ben aviat qualsevol connotacions amb la realitat visual per a accedir al món de la imatge plàstica pura. Dins d’aquesta abstracció hi podem trobar valors formals, cromàtics i lineals que poden suggerir els espais naturals en el quals es movia l’artista a la seva Argentina natal, entre altres, aquells grans horitzons de les planures del seu país d’origen. El moviment de la mà, però, conjuntament amb les estructurals formals i cromàtiques determinen el significat plàstic de tota la seva obra.

Raigorodsky s’enfronta directament amb la superfície de la tela sense cap tipus d’estudi preparatori. Ni tan sols es planteja mentalment el resulta final del quadre. Pures relacions cromàtiques flueixen, alhora que es va desenvolupant tot el procés sensitiu, el qual és el que concreta l’obra pictòrica. En el mateix procés, Raigorodsky pot canviar la línia originària per seguir per indrets plàstics diferents dels inicialment encetats. Aquest procés depèn, pura i simplement, dels estats anímics, els quals son els que determinen el contingut plàstic de l’obra. En aquest procés no intervenen ni aspectes visuals de caire figuratiu ni valors relatius a simbolismes formals o cromàtics. Raigordosky es mou així en el món de la imatge pura: la pintura en la més pura essència. Per a ell, els valors de la imatge i els simplement simbòlics pertanyen a altres disciplines mentals com la psicologia o la literatura. Raigorodsky no fonamenta la seva pintura sobre cap principi estètic de caire cognoscitiu; la pintura s’ha de sustentar en els elements que la conformen.

Tot i el principi purament plàstic de la seva pintura, Santiago Raigorodsky atribueix títol a cadascuna de les seves obres. El fet que li interessi la literatura, inclòs com a creador, li permet, un cop l’obra acabada donar-li un títol. Els títols comporten un contingut ambigu, íntim i, fins i tot, d’homenatge.

Santiago Raigorodsky és avui un pintor madur, un artista pur, lliure de sistematitzacions i actituds filosòfiques que s’allunyen de l’essència de la pintura sota la qual ell consolida obra i persona. Un artista que després de un llarg recorregut per diferents indrets geogràfics, argentina, Brasil, Israel, Catalunya, i plàstics, des de una forta figuració inicial per arribar al seu món plàstic actual, ha assolit el camí personal en el qual es desenvolupa la seva personalitat creativa.

Jordi Rodríguez-Amat