Escrit publicat en el catàleg de l'exposició d'Enric Servera del 4 al 29 de juliol del 1998

a la Fundació Rodríguez-Amat

ENRIC SERVERA

Fa poc més de cent cinquanta anys que per primer cop a la història s’aconseguia captar les primeres imatges amb emulsions fotosensibles. Eren moments en els quals tot just es pretenia reproduir la realitat natural, i la fantasia de l’individu no gosava encara d’entreveure les possibilitats que un bon dia oferiria la fotografia creativa. La manipulació de l’eina amb finalitats artístiques va començar un cop avançat aquest segle, però ha estat en els últims anys quan la imaginació dels creadors ha abraçat obertament aquest mitjà per a fer-ne ús als més alts nivells artístics. Avui, la fotografia ha assolit un espai propi i ha entrat agosaradament en el camp de les arts plàstiques al mateix nivell que qualsevol de les altres tècniques artístiques.

Enric Servera és un creador d’origen menorquí arrelat a Catalunya des de fa una bona pila d’anys. Un artista que, sense perdre mai la identitat dels seus orígens, sap conviure obertament amb la universalitat de l’art. Format tècnicament a l’àmbit de l’arquitectura, Enric Servera es mou amb vocació i devoció en el món de la plàstica pura; la pintura, el dibuix, el gravat i la fotografia són eines que, dia rere dia, li permeten d’alliberar la seva imaginació, que no és pas poca, i produir imatges amb finalitats estètiques.

No obstant la seva joventut, Servera és un fotògraf amb un profund coneixement tècnic, un artista que no limita la fotografia a captar la simple realitat visual. La cambra és l’eina que li permet d’aconseguir imatges al vol, ara volgudes i cercades, ara atzaroses i passatgeres; la complicitat entre realitat i ficció li possibilita un diàleg constant amb el món exterior. L’espai, la llum i els objectes es transformen, un cop captats i manipulats convenientment, en imatges intemporals. És així que la temporalitat efímera de la imatge esdevé intemporal per l’acció del creador. Veure, observar, sentir i fins i tot escoltar, són espais sensitius que permeten, amb la manipulació de l’eina, transformar la realitat visual i alliberar el món imaginatiu i plàstic d’aquest creador d’imatges.

Molts són els recursos tècnics que Servera utilitza al servei del seu discurs plàstic. El blanc i negre li permet de moure’s en espais naturals reals que semblen haver oblidat la presència humana. Amb el color, en canvi, apareix el cos humà amb tota la seva nuesa corporal. De vegades és la simple, i no pas fàcil, acció de cercar a través del visor la que origina l’obra. Altres cops, petits moviments de la cambra, tot conjugant perfectament llum, temps i diafragma atorguen a la imatge una volguda indefinició que, amb llunyanes referències a l’objecte, transmeten determinades sensacions visuals i plàstiques a l’obra. Aquestes i altres accions, juntament amb un acurat treball de laboratori en el qual continua l’acció creativa, permeten d’abastar una obra marcada sempre per una forta personalitat.

La Galeria del Centre d’Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat presenta entre el 4 i el 29 de juliol una àmplia mostra de fotografies de recent creació. Una exposició que permet endinsar l’espectador en el món plàstic d’aquest jove fotògraf menorquí.

Aquest escrit fou publicat en el díptic de l'exposició que el fotògraf Enric Servera va fer

a la Fundació Rodríguez-Amat del 8 d'abril al 28 de maig del 2000

Enric SERVERA

A l'àmbit de la 10a Primavera Fotogràfica organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de l'Àrea d'Arts Plàstiques, la Fundació Rodríguez Amat presenta la producció que el jove fotògraf menorquí arrelat a Catalunya, Enric Servera, ha creat en els últims tres anys.

Desprès d'haver treballant durant uns anys la fotografia en color, Servera torna a les arrels del blanc i negre. Fotografia en color i fotografia en blanc i negre es mouen sota principis estètics diferents i poden assolir, independentment una de l'altra, valors de llenguatge universal.

Aquesta exposició mostra com Enric Servera s'allibera de les particularitats físiques del món exterior. Per mitjà d'un joc fort de contrastos, els objectes, tot i conservar la pròpia essència, perden llurs identitats físiques. Una dialèctica a cavall entre valors plàstics molt personals i una narració, lliure de tota càrrega descriptiva.

No hi ha a l'obra d'Enric Servera una temàtica concreta. Tot i l'aparició puntual de la figura humana, els entorns, ara rurals, ara urbans, se'ns presenten deshumanitzats. La màgia de la fotografia, camera i laboratori, permet a Servera de transformar les seves visions d'uns espais concrets i temporals en imatges lliures de tota descripció objectiva i esdevenir per mitjà de processos purament sensitius espais intemporals.

Tècnicament, la sensibilitat de la pel·lícula, la velocitat de l'obturador i l'obertura del diafragma es conjuguen amb un petit moviment de la camera i un treball acurat de laboratori, per atorgar a la fotografia un missatge ple de misteri. Un fort contrast entre clars i foscos amb limitació de la gamma de grisos i certs espais amb una volguda absència de definició, conjuntament amb la obliqüitat de les línies - manca absoluta de verticalitat i horitzontalitat, caracteritzen una composició dinàmica, però ben equilibrada. Els estats d'ànim, els jocs de llum i ombra i les reflexions visuals a l'hora de la recerca del tema, són elements sensitius que, entre molts altres, conformen el caràcter de les seves fotografies.

Entre el 8 d'abril i el 28 de maig, la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat mostra una àmplia col·lecció de fotografies que reflecteix la maduresa creativa d'Enric Servera i permet, a més, de gaudir del seu món, ric i imaginatiu.

Jordi Rodríguez-Amat