RETRATS I AUTORETRATS

SEIXANTA ANYS DE CREACIÓ RETRATISTA

Jordi Rodríguez-Amat

En el retrat, a més de representar bàsicament l'aspecte fisonòmic de l'individu retratat, s'hi troben elements que descriuen la persona segons la visió de l'artista.

He mantingut i continuo mantenint una forta activitat creativa com a retratista. El retrat és per a mi la manera d'expressar la meva aproximació a la persona representada. L'eina que em permet de manifestar la meva estima de la persona retratada.

Els primers retrats daten de l'època de formació. Aqui trobareu una selecció dels més de cent vint retrats i autoretrats que he signat al llarg de la meva trajectòria. Els primers retrats daten de principis dels anys seixanta. Al llarg de tots els anys de la meva creació artística, la meva activitat com a retratista s'ha manifestat d'una manera irregular, ja que en certs períodes ha estat més productiva que en d'altres.

Avui us presento una selecció de molts dels retrats i autoretrats fet per mi al llarg de la meva trajectòria artística. D'entre els retrats he fet bustos, els quals us els presentaré un altre dia. Aquí trobareu retrats en format de dibuix o pintura.

Per a poder gaudir i entendre les obres és necessari que seguiu les explicacions que acompanyen els retrats.

A

 

La pepa, 1961

La Pepa

Oli sobre tela encolada sobre cartró

41 cm x 33 cm / 1961

LA PEPA 1961

Presento aquest retrat com un dels primers fets per mi a l'edat de setze anys.

Pepita Meléndez, La Pepa, era la model més popular de Barcelona a la dècada dels quaranta i cinquanta. Havia estat la model de molts dels pintors barcelonins d'aquella època, a més d'exercir com a model a l'antiga Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona des de mitjans del cinquanta a mitjans dels seixanta. Entre el 1960 i el 1964 en què vaig assistir als cursos d'aquesta Escola, vaig pintar i, sobretot, dibuixar aquesta model moltes vegades.

La Pepa era una dona agradable, tant en la conversa com en el tracte. Es feia estimar per tothom. Pocs són els que, havent passat per l'Escola en aquell moment, no la recordin entranyablement.

 

UN ALTRE RETRAT DE LA PEPA

1963 / La Pepa / Oli sobre tela / 89 cm x 116 cm

 

RETRATS FETS AMB LLAPIS

Aquests dos retrats han estat treballats únicament a llapis.

Jo vaig posar davant d'un mirall. La meva àvia va posar unes quantes hores.

 

 

Autoretrat / 1963

Llapis plom sobre paper / 47 cm x 34 cm

 

La meva àvia (l'àvia mansiona)

Maria Estadella Saladrigas / 1963

Llapis plom sobre paper / 47 cm x 34 cm


 

 

 

RETRAT AL PASTEL

 

Autoretrat / 1963

Pastel sobre paper / 42 cm x 33 cm

En tota mena de pintura intervenen dos materials bàsics: l'aglutinant o adherent i el pigment. En les pintures anomenades pastel, l'aglutinant és generalment la goma aràbiga. Els pigments, a petites diferències, són els mateixos per tota mena de pintures. El pastel és una tècnica de les anomenades seques. Avui no té sentit preparar-se un mateix els pastels, ja que en el mercat se'n troben de molta qualitat. Abans jo me'ls havia preparat.

La tècnica de pintura al pastel consisteix en la utilització d'unes barres de colors "guixos" fetes amb pigments en pols barrejats amb l'aglutinant.

Els pastels s'apliquen directament sobre el paper i es poden barrejar o difuminar. El difuminador és una simple barra feta de paper.

Com que el pastel és una tècnica seca, un cop acabada l'obra cal fixar-la amb una disolució de pega grega (colofonia) perquè els colors no desapareguin del paper.

Pintura al pastel

Barres de pastel

Difuminadors


 

Maria Dolors Duran / 1964

Oli sobre tauler de fusta / 68 cm x 48 cm

PREPARACIÓ DE LES TELES PER PINTAR

 

El meu pare era pintor de parets i a casa hi havia, a més, una drogaria. A partir dels onze anys, era el 1956, avui no seria permès, jo anava a treballar amb el pare de pintor de parets. A les tardes anava una escola de dibuix i pintura i els vespres a l'Escola de Mestres Pintors i Decoradors. Tot plegat va fer que des de molt jove vaig conèixer els materials de pintor.

Vaig entrar a l'Escola Superior de Belles Arts a l'edat de quinze anys i tot el que podia aprendre a la classe de materials ja ho sabia. Fins i tot el professor, senyor Farré, em preguntava coses sobre materials. Us explico això, ja que vull fer-vos saber com es preparen les teles per pintar. Més endavant us explicaré sobre les pintures. El següent autoretrat està pintat sobre una tela preparada per mi mateix.

La tela de lli es clava al bastidor amb gavarrots. Per a preparar la tela s'utilitza cola de conill que es pot trobar en penques o bé en gra. La cola de conill és una gelatina que s'obté de la pell i dels cartílags del conill. Sigui en penques o bé en gra, cal deixar-la en aigua gairebé un dia quedant a punt per a desfer-la. Tot seguit s'escalfa al bany maria tenint compte que no pot bullir, ja que perdria les seves propietats. Es barreja amb blanc d'Espanya (carbonat calci) i amb aquesta preparació es donen diverses capes a la tela. Les primeres més líquides que les altres.

 

 
 

Tela de lli

Bastidor amb la tela

Cola de conill, penques

Cola de conill, gra

Blanc d'Espanya

Imprimint la tela

 

 

Autoretrat 1964 / Oli sobre tela / 100 cm x 81 cm

AUTORETRAT 1964

L'autoretrat és el mitjà que permet a un artista de representar-se a si mateix. Pot ser un dibuix, una pintura, una fotografia o bé un bust entre altres tècniques artístiques.

La necessitat de manifestar-se per mitja de la pròpia imatge exigeix a l'artista l'autoretrat. Jo he fet un bon nombre d'autoretrats al llarg de tota la meva trajectòria artística. Diferents tècniques així com diferents actituds davant els principis plàstics emprats en cada moment m'han permès de moure'm, també en els autoretrats, en espais més o menys figuratius, més o menys conceptuals.

Vaig pintar aquest autoretrat a l'edat de dinou anys, en ple període de formació. Un autoretrat que manifesta totes les característiques de la meva estètica en aquell moment.

El vaig fer davant d'un mirall, tot canviant de forma que fos el braç dret el que sosté els pinzells i l'esquerra la paleta.

 

 

JOAN MORA

L'ESCULTOR JOAN MORA 1966

Acabats els estudis de Belles Arts i una estada de tres mesos a París va produir un canvi a la meva obra artística.

El canvi que es produeix a la meva obra es manifesta també a l'hora d'afrontar els retrats.

En aquesta obra s'hi presenten elements simbòlics referents a l'escultura. El propi escultor a la dreta del quadre aguanta amb la seva mà esquerra un cap simbolitzant la inspiració. La mà dreta apareix a l'angle inferior esquerra del quadre com si aguantés una escultura. En aquesta obra, els elements purament formals s'harmonitzen amb les imatges simbòliques i figuratives.

L'escultor Joan Mora, 1966

El meu amic l'escultor Joan Mora

Oli sobre arpillera, encolada sobre taula / 100 cm x 139 cm / 1966

 

 

L'escultor Joan Mora, 1966

Fragment del retrat de l'escultor Joan Mora

La pinzellada valenta és una de les característiques d'aquest retrat. El gruix de la pasta sobre la tela d'arpillera li atorguen una textura de gran qualitat pictòrica.

 

La Fundació Rodríguez-Amat manté un espai a la memòria de Joan Mora (R.I.P.).

En Joan Mora i Jo havíem fet els estudis a l’antiga Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i manteníem una profunda amistat.

La primavera del 1966, un parell d’anys després d’haver acabat els estudis allí, varem acordar de fer-nos mútuament el retrat.

Al llarg de varies setmanes varem posar, tot intercanviant-se, a fi de poder crear les obres. Més de quaranta anys més tard, acordarem d’intercanviar les obres.

El retrat de l’escultor fet per mi va passar a ser propietat de Joan Mora, mentre que el bust és avui de la meva propietat.

 

Homenatge de la Fundació Rodríguez-Amat a Joan Mora

Un espai de la Fundació

Joan Mora ens va deixar el 2017 a l'edat de 72 anys

 

AMÈLIA

 

En aquest retrat de l'any 1969 vaig representar la persona en les dues visions, de front i de perfil. Aquesta dualitat permet reconèixer la persona en les dues facetes.

A diferència d'altres retrats amb característiques realistes, aquí vaig combinar elements figuratius amb formes que determinin les característiques de la persona des del meu punt de vista.

L'artista veu i transmet la seva interpretació personal de la persona retratada.

En aquest retrat, com en molts altres, és per a mi la manera d'expressar la meva aproximació a la persona representada. L'eina que em va permetre de manifestar la meva estima de la persona retratada.

Amèlia / 1969 / Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm

 

 

Amèlia / 1969

Llapis sobre paper / 66 cm x 47 cm

Amèlia / 1969

Llapis sobre paper / 66 cm x 47 cm

Amèlia / 1970

Llapis plom sobre paper / 68 cm x 47 cm

 

 

PARE, MARE I FILL

Autoretrat / 1969

Llapis sobre paper / 62 cm x 45 cm

 

Mon pare / 1971

Llapis obre paper / 47 cm x 41 cm

 

Ma mare / 1971

Ceres sobre paper / 54 cm x 42 cm

 

 

RETRATS FETS AMB CERES

 

Les ceres són barres compostes de pigment i aglutinant cerós (cera d'abelles o parafina) i resina de damar per a donar consistència. A diferència dels pastels, és una tècnica grassa. Es treballa generalment sobre paper i es poden barrejar els colors. Un cop sobre el paper es poden rascar per a unificar els colors.

 

Cera d'abelles.

Pigments.

Barres de cera.

 

En Jordi / 1985

Ceres sobre paper / 70 cm x 50 cm

L'Esther / 1985

Ceres sobre paper / 70 cm x 50 cm

 

 

 

Amèlia / 1986 / Ceres sobre paper / 65 cm x 50 cm

 

Autoretrat / 1986 / Ceres sobre paper / 65 cm x 51 cm

 

 

EL MEU PARE

Mon pare / 1988 / Llapis sobre paper / 51 cm x 35 cm

 

 

LA MEVA MARE

 

Ma mare / 1990

Llapis sobre paper / 70 cm x 53 cm

Quan li vaig fer aquests dos retrats, la mare tenia vuitanta-cinc anys.

Ma mare / 1990

Oli sobre tela / 195 cm x 30 cm

Aquí vaig representar la mare fent una interpretació personal. Us he de confessar que coneixent-la vaig plasmar aquells caràcters de la fisonomia que definissin la seva semblança.

Intenteu d'analitzar, en el retrat fet amb llapis, els caràcters del seu rostre i tracteu de veure'ls en la pintura de la dreta.

Tenint l'ofici ben assolit us he de manifestar que és molt més fàcil la representació figurativa que la interpretació que en vaig fer a la pintura.

Plasmar la imatge figurativa del model t'obliga a observar i a analitzar les formes alliberant-te de qualsevol mena d'interpretació. El model et dirigeix en totes les formes i tu t'hi adaptes seguint les seves directrius, la qual cosa fa que sigui molt més fàcil el retrat. A la pintura vaig haver de fer una anàlisi de les formes del rostre i cercar una configuració que, sense ser la còpia del rostre, permetessin d'expressar el caràcter de la persona.

 

8 estudis gràfics per a la meva mare

Tinta xinesa sobre paper vegetal / 32 cm x 23 cm

 

 

 

EULÀLIA

 

Permeteu-me de confessar que fer un retrat figuratiu és fàcil quan tens l'ofici ben assolit. Evidentment, assolir un bon ofici no és gens fàcil i exigeix molts i molts anys, a més d'una capacitat que et permeti d'aconseguir-lo.

La representació figurativa és única, invariable, i només depèn de la tècnica emprada. La interpretació depèn de molts i ben diferents factors: entre d'altres, la proximitat amb la persona, el coneixement del seu rostre i de les característique fisiològiques i psicològiques del model.

Un factor molt important és l'estat personal de l'artista en el moment de fer l'obra, de les característiques de les línies artístiques del seu moment, així comi molts i molts altres factors que l'artista, raonadament o sensitivament, pugui considerar.

Aquí ens trobem amb un retrat figuratiu (realista) fet a llapis i dues interpretacions personals de la persona retratada. A les dues pintures hi ha elements que vaig considerar en el moment de fer la meva interpretació de la persona.

En el moment d'intervenir l'espectador com a individu, la interpretació depèn d'ell i en cap moment ha de coincidir amb la de l'artista, L'artista coneix la persona, l'espectador fa la interpretació a partir del retrat. Això fa que les interpretacions dels espectadors no tinguin per què coincidir, ja que cada espectador com a individu té unes

 

Eulàlia / 1992

Llapis sobre paper / 70 cm x 51 cm

 

 

Eulàlia / 1992

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm

Eulàlia / 1992

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm

 

AUTORETRAT

Autoretrat 1998 / Llapis sobre paper / 76 cm x 58 cm

 

 

TREBALLS FETS AMB PINTURA ACRÍLICA

 

En aquestes dues composicions geomètriques abstractes he introduït autoretrats formant part de les obres. Tal com es pot veure, seguint tots els retrats i autoretrats, els estils varien segons els anys i segons els estats personals meus així com la meva relació amb les persones retratades.

Les tècniques emprades són molt diverses i, per a poder-se expressar lliurement, cal que l'artista tingui un domini absolut de la tècnica utilitzada en cadascun dels treballs. En el moment que el pintor no domini la tècnica, està sotmès i mancat de llibertat.

Vaig pintar aquestes dues obres amb pintura acrílica. En totes les tècniques els pigments són bàsicament els mateixos. L'aglutinant en la pintura acrílica és el làtex, una substància que s'extreu de l'interior de diverses plantes. Avui també s'aconsegueix artificialment per mitjans químics. L'acrílic és soluble a l'aigua, però un cop sec n'és resistent.

 

 

 

Autoretrat 1998 / Acrílic sobre paper / 58 cm x 76 cm

 

Autoretrat 1999 / Acrílic sobre paper / 70 cm x 100 cm

 

 

PREPARACIÓ DE LES PINTURES A L'OLI

 

La pintura a l'oli és la tècnica més emprada en art des del segle XV. S'utilitza bàsicament sobre suport de tela o bé de fusta. Com a dissolvent es fa servir l'aiguarràs (essència de trementina) obtingut per la destil·lació de la resina d'alguns arbres, tot i que avui s'obté com un derivat del petroli. Les Pintures a base d'oli de llinosa tenen propietats secatives.

Jo mateix em preparava les pintures a l'oli. Avui no cal, ja que en trobem de molt bones en el mercat. Jo feia servir l'oli de llinosa (oli de lli). Aquest oli no és transparent i té un color groguenc. Per a aconseguir-lo del tot transparent, el posava en ampolles de vidre transparentes i les col·locava sobre la coberta de la casa a fi que les radiacions solars s'assolessin tota la part sòlida i quedés l'oli transparent. Avui també s'obté per mitjans químics.

La pintura la preparava barrejant els pigments amb l'oli. Sobre d'un vidre, marbre o altra superfície no absorbent col·locava els pigments i amb una espàtula (rasqueta) els barrejava amb l'oli. Les pintures de bona qualitat depenen dels pigments. Els pigments poden ser naturals, anomenats terres o artificials obtinguts químicament. Les terres prenen diferents noms: ocre, mangra, cassel, etc. Els pigments químics s'obtenen de manera ben diferent uns dels altres: els verds de la clorofila, els vermells, rojos i grocs, entre d'altres, del cadmi, etc.

 
 
 

 

AUTORETRATS

Per a poder gaudir i entendre les obres és necessari que seguiu les explicacions que acompanyen els retrats. Deixo per a vosaltres de fer una interpretació d'aquestes dues obres. Cal no quedar passiu i reflexionar sobre els valors de cadascun d'aquests autoretrats.

 

 

Autoretrat 2004 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

Autoretrat 2004 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

 

LA MONTSE

 

Aquesta obra és una composició estructurada a base de línies corbes trencades per línies rectes.

Les línies corbes s’han utilitzat per a les figures (les corbes són línies humanes), metre que les rectes, molt més fredes, han servit per trencar i, alhora estructurar la composició.

Amb la finalitat de ressaltar les figures s’ha utilitzat el blanc i el negre amb les matisacions grises. Tot el contrari, l’entorn fora de les figures s’ha treballat amb diferents cromatismes foscos a fi de fer sorgir visualment les figures amb dos colors freds, blau i verd i un color càlid, el roig.

Les figures venen conformades per quatre perfils agrupats de dos en dos. Mentre que els cossos tenen un mateix sentits direccional, les cares es contraposen amb perfils dialogant.

2003

La Montse / 2003 / Oli sobre tela / 130 cm x 97 cm

 

La Montse 2004

Oli sobre tela encolada sobre contraplacat

22'5 cm x 22'5 cm

La Montse 2004

Oli sobre tela encolada sobre contraplacat

22'5 cm x 22'5 cm

 

 

La Montse 2003 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

La Montse 2004 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

 

 

2003

La Montse 2003 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

 

 

EL POETA NORD-CATALÀ JOAN PERE SUNYER

Joan-Pere Sunyer 2004 / Llapis sobre paper / 30'5 cm x 23 cm

 

Joan-Pere Sunyer 2004 / Llapis sobre paper / 30'5 cm x 23 cm

 

LIU WEI (BAO LING)

Liu Wei 2008 / Llapis sobre paper / 76 cm x 58 cm

Liu Wei 2008 / Llapis sobre paper / 76 cm x 58 cm

 

 

 

 

Liu Wei / 2012 / Llapis sobre paper / 57 cm x 38 cm

 

Liu Wei / 2012 / Llapis sobre paper / 76 cm x 58 cm

 

 

RETRAT DEL COMPOSITOR I AMIC NARCÍS COSTA I VENTURA (RIP 22 d'agost del 2021)

Sóc, i des de fa molts anys, un ballador de sardanes.

Ja, a finals dels anys cinquanta, amb uns amics de Santa Coloma de Gramenet, anàvem a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona tots el diumenges a partir de les 5 de la tarda a ballar sardanes.

Amb l’autobús des de Santa Coloma fins a la plaça d’Urquinaona i des d’allí, a peu, cap a la plaça de Sant Jaume. Des d’aleshores he intentat, quan s’esdevenia bé, d’assistir a ballades de sardanes.

En el poble de Les Olives (Garrigoles) a L’Empordà, on visc des de ja fa molts anys, s’hi ballen sardanes molt sovint i hi ha una cobla, La Cervianenca, que és de les més assídues a tocar-les.

Un bon dia, al costat de l’amic Lluís Castañé i d’en Narcís Costa i Ventura, comentaven la sardana que en Narcís havia composat i donat el nom d’en Lluís. D'una manera irreflexiva en va sortir del cor: jo també en vull una. En Narcís no va dir res i al cap d'un parell d'anys, ballant sardanes a Vilopriu on tocava La Cervianenca, mig em broma li vaig preguntar: Narcís, com tinc la meva sardana. Us podeu imaginar la meva sorpresa farcida de gran satisfacció quan en va dir: Ja la tinc enllestida. Fou així com el dia 13 de maig del 2012, a Les Olives, on en Narcís volia estrenar-la, va tenir lloc la seva estrena.

Amic Narcís: moltes gràcies.

Jordi Rodríguez-Amat

La sardana Fundació Rodríguez-Amat

Narcís Costa i Ventura

.

Sardana dedicada a en Jordi Rodríguez-Amat i en especial a la Fundació Rodríguez-Amat

Al compositor i amic

Narcís Costa i Ventura.

maig del 2012

Jordi Rodríguez-Amat

 

 

El flabiol

El flabiol

El tible 1

El tible 1

El tible 2

El tible 2

La tenora 1

La tenora 1

La tenora 2

La tenora 2

El contrabaix

El contrabaix

El fiscorn 1

El fiscorn 1

El fiscorn 2

El fiscorn 2

El trombo

El trombo

La trompeta 1

La trompeta

La trompeta 2

La trompeta 2

La trompeta 3

La trompeta 3

Per escoltar la sardana cliqueu al cim de :

Sardana Fundació Rodríguez-AmatSardana, Fundació Rodríguez-Amat

 

 

 

DOS DELS RETRATS FETS PER ENCÀRREC

 

 
   

 

 

JOAN FUGUET

 

Aquests tres retrats foren fets per l'estudi del bust que vaig fer d'en Joan Fuguet.

En una altra ocasió us presentaré els bustos de la meva creació com a retratista.

 

 
 

Joan Fuguet / 2013

Llapis sobre paper / 76 cm x 56 cm

Joan Fuguet / 2013

Llapis sobre paper / 45 cm x 30 cm

Joan Fuguet / 2013

Llapis sobre paper / 76 cm x 56 cm

 

 

 

AUTORETRATS

 

Autoretrats fets a pel, per davant i per darrera / 2015 / Llapis sobre paper / 72 cm x 50 cm

 

 

SAMUEL ARDERIU

Samuel Arderiu / 2015 / Llapis sobre paper

 

 

SENTO MASIÀ

Homenatge de Jordi Rodríguez-Amat al seu bon amic i gran artista Sento Masià.

Retrat fet en públic en l’acte d’homenatge com a fill adoptiu de Sento Masià a la ciutat de Molins de Rei.

El divendres, dia 9 de juny del 2017, es va fer una homenatge a un molt bon amic meu i un gran pintor, en Sento Masià. La ciutat de Molins de Rei el va fer fill adoptiu. Durant l’acte d’anomenament de fill adoptiu, vaig estar fent el seu retrat davant de tot el públic. Al final de l’acte se li va fer entrega del retrat acabat a Sento Masià.

Degut al temps, al voltant d’una hora i mitja, vaig decidir de fer un treball amb carbonet. Aquestes fotografies representen diferents estudis preparatoris i moments de l’acte. A més del retrat de Sento Masià, a la part de la dreta d’un paper de 70 cm x 100 cm vaig dibuixar unes formes que conjuguessin amb el retrat del meu amic.

En Sento ens va deixar per culpa del coronavirus el 2020 a principis de la pandèmia.

 

Estudis preparatoris del retrat de Sento Masià fets en el taller de Jordi Rodríguez-Amat.

 

Llapis sobre paper.

Aquarel·la i carbonet sobre paper / 70 cm x 100 cm

 

 

Aquarel·la i carbonet sobre paper / 70 cm x 100 cm

Estudi preparatori del retrat de Sento Masià fet en el meu taller

 

Fent el retrat davant del públic durant l'acte d'homenatge.

 

El retrat acabat i dedicat al bon amic i gran artista Sento Masià.

A l'amic Sento, Sento Masià. Rodríguez-Amat / Juny del 2017

 

Moment de l'entrega del retrat a Sento Masià.

 

PAU LLENSA

Pau Llensa / Llapis gras sobre paper (Tenor) 2019 / 39 cm x 54 cm

 

 

 

Finalment, us presento dos dels meus últims autoretrats en format fotogràfic / 2021 /2023