Pintura de Rodríguez-Amat del 1986.
Anàlisi literari.
Un bon dia, després d’haver vist el film La Bella et la Bête, una película fantàstica-romàntica de Jean Cocteau i haver llegit la versió de Gabrielle-Suzanne de Villeneuve, vaig decidir de fer una interpretació pictòrica del conte mundialment famós.
Anàlisi literàri del tema: Molts han estat els autors, tant en el món de la literatura, com en el del teatre i el del cinema que han tractat el tema de La Bella i la bèstia. Evidentment sense oblidar el món de la pintura.
Hi ha tot un munt de variants d’aquest relat, Vegem-ne un: Un home de viatge es perd i entra en un castell misteriós, ple de riqueses però aparentment buit. Hi passa la nit, gaudint de bon menjar i llit, i abans de marxar, talla una rosa del jardí per a la seva filla, anomenada Bella. Llavors, apareix una bèstia que amenaça de matar-lo pel robatori de la flor. Aterrit, l'home suplica clemència i la bèstia accedeix a canvi que enviï una de les seves tres filles a viure amb ell al castell. Bella, nom d’una de les seves filles, accedeix a ser ella l'escollida i viu al castell, on descobreix que la bèstia és un ésser generós que la tracta com a una princesa. Li dóna un mirall màgic on pot veure la seva família i ella és feliç. Un dia, però, Bella descobreix que el seu pare està a punt de morir i demana permís per assistir-lo, prometent tornar en set dies. Per les trampes de les seves dues germanes, torna més tard i troba la bèstia agonitzant del dolor de la seva traïció. Plorosa, li diu que l'estima, que no mori i quan la besa, la bèstia es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa o fada dolenta. La parella es casa i viu feliç al castell. L'ensenyament del conte es pot entendre des de dos vessants: El culte a la bellesa física i la importància de mantenir les promeses.
