Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat

 

Un dia del mes de febrer del 2011, tot reflexionant sobre el patronat de la Fundació Rodríguez-Amat i desitjant de fer un treball a fi de manifestar el meu agraïment a tots i cadascun dels seus membres, vaig recordar que el número de membres que en aquest moment conformem el patronat de la fundació és de nou.

Sense reflexionar més enllà, vaig pensar en fer nou treballs per a, en el seu moment, fer-ne un present a tots i a cadascun dels membres del patronat. Tots els treball, sense ser iguals, haurien de tenir el mateix esperit. La unitat pel fet de formar part del patronat i, alhora, la diversitat de la personalitat de cadascun dels seus components hauria de quedar manifestada en la sèrie de treballs.

Ben curiosament, en el moment de tenir gairebé enllestit el primer d’aquests treballs, la Wei s’expressà amb la següent expressió:  xin xin xiang yin ( xin xin xiang yin ), el significat de la qual és tenir afinitat mútua. Jo li vaig preguntar la raó i ella em va dir que les formes li suggerien aquesta mútua afinitat. Era justament el que jo volia aconseguir amb les diferents formes del quadre, doncs en el meu pensament aquesta afinitat no era altra que la de formar part del patronat de la Fundació Rodríguez-Amat, de l’amistat entre un grup de nou persones amb un lligam puntual. Cal dir que, en cap moment, la Wei tenia coneixement del meu propòsit, ni de la idea de fer nou treballs per a nou persones. Vaig pensar que era una ben afortunada coincidència. Posteriorment, la li ho vaig explicar.

Sense cap altre reflexió vaig continuar fent un treball darrera l’altre, havent decidit de fer-ne un cada dia. Fou així que, entre els dies 17 i 25 de febrer, ambdós inclosos, cada dia em vaig obligar a començar i acabar-ne un. En el meu desig hi havia la idea de que tots els treball tinguessin un mateix esperit formal i, en definitiva, de tractament plàstic.

El 25 de febrer, un cop acabat l’últim quadre, vaig considerar la possibilitat de reflexionar sobre el número nou i a la meva ment aparegué el nou com a símbol en la cultura xinesa. Considerant del zero al nou, números amb una sola xifra, el nou és el número més gran i, alhora, amb tints masculins per la qual cosa fou símbol de l’emperador al llarg de mil·lennis. La fonètica del nou a la llengua xinesa coincideix amb la d’eternitat. La vestimenta dels emperadors tenien 9 dragons, símbol de poder i d’eternitat. Els dragons tenien nou fills. Molts objectes en nombre de nou apareixen en molts edificis i elements decoratius xinesos. En la seqüència numèrica el nou es el número vibracional. Representa acompliment, ascendència i la capacitat d’obtenir satisfacció en aconseguir els objectius. Alhora té el sentit espiritual del poder intel·lectual, de la imaginació i la influència sobre les circumstàncies. El nou és el producte de tres per tres i tres en xinés s’escriu amb tres trets horitzontals san. El tret superior significa l’espai superior que en la nostra cultura occidental anomenaríem el cel. El tret del mig es correspon amb l’individu, és a dir, la mortalitat i el tret inferior amb la terra. El nou és, en definitiva, considerat un número perfecte. El nou simbolitza el poder superior, celestial. Es considera la sèrie de números primaris com camí de coneixement i el nou, essent el número primari més gran, assoleix el màxim coneixement.

Cal manifestar que totes aquestes reflexions i moltes altres que no han quedat expressades en aquest text són arbitràries i farcides d’esperit lúdic, doncs tant en el moment de començar la sèrie de treballs com en el procés de creació de tot el conjunt, mai va passar pel meu cap els valors simbòlics que podria prendre el número nou. Es tractava única i exclusivament de fer nou treballs, un per a cadascun dels membres del patronat de la Fundació Rodríguez-Amat.

El procés seguit en cadascun dels quadres començava amb l’observació d’objectes que m’envoltaven en el meu taller en el moment d'iniciar cadascun dels treballs. Jo no volia fer una representació objectual o figurativa. Es tractava d'abstreure de diferents objectes, elements formals que poguessin servir-me per a compondre el conjunt de formes plàstiques del treball. Alhora volia que, tot i les diferències de formes, tinguessin un mateix esperit. Tot seguit, amb el carbonet vaig traçar sobre el paper línies que, fetes amb molta rapidesa, conformessin l’esperit de les meves observacions. Jo no volia que els objectes poguessin ser observats sobre el quadre amb llurs qualitats formals. Fixat el carbonet, amb aquarel·la vaig pintar alguns dels espais que quedaven entre les línies. Posteriorment amb un llapis gras molt negre vaig anar treballant amb molta paciència -pensem que en art el temps no compta- totes i cadascuna de les formes amb les difuminacions que permetia la rugositat del paper. Finalment, col·locat el paper horitzontal i amb pols de carbonet aconseguit per raspat sobre un paper de vidre i bufant-lo per a que caigués en forma de pluja trencava amb la blancor del mateix paper. Amb el fixador quedava tot fixat sobre el paper.

 

Per obtenir-ne una ampliació cliqueu sobre la imatge

Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat
 

 

Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat
 

 

Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat Homenatge als membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat