L'ABSTRACCIÓ A LA MEVA OBRA PLÀSTICA

JORDI RODRÍGUEZ-AMAT

 

Cal una certa predisposició de l'espectador per evitar cercar la figuració en la pintura. Generalment, l'espectador no versat en art, cerca veure imatges que representin objectes del món real sense interessar-li altres valors plàstics.

M'agradaria amb aquesta pàgina tenir una actitud didàctica a fi de poder aconseguir fer acceptar la pintura pura deslligada de tota imatge figurativa.

Intenteu d'eliminar de la vostra ment la idea que tota obra pictòrica ha de representar objectes obtinguts del món real i accepteu que la pintura és simplement forma i color sobre una superfície. Amb aquesta afirmació no vull negar que la figuració no puguí ser un element de la pintura i, en molts casos, certament important.

Els conceptes de pintura figurativa i pintura abstracta no són antagònics, tan sols manifesten unes característiques determinades. En la pintura figurativa les imatges extretes del món real són elements que determinen el concepte i formen part de l'obra. La pintura anomenada abstracta ha eliminat totes les imatges i es limita a formes i colors.

 

 

 

PINTURES DE CARÀCTER FIGURATIU

En l'art figuratiu les imatges representen elements identificables amb el món real, generalment intentant que tinguin ressemblança amb els objectes representats o bé idealitzant algun aspecte determinat.

La representació de les imatges ha estat un dels valors plàstics més importants al llarg de tota la història de l'art.

Aquí tenim dos quadres figuratius amb característiques totalment diferents un de l'altre. En el de l'esquerra hi ha la representació d'un paisatge realista i en el qual, entre d'altres, s'han considerat els valors de llum i ombres. En el de la dreta he combinat un munt d'imatges extretes del món real amb algunes formes sense representació figurativa.

Es pot veure perfectament les connotacions dels conceptes figuratiu i realista. Parlem de pintura figurativa quan s'hi poden veure objectes extrets del món real i pintura realista quan es fa una representació visual el tema tractat.

Més avall veurem que en l'obra abstracta la figuració ha desaparegut totalment.

 

 

Un parell d'obres meves en las que les imatges tenen un cert protagonisme

 

 

 

PINTURA PURAMENT ABSTRACTA

En l'abstracció hi ha molts estils, ben diferents uns dels altres.

L'art abstracte va sorgir a l'inici del segle xx i, entre altres, la fotografia va induir a la seva creació.

En l'art abstracte la representació de les imatges ha desaparegut totalment i es limita al que podríem anomenar pintura pura, és a dir, formes i colors sobre una superfície.

Va haver-hi certs moviments artístics ara fa més d'un segle els quals van determinar la creació de l'art abstracte.

L'abstracció té moltes possibles formes estètiques. Aquest quadre té un cert lirisme combinant bàsicament formes corbes sense elements rectilinis. Així mateix, hi trobem el predomini dels colors primaris, groc, roig i blau, amb unes línies primes negres que sense ser molt visibles a primer cop d'ull, tenen una gran importància, valorant tots els colors.

En aquesta obra meva de caràcter purament abstracte la figuració ha desaparegut totalment.

 

1965 / Ceres i tinta xinesa sobre paper / 30 cm x 37 cm

 

 

 

Les arts plàstiques, pintura i escultura entre d'altres, necessiten l'espectador, però l'obra en si és l'expressió del creador, de la seva interioritat personal, de les seves característiques com a ser sensible.

L'obra té unes connotacions determinades en funció de la lectura que faci l'espectador. És per això que l'espectador és essencial per a donar existència a l'obra creada per l'artista. Tot i les seves particularitats, l'espectador no pot exigir de l'obra el que ell vulgui trobar, sinó cercar de fer-ne una lectura personal.

Al llarg de la història l'art ha tingut una funció determinada; social, històrica, religiosa, etc. i no s'ha pogut alliberar de la seva funció fins que l'artista se n'ha alliberat. Avui és l'artista qui, per mitjà dels elements plàstics, transmet la seva personalitat lliure de tota submissió.

 

 

 

 

Després d'una formació tradicional a principis dels anys seixanta, vaig introduir-me en l'anomenat art modern a París. En una segona estada de tres mesos a la tardor del 1965 i gràcies a la meva capacitat per a absorbir tot el que passava allí, vaig estar realitzant una cinquantena d'obres, totes sobre paper, bàsicament amb ceres, que mostren com em vaig introduir en el món de les recerques plàtiques, lliures de la formació tradicional de les escoles d'art d'aquell moment. Les experiències viscudes en aquesta estada en va permetre, no ja de rebutjar els coneixements aconseguits a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, sinó d'ampliar i acceptar moltes altres possibles funcions de l'art.

 

 

Aquest quadre és una mostra dels treballs fets la tardor del 1965.

No hi ha cap espai lliure i es veu com les formes es conjuguen unes amb les altres formant una riquesa imaginativa sense ser determinades per formes geomètriques.

Vaig intentar d'aconseguir el que he anomenat riquesa imaginativa eliminant una possible estructura geomètrica i fent que les formes s'acoblessin unes amb les altres.

Observeu com tot i haver-hi un bon nombre de formes aquestes no es repeteixen mantenint un mateix esperit.

 

 

Ceres sobre paper / 32 cm x 50 cm / 1965

 

Entrant a la web: www.rodriguez-amat.cat i anant a "Art, Vida i Obra" en el menú de l'esquerra trobareu "París, tardor del 1965" on podeu veure la gran majoria d'obres que vaig fer allí.

 

 

L'ESPERIT DE LES FORMES

Intenteu de reflexionar sobre aquests dos quadres a fi de captar el que jo anomeno "esperit de les formes".

En un dels quadres les formes es mouen lliurement amb un predomini de les corbes. En l'altre veiem que, tot i haver-hi formes corbes, aquestes mantenen una estructura totalment diferent del primer. En el primer no hi trobem cap forma geomètrica mentre que en el segon sí.

Aquests són dos exemples de com l'abstracció té moltes i ben diferents formes d'expressió.

 

 

1965 / Ceres i tinta xinesa sobre paper / 30 cm x 37 cm

1965 / Ceres sobre paper / 33 cm x 50 cm

 

 

 

L'ESPERIT DELS COLORS

Deixo per a vosaltres fer l'exercici sobre l'esperit dels colors.

Intenteu de reflexionar sobre aquests sis exemples amb cromatismes diferents per veure que els colors en sí mateixos tenen valors plàstics.

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta obra de certes dimensions, pintada amb oli sobre tela, vaig combinar formes originàriament extretes del món real amb formes purament abstractes.

 

Oli sobre tela / 147 cm x 116 cm / 1968

 

 

 

Algunes imatges han perdut totes les connotacions figuratives i es presenten gairebé com formes abstractes. Es tracta d'una "des-construcció" feta a partir del cos femení amb ritmes i contra-ritmes trencats per canvis constants de línies i colors.

Vaig pintar aquestes tres obres a partir d'un cos femení, descomponent les formes del cos i posteriorment fent unes construccions que es poden considerar obres purament abstractes.

Observeu qualsevol d'aquests quadres i intenteu d'analitzar-lo i veureu que les formes manifesten el cos d'una dona.

És evident que tots ells es poden considerar obres abstractes. Veiem doncs que l'abstracció, tot i ser formes i colors sobre d'una superfície, pot tenir moltes i ben diferents connotacions.

 

 

1982 / Oli sobre tela / 73 cm x 50 cm

1982 / Oli sobre tela / 116 cm x 89cm

1982 / Oli sobre tela / 92 cm x 73 cm

 

REFLEXIONS SOBRE DUES OBRES PURAMENT ABSTRACTES

Aquest quadre del 2007 és una mostra de com al llarg de la meva trajectòria artística he anat combinant obres de caràcter figuratiu amb obres abstractes, cadascuna d'elles amb llurs particularitats.

Intenteu de gaudir del cromatisme i de les formes sense voler trobar imatges extretes de la realitat. Les formes en aquest quadre tenen un sentit direccional de baix a dalt i d'esquerra a dreta. La relativitat de la lectura en funció de l'espectador es pot considerar també que les formes van de dalt a baix i de dreta a esquerra.

El blanc aquí permet reforçar la saturació cromàtica, tot plegat reforçat pel negre. El blanc és la barreja-llum de tots els colors. El negre és l'absència de llum i conseqüentment no té color. Pensem en l'acció (interacció) que es produeix entre els colors.

Tècnica mixta sobre paper

70 cm x 100 cm / 2007

 

 

Aquest quadre ha estat construït bàsicament amb tres colors, blanc, blau i negre i dos petits tocs de taronja i roig els quals no fan més que reforçar el cromatisme dominant.

Feu l'exercici d'aclucar una mica els ulls per veure que les formes blanques són les que determinen l'estructura de l'obra. El blanc, evidentment, ve reforçat per contrast pel blau fosc i el negre.

Si aconseguiu lliurar les imatges del món real, podreu gaudir de la pintura pura, formes i colors sobre d'una superfície.

2008 / Tècnica mixta sobre paper / 70 cm x 100 cm

 

 

PROPOSTA DE REFLEXIÓ

INTENTEU DE FER EL SEGÜENT EXERCICI

Aquí tenim un quadre d'esperit fauvista pintat durant la meva estada de quatre mesos a Eivissa la primavera-estiu del 1965.

Al costat veiem un fragment d'aquest quadre que podem considerar una obra purament abstracta.

Ja he dit i repeteixo que l'espectador és molt i molt important a l'hora de considerar l'obra d'art. Sense espectador l'obra no existeix.

L'exercici que us proposo és el següent: intenteu d'alliberar-vos de qualsevol prejudici que pugueu tenir a l'hora d'observar una pintura i no hi cerqueu imatges reals si no n'hi ha. Tot i que el quadre és la interpretació d'un paisatge, elimineu mentalment les possibles imatges que s'hi puguin veure i preneu el quadre com una obra abstracta amb els seus valors de formes i colors.

 

Fragment del quadre anterior

1965 / Eivissa-65-IV- / Oli sobre tela / 73 cm x 82 cm / i fragment

 

Observeu aquesta imatge que és la simètrica del quadre anterior i veureu que les imatges no tenen la mateixa importància i se'ns presenta com obra abstracta amb valors de formes i colors. Cal, però, que no intenteu de veure les imatges invertides, sinó com a formes i colors purament abstractes.

Hem transformat aquest quadre amb connotacions figuratives en una obra despullada de les seves imatges i que se'ns presenta com a formes i colors sobre d'una superfície.

Considereu i reflexioneu sobre l'esperit de les formes d'aquest quadre, tant el del dret com el seu simètric.

La representació de les imatges figuratives, extretes del món real, poden ser un element important en la pintura, però si l'artista ha volgut alliberar l'obra d'aquestes imatges, l'espectador desvirtuaria l'obra cercant-n'hi i encara més si la rebutja pel fet de no trobar-n'hi.

Si d'antuvi us hagués mostrat aquest quadre, simètric de la imatge anterior, segurament no haguéreu relacionat les imatges amb la interpretació d'un paisatge i l'haguéreu vist com obra abstracta.

 

 

 

A la meva web trobareu obres en les quals les imatges reals tenen un gran protagonisme i pintures en les quals la pura abstracció domina l'obra. Tot i que no ho he tractat en aquesta pàgina, a la mateixa web podeu veure obres en les quals la figuració i l'abstracció es combinen perfectament.

A Casa-Taller, Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat