af13-18

El Teatre de la Huchette es troba a París, en el carrer de la Huchette, en el bell mig del Barri Llatí.

Amb Ionesco en el Théâtre de la Huchette a Paris, 2013

És aquí on des del 18 de febrer del 1957 es representa ininterrompudament una de les grans peces del teatre contemporani: "La Cantatrice Chauve" d'Eugène Ionesco. Des d'aquest dia més de 18.000 vegades s'ha representat i encara ho segueixen fent.

El 1964 i el 1965, quan vaig tenir la sort de ser a París, vaig viure al Barri Llatí no gaire lluny de la rue de la Huchette on, encara avui, hi ha petits restaurants on es pot menjar per un preu molt raonable. Hi havia un senyor a la volta d'una cantonada que servia patates freixedes amb una botifarra al preu d'un franc i mig.

Aleshores, a més de l'art contemporani, em vaig interessar profundament per la literatura i el teatre: l'Odéon, la Comédie Française, el Théâtre du Châtelet, entre d'altres, eren espais que jo freqüentava. Mitja hora abans de l'inici de l'actuació i per un franc i mig podríem tenir llocs que encara no s'havien venut.

Quan vaig a París, quelcom que faig de tant en tant, aquests teatres son sempre llocs on m'hi podeu trobar.

Amb l'amic José Luís Pascual Pla en el turó de Sant Sebastià a Vinaròs. Març del 2014

Amb l'Antoni Escubedo i la seva muller Assumpció Garcia, col·leccionistes de Sensacions a l'entorn de la Ciència

A la tomba de Marlene Dietrich. Berlín, febrer del 2015

Si voleu llegir el text de la cançó cantada per Marlene Dietrich, premeu aquí al cim.

Text: Sag mir wo die Blumen sind

Si voleu escoltar Marlene Dietrich cantant una de les seves cançons més populars, Sag mir wo die Blumen sind, cliqueu aquí al cim del següent enllaç:

Marlene Dietrich singt:

https://www.youtube.com/watch?v=aLAxbQxyJSQ

A la tomba de Bertolt Brecht i Helene Weigel en el Dorotheestädtisches Friedhof de Berlin. Febrer del 2015

A l'avinguda davant de la porta d'Ishtar de Babilonia. Pergamon Museum. Berlin. Febrer del 2015

Dialogant amb el jove Rembrandt. Die Gemälde Galerie. Berlín. Febrer del 2015

Dialogant amb Vermeer de Delft. Die Gemälde Galerie. Berlín. Febrer del 2015

Dialogant amb Giovanni Antonio Canal, anomenat Il Canaletto. Die Gemälde . Berlín. Febrer del 2015

Rodríguez-Amat dialogant amb “L’Adoració de l’Anyell místic”

de Jan i Hubert van Eyck a la Gemälde Galerie de Berlín.

Dialogant amb els germans Van Eyck. Die Gemälde Galerie.

Berlín. Febrer del 2015

L’art es pot definir com un diàleg, el diàleg entre l’espectador i l’obra creada. Si aquest diàleg no es produeix, l’art no existeix. Segons aquesta definició, l’art no és el producte creat ja que, si aquest producte no pot permetre emocions, és com si no existís. El mateix podem dir de la poesia i de la música. És evident que per a que es produeixi aquest diàleg, cal que l’estat sensitiu i educatiu de l’espectador estiguin capacitats a entendre el llenguatge, sigui plàstic, literari o musical el qual possibilitarà l’efecte dialogant entre l’obra i ell mateix.

És evident que el concepte d’art en el segle XV no existia com s’entén avui i és ben segur que els germans van Eyck no van fer altra cosa que la representació amb imatges del fet bíblic

Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist pel seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes. Té els seus orígens en l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua jueva. Segons els evangelis, aquest títol li fou donat per Joan el Baptista en el moment del baptisme de Jesús en el riu Jordà. La iconografia cristiana es la manifestació plàstica dels fets narrats en els evangelis.

Rodríguez-Amat recitant una de les seves poesies a Crespià. Juliol del 2017

A la tomba d'Antoni Gaudi a la cripta de la Sagrada Familia. 30 de Desembre del 2018

AMB LES NINETES DELS TEUS ULLS

D'ací i d'allí sóc, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Feixines de colors ardents cremo, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Rampells eròtics de primera volada escolto, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Batecs de ple lluna i matinada oloro, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Llums i tardors crepusculars solco, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Estels al bell mig de la nit colpejo, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Tremolors d'estiu serè voltejo, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

D'ací i d'allí sóc, A l’entorn de les ninetes dels teus ulls.

Rodríguez-Amat recitant una de les seves poesies a Can Ninetes, 19 d'abril del 2018

Amb en Guillem Plujà a Garriguella. juny del 2018

Amb en Manel Bielsa a l'entrada

del Centre d'Art Contempoani Rodríguez-Amat

Rodríguez-Amat reflexionant sobre la quadratura del cercle i la duplicació del cub.

El problema de la quadratura del cercle es impossible de resoldre amb regle i compàs. Aquest solució exigiria la construcció del nombre pi (π).

La impossibilitat d'aquesta construcció es dedueix del fet que pi (π) és un nombre transcedent no algebraic i per tant no es pot construir.

Matemàtics babilònics i egipcis i, entre d'altres, Arquimedes van intentar-ho sense èxit.

Si algú arriba a una solució geomètrica amb regla i compàs, que vingui i m'ho expliqui. Ara bé, haurà de ser un geni. La solució ha de donar un quadrat amb la mateixa àrea que la del cercle.