|
M'involucro en la pintada
d'aquell xop pinzell que no té nom,
en l'amada clementina
que el lliri il·lumina. Petjo, certament.
una vall desconsolada i em deixo
gronxar com aquell vailet del vora viu
cosit; sense retorn del paisatge estival.
La mare és l'onada, emfasitza el temps
com un respall que ratlla el cervell.
Montserrat Cufí Adroher
* Dedicat al magnànim pintor Jordi Rodríguez-Amat, a la seva obra.
Són les teves paraules infinites meravelles dins de perles estampades; o amiga, potser, de sucre són els estels brodats del teu cor.
|
|