La dècada dels vuitanta marca la maduresa artística de Rodríguez-Amat. En aquest moment l'artista és posseïdor d'un ofici potent, a més d'aquella llibertat que només els anys i la vida atorguen al creador. Són anys, però, de lluita i de neguit, de continua recerca. La forta arquitectura de formes i  volums, de ritmes i contrastos que presenta la seva obra són fruit d'un treball profund i molt elaborat. Una pintura que no presenta cap ideologia que no contempli el pur i simple plaer de la creació, sempre però, amb una forta càrrega d'imaginació i jocs plàstics.

La contemplació de l'obra de Rodríguez-Amat al llarg de tots aquests anys permet descobrir clarament un volgut contingut eròtic, el qual, i malgrat el fort protagonisme que pren a tota l'obra, no va ser mai considerat com element fonamental dins de la seva producció d'aquest moment.

La claretat de les imatge es manifesta fins el 1986. A partir d'aleshores l'obra pateix un fort canvi i s'inicia una etapa, amb pintures de gran format en les quals es mantenen certes característiques de l'obra anterior però amb una major concentració d'elements formals. A la vegada que es produeix aquest canvi els elements eròtics desapareixen, si bé es manifesten d'una manera més agressiva en el conjunt de dibuixos titulats Suite de la dona-toro.