Al llarg de tot el 1985, els forts contrastos, els ritmes i la lluminositat de la paleta continuen sent evident a lameva obra. La temàtica es limita, com en anys anteriors, gairebé a la interpretació del cos femení, en particular les cames.

1985 / Oli sobre arpillera encolada sobre tauler de fusta / 122 cm x 53 cm

1985 / Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm

1985 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

1985 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

LA IMATGE NO ÉS OBJECTIVABLE..... NO ÉS ABSOLUTA.....

DE LA IMATGE PERCEPTIVA

Si la imatge existeix per un procés formatiu sense el qual no és, i si la percepció no és tan sols un fet fisiològic, la imatge és en nosaltres. No havent-hi un sistema únic de representació de la imatge, ja que els sistemes plàstics són variables segons funcions històriques, culturals, individuals..., tot sistema de signes plàstics, codificat o no, figuratiu o abstracte, de la representació de la imatge, exigeix d'unprocés psicofisiològic el qual en permet la identificació per un examen perceptiu.

1985 / Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm

1985 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

1985 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

DE LA IMATGE

La imatge pluridimensional és generada per un munt de signes plàstics unidimensionals tot formant un conjunt de signes amb entitat pròpia. Així tenim, entre altres, el signe contrast, el signe formal, el signe cromàtic, el signe compositiu, el signe rítmic....

La creació d'aquesta imatge es produeix per mitjà d'un procés formatiu, originat en el propi artista per percepcions d'imatges objectuals exteriors a l'atista. I, ja que les imatges pictòriques són el producte de la percepció d'una realitat exterior a l'artista en un context d'espai-temps, tota imatge plàstica comporta un munt de valors emocionals produïts per fets òptics i transformats sensitivament en imatges pictòriques (fets plàstics).

DE LA IMATGE SENSITIVA

La imatge adimensional o pluridimensional i sobre la qual l'especulació cerebral no pot crear cap sistema tot i que, dominada per valors purament subjectius, és genera per automatismes hipotalàmics mitjançant pulsions instintives i en les quals la individualitat afectiva imprimeix tota mena d'influències psíquiques en el procés receptiu-representatiu.

Tot el procés es produeix per tota una sèrie d'accions apreses, que finalment arriben a ser involuntàries. Aquí són les sensacions pures les que dirigeixen tot el procés, i les captacions o percepcions, sensacions en definitiva, no poden ser fruit del coneixement intel·lectual. No essent doncs un discerniment cerebral, cap judici pot argumentar l'obra. Aquestes imatges exigeixen un tipus de representació en el qual l'acció no comporta la dualitat objecte-subjecte, quedant l'acció en el propi subjecte.

Aquestes són accions deslligades del fet purament òptic. Amb una constant actitud davant la percepció de les imatges, l'artista finalment fa ús de les sensacions, no ja com a producte del fet immediat exterior, sinó com una conseqüència del bagatge que s'ha creat en el propi artista degut als anys d'excercitar el procés perceptiu-representatiu.

1985 / Tremp, llapis i tinta xinesa sobre paper / 50 cm x 35 cm

CACHE MOI DANS LA PLUS BELLE POUBELLE

La ironia pot ser moltes vegades tema d’una obra artística, sempre però considerant els valors que determinen l’obra segons el moment en què es troba l’artista. És així que, entre molts altres, valors com composició, equilibri i cromatisme son els que conformen, conjuntament amb l’element irònic determinat pel text, l’obra d’art. Jo he utilitzat la lletra com element compositiu de l’obra, però, a fi de no fer clara la seva lectura, l’he conjugat amb els altres element formals i cromàtics. A més, la última paraula la he escrit al revés i en primer lloc, la qual cosa fa encara més difícil la seva lectura, cosa que era la que jo desitjava.

Durant els anys vuitanta, vaig estar treballant en altres línies artístiques i conceptuals diferents de les que es mostren en aquestes pàgines. Per veure-les visiteu la meva web: www.rodriguez-amat.cat