art1

NOVES REFLEXIONS SOBRE ART

Jordi Rodríguez-Amat

	Presentació. Amb aquestes noves reflexions, em permeto d'escollir set (número sagrat) obres mestres de la història universal de l'art i, acceptant la relativitat del meu raonament, comentar-les. L'art és una activitat apassionant i voldria, amb les meves anàlisis i comentaris, a més de fer-vos descobrir aspectes de les obres comentades, encomanar-vos la meva passió sense límits per l'art. L'art, al llarg de la història, ha tingut una determinada finalitat; social, religiosa, etc., etc. sempre, però ha estat la manifestació d'uns estats sensitius. És per això que no podem extrapolar obres, creadors, conceptes o altres d'uns moments històrics a uns altres. Per a millor gaudir de l'art i en aquest cas de les obres que us presento, permeteu-me d'aconsellar-vos de, un cop hàgiu llegit el text que he acompanyat cada obra, de, tot mirant l'obra, reflexionar, no només sobre el que he escrit, sinó intentar de descobrir altres valors de l'obra per la vostra lectura personal. Cada espectador fa de cada obra la seva lectura pròpia. Practicant la lectura de l'art permet desenvolupar les capacitats interpretatives de l'espectador. Per a millor gaudir de l'art cal intentar descobrir l'essència i característiques de les obres.

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA

(Escultura grega, període hel·lenístic, 190 aC)

Tradicionalment, es divideix l'escultura grega en tres períodes: Arcaic, Clàssic i Hel·lenístic.

La Victòria de Samotràcia, també coneguda com Atenea Nike o Deessa de la victòria alada, pertany al període hel·lenístic.

Aquest període és el màxim exponent de l'escultura grega antiga i és el més realista dels tres períodes. Es caracteritza per la fidelitat de les proporcions de les figures humanes. En el temps es situat durant els tres últims segles aC (abans de Crist).

Observeu la força direccional que pren l'escultura gràcies a la inclinació endavant del cos i la de les ales. Aquesta inclinació es pot sintetitzar traçant una linea imaginària que va des del pit esquerre a la part inferior de la cama esquerra. Respecte de l'ala, traceu la linea que va també del pit esquerra al mig de la part més a la dreta de l'ala.

Observeu, així mateix, el gran realisme de tot el robatge que sembla moure's per la força del vent. Quina meravella!

En aquesta imatge es pot veure l'escultura al cap d'amunt de l'escalinata Daru en el Louvre. Intenteu de ressentir les emocions que es poden percebre a l'anar pujant l'escalinata. Les sensacions que vaig experimentat encara les revisc avui.

Victòria de Samotràcia

Atenea Niké

Museu del Louvre

Marbre. 245 cm

Pintura al fresc. Segle XII. MNAC.

PANTOCRÀTOR

(Sant Climent de Taüll)

Pintura romànica catalana

L'adjectiu "pantocràtor" és una paraula grega significant "tot poderós". Originàriament, fou atribuïda a Zeus i posteriorment a Crist com a senyor de l'univers.

Aquesta pintura es troba en el Museu Nacional d'Art de Catalunya on fou traslladada des de l'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí. És en aquest indret del Pirineu on es troba un dels conjunts de pintures romàniques més importants del món.

En el centre de la composició es veu el crist en majestat envoltat per la màndorla. (marc de forma ovalada). La seva mà dreta beneeix amb dos dits i a la mà esquerra porta un llibre obert amb la inscripció llatina EGO SUM LUX MUNDI ('jo sóc la llum del món'). El rostre, allargat, mostra una mirada profunda i al costat, dreta i esquerra hi trobem els símbols "Alfa i Omega", jo sóc el principi i el fi.

Es tracta d'una pintura plana sense volums, característic de l'art romànic i per aconseguir el modelatge ho fa remarcant els plecs del robatge. Tot el conjunt representa àngels i els símbols dels evangelistes.

Una de les grans pintures de l'art romànic català.

	Església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí on es trobava el pantocràtor abans de ser tralladat al MNAC en el Palau Nacional a Montjuïc.

DAVID

Michelangelo Buonarroti. Miquel Àngel

Sembla realment impossible que un artista hagi pogut esculpir això. Penseu que la figura mesura 517 cm. Una de les grans obres mestres de tota la història de l'art. Genial!

Cada cop hi descobreixo més i més valors que em permeten de gaudir d'aquesta majestuositat.

Hi ha un eix vertical que des del cap passa pel penis i acaba en el peu dret. És l'eix sobre el qual descansa el pes formal de la figura.

El moviment del cos es pot formalitzar per l'eix del cap fins a la part inferior de la nou i des d'aquí canviant de direcció fins al melic, continua fins a les gònades i segueix fins al punt mitjà entre els dos peus. La cama dreta queda al costat de la part inferior d'aquest eix i l'esquerra té, a més de la flexió, una certa inclinació que li atorga una gran riquesa formal.

Deixo per a vosaltres analitzar la forma i moviment dels dos braços.

L'estudi de l'anatomia ens permet de veure el coneixement que tenia Miquel Àngel del cos humà i com va donar forma a totes les parts del cos.

No us quedeu simplement passius observant l'escultura i intenteu de gaudir d'aquesta meravella. Com un escultor pot haver fet això?

	Aquest és un dels esclaus de Miquel Àngel, aparentment una obra inacabada. Veient aquesta escultura ens permet d'imaginar com, a partir d'un bloc de marbre, Miquel Àngel va poder anar rebejant i buidant per anar donant forma al seu David.

David 1501-1504

Marbre 517 cm

El David a la Galleria dell'Accademia. Florència

LA CÀMERA FOSCA
		La càmera fosca o cambra obscura és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. És la precursora de la càmera fotogràfica actual. Consisteix en una caixa hermèticament tancada per la que a través d'un petit forat entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior. La llum del sol es propaga en forma de rajos, entra a través del petit forat a l’interior de la capsa produint la imatge de forma invertida.

LA CÀMERA FOSCA

La càmera fosca o cambra obscura és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. És la precursora de la càmera fotogràfica actual.

Consisteix en una caixa hermèticament tancada per la que a través d'un petit forat entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior.

La llum del sol es propaga en forma de rajos, entra a través del petit forat a l’interior de la capsa produint la imatge de forma invertida.

	CANALETTO Il ritorno del Bucintoro al molo nel giorno dell’Ascensione. 1733 Oli sobre tela. 77 cm x 126 cm.
	Giovanni Antonio Canal, conegut con Canaletto, fou un pintor venecià. Es va especialitzar en la representació de vistes de la ciutat de Venècia. Canaletto va utilitzar la càmera fosca a fi de captar les imatges amb absoluta fidelitat. En aquesta pintura el gran realisme es manifesta de per tot. Canaletto era mestre del detallisme. En aquest quadre utilitza una perspectiva frontal amb un sol punt de fuga. El lateral esquerre del Palau Ducale és l'únic element on es veu a la part superior com la línia fuga. A L'esquerra del quadre, sobresortint per sobre de la biblioteca Marciana, s'hi veu el campanar de Sant Marc. A la dreta hi veiem el famós Palau Ducale i entre els dos edificis les columnes de San Marc i San Teodor. En el fons la basílica de Sant Marc. En el primer pla s'hi veuen les góndoles que, tot i les seves dimensions, no distreuen la importància que Canaletto donà als edificis. Aquesta és una de les obres més conegudes de Canaletto.

CANALETTO

Il ritorno del Bucintoro al molo nel giorno dell’Ascensione. 1733

Oli sobre tela. 77 cm x 126 cm.

Giovanni Antonio Canal, conegut con Canaletto, fou un pintor venecià. Es va especialitzar en la representació de vistes de la ciutat de Venècia. Canaletto va utilitzar la càmera fosca a fi de captar les imatges amb absoluta fidelitat. En aquesta pintura el gran realisme es manifesta de per tot. Canaletto era mestre del detallisme.

En aquest quadre utilitza una perspectiva frontal amb un sol punt de fuga. El lateral esquerre del Palau Ducale és l'únic element on es veu a la part superior com la línia fuga.

A L'esquerra del quadre, sobresortint per sobre de la biblioteca Marciana, s'hi veu el campanar de Sant Marc. A la dreta hi veiem el famós Palau Ducale i entre els dos edificis les columnes de San Marc i San Teodor. En el fons la basílica de Sant Marc.

En el primer pla s'hi veuen les góndoles que, tot i les seves dimensions, no distreuen la importància que Canaletto donà als edificis.

Aquesta és una de les obres més conegudes de Canaletto.

GOYA

Entre el 1819 i el 1823, Francisco de Goya y Lucientes, Goya, va pintar a l'oli directament sobre les parets de la seva casa, coneguda com "La quinta del sordo" una sèrie de 14 pintures que actualment coneixem amb el nom de "Pintures negres".

En aquestes obres dominen els colors ocres, les terres, els negres, sobretot colors foscos, amb absència quasi absoluta de colors primaris.

S'especula si una greu malaltia, decadència física i estats psicològics, van provocar la realització d'aquestes pintures. Són pintures en què els temes vinculats amb l'horror, la bruixeria, la mort, tots ells de caràcter grotescs.

Segons la mitologia romana, Saturn fou un déu, pare de Júpiter identificat amb la cultura agrària.

La pintura té totes les característiques de la sèrie negra: monstruositat, colors terrossos i negres, entre altres. Les "Pintures negres" fan de Goya el precursor de l'expressionisme pictòric.

Saturn devorant el seu fill

Oli sobre paret, actualment sobre tela.

Museu del Prado

	RAMÓN MARTÍ ALSINA El gran dia de Girona. Oli sobre tela. 4,96 metres × 10,82 metres. 1864. Aquesta obra representa un esdeveniment històric: els setges de Girona de 1808 i 1809 pel francés.

	És l'obra de cavallet més gran de la història de la pintura catalana. El procés de creació es va allargar gairebé 10 anys. Actualment forma part de la col·lecció del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i es troba exposada a l'antic Hospital e Santa Catarina de Girona. Ramón Martí Alsina és un dels màxims representants de la pintura realista catalana i europea. La seva obra se situa abans de l'esclat del moviment impressionsita. A part de la temàtica històrica, a l'obra d'aquest artista hi trobem també marines i paisatges. Observem el gran realisme, sobretot en els personatges. A fi de no donar importància als segons termes, els colors aquí queden més esvaits amb predomini de blaus i sense el contrast ni el detallisme del primer terme. A finals dels anys seixanta vaig tenir la sort de tenir d'alumne al besnét de Martí Alsina. Això em va permetre de demanar al pare del meu alumne, nét de l'artista, de permetre'm de veure obres en possessió de la família. He de confessar que vaig quedar al·lucinat. Quina quantitat i quantitat de quadres, generalment de gran format, que vaig poder contemplar. Martí Alsina fou un pintor prolífic i malauradament només podem veure aquelles obres que es troben en algún museu. Llàstima!

	VINCENT VAN GOGH AUTORETRAT
	Vincent Van Gogh (1853 - 1890) pintor holandès, va ser prolífic, 800 quadres (43 autoretrats), pintures a l'oli i aquarel·les, i 1600 dibuixos. Fill de pastor protestant, el seu caràcter i personalitat no li van permetre de continuar com el pare. Gràcies al seu germà theo que el va ajudar financerament, Vicent Van Gogh va poder dedicar-se a la creació pictòrica. Cal indicar que Van Gogh, amb tota la seva obra es va moure dins del moviment impressionista. Generalment, la seva pinzellada va ser lliure, la qual cosa li atorga una gran vibració. Observeu detingudament la profunditat de la mirada i els constants canvis de colors mitjançant la pinzellada. El seu caràcter, la seva personalitat i tota mena de dificultats l'obligaren primerament a tallar-se una orella i, a l'edat de 37 anys, a suïcidar-se.	Autorretat, 1887 Museu Van Gogh, Amsterdam (Paisos Baixos)

VINCENT VAN GOGH

AUTORETRAT

Vincent Van Gogh (1853 - 1890) pintor holandès, va ser prolífic, 800 quadres (43 autoretrats), pintures a l'oli i aquarel·les, i 1600 dibuixos.

Fill de pastor protestant, el seu caràcter i personalitat no li van permetre de continuar com el pare.

Gràcies al seu germà theo que el va ajudar financerament, Vicent Van Gogh va poder dedicar-se a la creació pictòrica.

Cal indicar que Van Gogh, amb tota la seva obra es va moure dins del moviment impressionista. Generalment, la seva pinzellada va ser lliure, la qual cosa li atorga una gran vibració. Observeu detingudament la profunditat de la mirada i els constants canvis de colors mitjançant la pinzellada.

El seu caràcter, la seva personalitat i tota mena de dificultats l'obligaren primerament a tallar-se una orella i, a l'edat de 37 anys, a suïcidar-se.

Autorretat, 1887

Museu Van Gogh, Amsterdam (Paisos Baixos)

Us he presentat set obres extretes del meravellós món de l'art i he fet uns comentaris sobre les diferents obres. Espero i desitjo que hagin estat del vostre grat i n'hàgiu tret un bon profit.

La dedicació absoluta de tota una vida em permet, avui encara més, de gaudir d'aquest magnífic món de l'art.

L'exercici durant anys de la docència ha desenvolupat en mi el plaer d'expressar els meus pensaments.

LA VIDA

JORDI RODRÍGUEZ-AMAT

Sense cap mena de presumptuositat, sinó el simple desig d'expressar-me sobre art, em permeto de demanar-vos de clicar al cim del següent enllaç i poder veure i llegir el meu comentari sobre aquesta obra meva creada el 1967:

https://www.rodriguez-amat.cat/vida-nou.html

El Centre d'art Contemporani, Casa-Taller Rodríguez-Amat es pot visitar gratuïtament i jo personalment faig tota mena d'explicacions. Cal trucar al telèfon 697 76 18 74 per a concertar la visita i estar personalment disponible.

El Centre d'art es troba a Les Olives (Garrigoles) poble situat en el Baix Empordà.

Vista d'una de les sales de la galeria del Centre d'Art Contemporani, Casa-Taller Rodríguez-Amat on es veu el quadre que vaig titular: La Vida.

çENLLAÇOS

Altres reflexions sobre art

La figura i l'arquitectura a l'obra de Giotto

L'espai a la pintura

Reflexions sobre els estats anímics i altres principis que condicionen la creació artística

Esperit de recerca i esperit de llibertat

		Centre d'art contemporani, Casa-taller Rodríguez-Amat