Aquest escrit fou publicat en el Diari de Girona l'octubre del 1996 

VARIETAT A L'OBRA DE PERE BARNIOL. LLIBRERIA POLÈMICA DE PALAFRUGELL

Pere Barniol (Torelló 1959) exposa fins a mitjans d'octubre a la sala d'exposicions La Polèmica de Palafrugell un conjunt d'obres, tècnica i conceptualment dissemblants. Són pintures i escultures, algunes amb un bon tractament tècnic, que conformen una exposició certament heterogènia, però d'una bona qualitat.

Un conjunt de pintures de format allargat, vertical o horitzontal, presentades en sèries que el propi artista titula sèrie G (groga), sèrie U (urbana), etc. presenten una figuració subjectiva, rica i plena de lirisme il.lustratiu. Són obres realitzades amb acrílic sobre fusta o oli sobre tela i en les que l'artista combina la narració plàstica suggerent amb una abstracció lírica de gran subtilesa cromàtica. El cos humà, una constant a l'obra de Pere Barniol, es mou entre paisatjes naturals i arquitectònics, moltes vegades no concretats plàsticament i en els que formes geomètriques circulars o bé simplement abstractes donen unitat a l'obra.

Un sol quadre, titulat Joyce & Co., trenca amb la concepció lírica dels quadres anteriors i presenta una relació proporcional natural dels personatges amb l'entorn. Es tracta d'un oli sobre tela que representa un interior amb una estilització simplificada de dues figures humanes, una d'elles representant l'escriptor irlandès en llengua anglesa James Joyce. És una obra en la que el color es tractat segons un principi de divisionisme òptic.

Pel tractament tècnic com per les característiques formals, producte del material utilitzat, l'obra escultòrica de Pere Barniol presenta també dos concepcions plàstiques i formals ben diferents. Són escultures fetes amb fusta i ferro que representen sempre formes antropomòrfiques.

Un conjunt de relleus treballats sobre alzina, freixe i noguera en els que les figures humanes, suggerides per una simple línia obtinguda per la incisió de la gúbia sobre la fusta, prenen un petit moviment segons la forma del tronc. Són treballs en els que l'artista no sembla voler plasmar una visió realista del cos humà sinó una abstracció desproporcionada de la forma. La forma, creada per una simple línia obtinguda a cops de gúbia, no arriba a concretar les diferents parts del cos. És una desproporció volguda en la que el cap de les figures pren una major importància en relació amb les altres parts del cos.

Un grup de cinc escultures exemptes, realitzades amb planxa de ferro, presenten una concepció més lliure que les anteriors. És el propi material emprat en aquestes escultures el que permet dinamitzar i enriquir les formes, permetent alhora, de desenvolupar més lliurament la imaginació de l'artista. Una única peça, titulada el Veler, defuig la figura humana. En totes les escultures hi trobem un constant sentit de la verticalitat, acomplit per la pròpia configuració del cos humà.

En el catàleg, un paràgraf extret de Die Unendliche Naturgeschichte de Paul Klee, sembla identificar l'artista amb el principi de que l'obra, manifestada a través de la forma, no ha de ser en si un resultat, una fi, sinó un mitjà en el que principis generatius actius s'hi han de manifestar en un esdevenir constant.

La hetereogeneïtat de l'exposició revela un artista d'esperit inquiet que manifesta una bona tènica pictòrica i escultòrica, alhora que un bon coneixement de l'ofici.

Aquest article fou publicat a La Proa el mes d'octubre del 1996

LES INQUIETUDS PLÀSTIQUES DE PERE BARNIOL A PALAFRUGELL.

És inqüestionable que Palafrugell és, avui, un centre d'art. No ja tan sols pel nombre de galeries obertes al públic, sinó per la qualitat dels seus espais expositius. Són espais que abasten tots els estils artístics d'una o altre tendència, d'artistes novells o d'artistes consagrats.

Palafrugell té, docns, un bon nombre de galeries: Palafrugell Art, Polèmica, Lluís Heras, Josep Gich, Art 4. Galeries i espais que a la temporada alta, sobretot l'estiu, ofereixen un gran nombre d'exposicions, moltes d'elles d'una bona qualitat artística. Fer un tomb per Palafrugell exigeix de moure's entre art i cultura, doncs a més, hi podem trobar un nombre considerable de espais dedicats a la cultura.

Aquests dies i fins a mitjans d'octubre, a la Sala d'Exposicions de la Llibreria Polèmica, un artista vingut de Torelló mostra àmpliament els seus quefers creatius en un conjunt de pintures i escultures pròpies d'un artista de gran capacitat. Pere Barniol no és tan sols un pintor i un escultor, és un artista inquiet que, tan en el camp de la pintura com en el de l'escultura, manifesta un esperit de recerca. La seva obra és a cops simbòlica i suggerent, altres vegades se'ns presenta serena i equilibrada.

Tècnicament és una obra variada: acrílics sobre fusta, olis sobre tela, relleus treballats amb diferents tipus de fustes, escultures exemptes realitzades amb planxa de ferro. La pròpia tècnica permet una capacitat d'expressió que varia en funció del material emprat.

Creativament les seves obres mostren una gran heterogeneïtat, no ja tan sols pel material amb el que han estat realizades sinó per la pròpia concepció de l'obra plàstica. L'obra de Pere Barniol se'ns presenta a cops suggerent i simbòlica: les sèries G, U, etc. (primera lletra dels mots groga, urbana...), mentre que altres vegades assoleix la sobrietat que ofereix la talla sobre fusta: els relleus amb formes antropomòrfiques sobre diferents tipus de fustes.

Hi ha artistes que es mouen en una tècnica i una línia plàstica constant, aquest no és el cas de Pere Barniol. Per aquell espectador que desconeixi l'obra d'aquest creador, l'exposició que presenta a la Llibreria Polèmica podria ser considerada l'obra de diferents artistes. Aquesta diferència es presenta sobretot entre la pintura i l'escultura i alhora pels propis imperatius del material.

Pel fet de moure's a l'entorn de la figura humana les seves creacions escultòriques mostren un sentit ascendent vertical. Això es fa palès tan en les peces treballades amb fusta com en les de ferro, per bé que en aquestes últimes la pròpia tècnica permet a l'artista de moure's amb més llibertat. El tauló de fusta és únic, mentre que la planxa de ferro es pot tallar, soldar i manipular amb molta més llibertat.

La pintura de Pere Barniol, en canvi, és més aviat simbòlica, lírica i plena de suggeriment. Cromàticament es mou en unes games ben àmplies i, conceptualment està a cavall entre la figuració i una certa abstracció.

El conjunt de l'exposició, presentada en el magnífic espai de la sala d'exposicions de la llibreria Polèmica, permet a l'espectador de sentir la voluptuositat de l'obra sensual i sensible de Pere Barniol