A la benamada

L'esma del meu desig m'emplena el cor de dubtes

Alhora que les pluges de tardor m'impregnen el cós de saber eròtic.

Sento el llambreig d'Afrodita, encegar l'ardor del meu esperit

I l'hàlit de la benvolguda devorar els meus sentits.

Confinat pels anys, el sexe reviu en ta presència,

I, jo, indecís i prenyat de saviesa eròtica,

Sento envers tu, desvetllar inconscients deliris sexuals prenyats de plàcida devoció.

Auscultant un potent afany de possessió, la teva absència enlluerna els meus sentits.

I, sense rubor ni inhibició, esgarrapant anhels estelats, t'apropo cegament.

Enlluernat per fantasies eròtiques, matisades per llargs anys de vida, aflores en mi desitjos juvenils,

I, pujant al cim d'una forta atracció salvatge, rosego la dolçor dels teus llavis.

Sense retraïment, caminant per indrets d'efímera constància,

el desig d'estripar astres en ta recerca m'envaeix l'esperit.

I, condemnat al sexe pel naixement,

Somnio amb tu nits eròtiques de joia màxima.