CULLELL

 A LA TEVA PELL

Em xucles la sang de les venes,

t’emportes tot el que tinc dins,

voluntàriament em condemnes,

a una vida de remolins.

Ets l’huracà que se m’emporta

i destrosses tot l’habitatge,

em pegues amb una ma morta

i amb l’anell del nostre esclavatge.

Dia a dia pago fiança

dels blaus que decoren el cos.

Cada nit somnio amb recança

l’hora esperada del repòs.

Ballo la dansa de la mort

sense gaudir de l’espectacle,

Una ruleta russa, sort?

Sortir-me’n seria un miracle!

Oh soledat que m'acompanyes

enmig la multitud.

Tu sí que no m’enganyes,

la teva gran virtut.

Jo estigma de la vida,

camino sense nord.

Cercant una sortida,

volent arribar a port.

Soc un vaixell a la deriva.

Soc un ocell sense horitzó.

Soc com una ànima esquiva.

Ja no sé ni qui soc jo!

Oh soledat que m’acompanyes

i fujo del teu costat.

Tu sí que mai no m’enganyes.

Ets la meva realitat.

Porto un vel a la cara.

Se’m fa un nus en el coll.

Sóc com una herba rara:

ni ruda, ni fonoll.

Tinc la carn que es crema de les vivències d’aquest món.

Tinc l’hort que es fema de la responsabilitat que es fon.

Oh soledat que m’acompanyes,

que no em deixes un sol moment.

Tu sí que mai no m’enganyes.

La meva ombra irreverent.

Jugues amb el silenci,

t’amagues al davant

i fas que jo em tensi

quan t’estic palpant.

Gràcies per la companyia

quan em sento abandonat.

Gràcies per la constància

Oh! Senyora Soledat..

 NON NI NO!

M’he adormit en els teus braços,

mentre la teva mirada

troba el somni de la meva,

en un horitzó obscur.

M’acarones amb paraules

i jo et responc amb sospirs.

Gemecs del tot inconscients

agraeixen companyia.

Una lluna temorosa

ens contempla des de lluny.

Sap que la calma s’imposa

quan et prenc fort amb el puny.

Una força m’asserena,

relaxa mon esperit.

Esdevinc com una nena

que s’ha pres la llet del pit.