EL GALERISTA JOSEP GICH.

A vegades, la passió per l'art no es manifesta per mitjà de l'acte creatiu. De fet, hi ha moltes altres maneres de sentir-se apassionat per aquesta forma d'expressió, difícil de definir, que anomenem art. Al bell mig de Palafrugell, en Josep Gich, persona d'una refinada sensibilitat, hi té una galeria d'art. Una galeria molt petita, però alhora, molt singular.

Després de més de quaranta anys de vocació i dedicació a l'art i d'haver visitat centenars o milers de galeries i fent un repàs per la nostra memòria, no creiem recordar cap altra galeria de dimensions tan reduïdes. Aquest fet, però, no hauria de comportar cap originalitat sinó fos que la galeria forma part de l'habitatge habitual del galerista. Si no errem amb el nostre raonament, la galeria ocupa l'antic rebedor del seu habitatge.

La Galeria Josep Gich pren alhora el nom de "pièce unique". En realitat no sabem del cert si es tracta de que la idea originària era la d'exhibir una sola peça d'art a la galeria, o bé, com apunta la Núria, la muller d'en Josep, que el propi galerista és la "pièce unique". Ens decidim per acceptar la definició de "pièce unique" com "sol en el seu gènere", i en aquest sentit en Josep Gich és una "pièce unique".

Podríem, si ens disposéssim a fer-ho, trobar moltes raons per la qual en Josep Gich és una "pièce unique", però ens limitarem a una sola: la seva singularitat.

Fill de joier, en Josep va seguir els passos del pare i va aprendre l'ofici a la ciutat comtal. Era un taller petit, un taller dels que es feia de tot, la qual cosa permetia a un aprenent de treballar i descobrir tots els secrets de l'ofici. Avui, en Josep té una joieria i malgrat de no dedicar-se al disseny i a la creació de joies, la seva capacitat es manifesta per mitjà de la selecció. Ens diu que cal saber veure les peces i saber escollir, és a dir, marcar un segell propi per mitjà de la tria de les peces dissenyades.

Però si la joieria és l'art de treballar les joies, ofici que en Josep coneix molt i molt bé, la pintura i qualsevol de les altres arts plàstiques són per a ell una passió. Una passió que es manifesta a través de la seva galeria i de la seva col.leció d'art. Sabem que darrera un bon galerista hi ha sempre un bon col.leccionista.

Fa molts anys, ell va obrir una primera galeria, també a Palafrugell, on exposava tota una sèrie de pintures que avui qualificariem de comercials: certs tipus de "marines" i "paisatges", pintures que, en aquell moment, ell considerava amb cert interès. A poc a poc, el seu sentit per l'art va anar evolucionant i, avui en Josep Gich és un amant de l'art actual. És un galerista que l'interessa l'obra d'aquells artistes, joves o grans ,però que, si més no, pretenen marcar un camí nou dins del món d'una certa avantguarda.

I, si marcar un camí nou dins del món de l'art és certament difícil, també ho és la de intentar descobrir i presentar aquells artistes que ho pretenen. Això no és una tasca fàcil que dóna sempre el resultat desitjat. Cal que un galerista assumeixi l'aventura, si no vol moure's en el camí fàcil de l'obra generalment acceptada.

D'una manera senzilla i agradable ens parla de que li agradaria exposar a Julio González, a Clavé, a Chillida i a molts altres artistes plenament consagrats, però, li agrada també exposar aquells artistes que encara es troben a les beceroles d'una carrera incerta. Això comporta un risc per a qualsevol galerista, el risc de l'error, doncs, no tots els artistes que mostren un bon saber fer arriben finalment a marcar un camí personal.

Creiem que l'art necessita de vocacions com la d'en Josep que, avui, després d'una bona pila d'anys, continua apassionat com el primer dia.

Aquest article fou publicat a La Proa el mes d'agost del 1996