Sota el títol ESPAI-NON-ESPAI, la Galeria Canaleta de Figueres mostra fins el 30 d'abril un conjunt de nou fotografies en blanc i negre de considerables dimensions del fotògraf alemany Michael Holst. Es tracta de tres sèries formades per dues, tres i quatre fotografies en les que cada conjunt es caracteritza per una imatge que composa i, alhora, determina la pròpia sèrie. És així que la temàtica permet a Holst d'estructurar cadascun dels conjunts a partir d'elements formals i tonals que es repeteixen, sempre però, amb petites variacions, unes a base de simples canvis de gradacions llumíniques, d'altres amb diferencies formals i compositives.

Uns simples esglaons permeten a Holst de composar una de les sèries de forma que cadascuna de les fotografies s'ha aconseguit a partir del muntatge de dos negatius obtinguts d'una mateixa escala. Els elements lineals seguint dues direccions diferents, el sentit d'elevació aconseguit per la pressa en contrapicat de l'escala i un reduït contrast de grisos caracteritzen aquesta sèrie. Una segona sèrie, constituïda per dues úniques fotografies es caracteritza per una marcada estructura horitzontal de les línies i un fort contrast tonal. La tercera sèrie, formada per tres fotografies representant un espai interior -la porta d'un soterrani- ha estat obtinguda a partir d'un únic negatiu. Les simples diferències llumíniques de cadascuna de les fotografies són producte del procés d'ampliació.

Holst utilitza uns elements formals concrets per suggerir uns espais indeterminats. Amb això sembla voler provocar situacions indefinides en les que l'arquitectura, exempta de qualsevol elemenent no constructiu, pren un protagonisme absolut. La línia com element geomètric i els canvis llumínics, ara forts, ara suaus, determinen i alhora estructuren tots els elements plàstics d'aquestes fotografies.

La simple temàtica emprada no requereix, així ho creiem, el gran format de les obres, i la manca de definició que les caracteritza -suposadament volguda- ve obligada per la forta ampliació que exigeix el format emprat. En tot cas, el reduït nombre de peces d'aquesta mostra no ens ha permés de seguir la trajectòria d'aquest fotògraf i únicament el títol de l'exposició ens permet d'intuir l'ús que fa del propi llenguatge.

Aquest escrit fou publicat en el Diari de Girona el mes de març del 1998