100 ANYS DE LA BOHÈME A LA GALERIA HORIZON DE COLERA

El crit d'angoixa de Rodolfo al final del 4rt acte, just quan s'adona de la mort de Mimì, és el moment de més estremiment de La Bohème. Tot seguit l'orquestra ens fa batre tremolors i a poc a poc, amb els gemecs de Rodolfo cridant Mimì, es va apagant, atenyent així un dels moments més sublims de tota la història de l'òpera. Tants i tants cors han bategat just en aquest precís instant i, amb la pell de gallina hem gaudit intensament de la joia de la música.

Rodolfo (la poesia), Marcello (la pintura), Colline (la filosofia) són els personatges que simbolitzen les arts i el pensament a La Bohème, òpera de Giacomo Puccini dins la seva línia melòdica i verista, estrenada el 1896 a Torí.

La Galeria Horizon de Colera, a fi de commemorar el centenari de l'estrena d'aquesta òpera, ha organitzat, amb imaginació, molt d'esforç i una bona dosi de talent, no pas una exposició col.lectiva, sinó una macroexposició amb gairebé una vuitantena d'artistes de diferents nacionalitats.

La proposta de la Galeria Horizon es concretava en la creació sobre paper d'una obra de petit format (20 cm x 20 cm) en la que cada artista plasmés d'una manera absolutament lliure, tant a nivell conceptual com a nivell tècnic, les seves emocions davant La Bohème.

L'artista és un individu que, unint sensació i acció, ha desenvolupat la sensibilitat pel camí de l'aprehensió del món exterior i autoproclamant la seva personalitat per mitjà de l'obra d'art. I si fer percebre sensacions és una de les finalitats de l'art, la proposta de la Galeria Horizon no pretén de fer sentir les emocions de la pròpia música, sinó de plasmar plàsticament, per mitjà de la pintura i el sedàs de la sensibilitat, les impressions de l'artista. És així que, la passió i la història d'amor expressada per la música de Puccini es tradueix per la "mà" de Mimì en una història plàstica.

La visió de conjunt de l'exposició permet acaronar la voluptuositat de La Bohème, en aquest sentit no es tracta de visionar cadascuna de les obres en concret, sinó de respirar l'alè de La Bohème per mitjà de les sensacions produïdes pel conjunt de totes les obres exposades. Hi ha altres emocions que apareixen quan l'espectador, abandonant el conjunt, s'endinsa en la particularitat de cadascuna de les obres. Llavors apareix l'individualitat de l'artista amb tota la càrrega de la seva subjectivitat.

La personalitat de l'artista, però, es manifesta radicalment malgrat la temàtica imposada. Varietats cromàtiques i formals en les que es pot veure d'una manera natural la individualitat de cadascun dels artistes esposats. I si, en certs casos, es produeixen coincidències entre les diferents narracions plàstiques, aquestes no són més que el producte de la pròpia proposta preestablerta.

Hi ha artistes que es mouen dins de l'abstracció i, la relació amb la composició musical no és més que simplement sensitiva. D'altres abracen imatges de la pròpia partitura i/o mots vinculats a la mateixa òpera, creant l'obra en clau figurativa o simplement simbòlica. En aquest sentit el propi tema , és a dir La Bohème, no arriba a transbalsar la personalitat de l'artista sinó que es a limita a ser un motiu a partir del qual aflora l'obra, responent al principi de reflexió i de plasmació del creador.

L'artista s'ha mogut, doncs, amb una total llibertat a partir d'una proposta concreta. La Bohème ha estat senzillament l'element generador del procés creatiu que l'ha conduït a plasmar el reflex de les seves vivències sensitives.

100 anys de La Bohème es clou avui divendres. És una exposició que ha comptat amb una excel.lenment presentació, havent creat, amb la música de fons, una ambientació de plaer i joia per al visitant d'esperit sensible.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de setembre del del 1996