ENRIC MAJORAL: INTERIORS I CAPELLETES

La Sala d'Exposicions de l'Hotel LLevant de Llafranc exposa fins el dia 13 de març una petita però valuosa recopilació dels treballs més recents de l'orfebre català Enric Majoral. Són peces exquisides, de reduïdes dimensions, fetes amb or i argent i en les que l'artista, a més, hi introdueix petits elements cromàtics a base de pintura a l'oli. Enric Majoral és un joier que mostra una gran sensibilitat quan, alliberat de l'activitat convencional de la pròpia joieria, es troba, en la solitud de l'acte creatiu, amb el seu treball personal més íntim. Un artista que sense fer cap tipus de concesió a metàfores arbitràries ha sabut pensar l'orfebreria d'una manera personal, amb una certa càrrega simbòlica però lliure dels rituals a que ha estat sotmesa al llarg de la història.

A més d'una petita vitrina amb collarets, aquesta exposició presenta bàsicament dues sèries de peces de petites dimensions anomenades capelletes i coconets. Cadascuna d'aquestes sèries mostra conjunts de 2, 3 o bé 4 peces de disseny molt semblant però sempre amb petites diferències de forma i dimensió. Els coconets, anomenats també interiors, són peces esfèriques d'uns 5 cms de diàmetre, seccionats sempre per la meitat i que, segons expressa el propi artista, semblen oferir un futur esperançador. Les capalletes són uns petits objectes entre 3 i 5 cms de dimensions que presenten formes cúbiques irregulars. Són obres serenes, plenes d'imaginació formal i conceptual, realitzades amb or i argent i que han estat inspirades en les cisternes de l'illa de Formentera. Aquestes cisternes estan destinades a allotjar l'aigua, un bé dels déus en aquella illa. De la mateixa manera, aquestes joies en forma de reduïts receptacles semblen objectes de culte i devoció destinats a allotjar les imatges sagrades de déus surgits de les mateixes profunditats de la Mediterrània. Segons el propi orfebre escriu en el catàleg, li interessa trobar un ambient interior, resguardat i íntim.

El caire sagrat de totes aquestes petites estructures plàstiques es manifesta encara més obertament per la pròpia presentació de l'exposició: una vitrina al bell mig de la sala que sembla el sarcòfag d'un faraó egipci contenint l'ànima immortal a l'hora del passeig fluvial. Aquests treballs personals i íntims de Majoral es situen en un temps i en un espai concret i manifesten alhora, la complicitat entre la pura estètica, és a dir, l'art per l'art i la simple funció de l'objecte a la recerca sempre d'un món millor.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de març del 1998