MARTÍ-SABÉ: UN ESCULTOR D'AHIR i D'AVUI

La Sala d'Exposicions Municipal de Sils permet contemplar fins el proper dia 22 de març una petita però valuosa exposició d'obres d'un dels escultors gironins més importants de la segona meitat d'aquest segle. Sis dibuixos, cinc pintures a l'acrílic, dos bronzes i nou terracuites, la majoria de recent creació, revelen la personalitat de Martí-Sabé, un artista que als 82 anys continua encara amb una admirable i fascinant dedicació a l'art.

A principis de la dècada dels seixanta, jo, un vailet que sacsejava cos i ànima pels diferents tallers de l'antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, ja sentia parla d'en Martí-Sabé com un dels escultors catalans que revelaven una forta activitat creativa. Les diferents exposicions dels Salons de maig que aleshores tenien lloc cada any a Barcelona i en els quals en Martí-Sabé hi participava assíduament, em van permetre de contemplar les primeres escultures d'aquest artista nascut a Sta. Coloma de Farners el 1915 i anomenat fill predilecte de la ciutat el 1995. Va ser finalment el 1996 quan vaig poder conèixer personalment Martí-Sabé. Una coneixença que en poc temps s'ha traduït en una veritable amistat. Les visites a la seva casa-taller i les llargues converses amb ell m'han permés de comprendre allò que moltes vegades unes simples exposicions no poden revelar; un fervorós creador, un mestre de l'escultura que coneix i domina les moltes i ben diferents tècniques i, per damunt de tot, un home arrelat a la vida, bo i sincer, el qual, sense fer concessions a simples banalitats creatives, ha sabut, al llarg de molts i molts anys d'activitat, transmetre per mitjà de l'acció i de la matèria la fe i l'amor per la bellesa en una obra personal i sincera.

Els inicis

Descendent d'una família pobre amb cinc fills i el pare feinejant a bosc, Martí-Sabé va haver de començar a treballar molt jove. La guerra, el front i la malaltia s'afeigiren a un moment històric molt difícil. La seva sensibilitat i el seu amor per l'escultura, però, es revelaren ben aviat; ens explica el propi artista com de ben petit, a col.legi, sempre feia "ninots" i el seu mestre, aficionat a la pintura i amb qui moltes vegades anava al camp portant-li els estris de pintar, el feia dibuixar un cop les classes ja havien acabat. A Barcelona, a l'edat de 25 anys, Martí-Sabé, treballant i estudiant alhora, decideix dedicar-se per sempre més a l'escultura. Comença treballant a Can Rius, una imatgeria religiosa d'aquella ciutat, i després en el taller d'Enric Monjo, un dels escultors de caire noucentista més prestigiosos del moment. En Subirachs i en Torres Monsó serien dos dels altres joves escultors que van passar per aquest taller i amb els quals va fer una bona amistat. Martí-Sabé va conèixer Monjo a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja i ràpidament el mestre li va demanar d'anar a treballar en el seu taller. És així que durant vuit anys el jove artista va poder aprendre directament en el taller del mestre totes i cadascuna de les tècniques que li permetrien al llarg dels cinquanta anys següents de crear i desenvolupar la seva pròpia obra escultòrica.

L'escultor

A principis dels cinquanta i ja amb taller propi, Martí-Sabé endegà una carrera frenètica de creació artística. Escultures religioses, retrats i tota mena d'encàrrecs conformen la seva producció d'aquell moment. Són obres amb una funció concreta i en les quals l'objecte es presenta amb tota la seva càrrega formal i descriptiva, sempre dins de la més pura realitat visual. Els relleus ceràmics de l'oficina d'una entitat d'estalvi a la plaça Marquina de Girona són uns dels exercicis escultòrics que marquen el final d'aquesta època. Cansat de fer nassos i ulls, segons ens explica el propi artista, i esperonat per un esperit inquiet, començà a partir del 1960 un canvi conceptual. Guix, pedra, ferro i terracuita esdevenen els materials que li permeten, a partir d'ara, d'accedir a una llibertat d'acció plàstica i creativa insòlita fins aleshores. L'escultura s'allibera del simple objecte representat i esdevé l'eina de creació pura. En aquest moment Martí-Sabé es transforma en un artista del segle XX. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius, és a dir, ple i buit, els ritmes, la línia pura, els plans, l'abstracció, no ja tan sols com l'eina que permet l'eliminació de tota anècdota visual sinó, sobretot, l'exaltació de la pura plasticitat, esdevenen, sempre però amb un rerafons antropomòrfic, l'expressió d'un nou llenguatge a l'obra de Martí-Sabé.

Josep Martí-Sabé ha estat una treballador obstinat, infatigable i persistent. Avui, amb tota una vida al cim de les espatlles, l'escultor continua dia rera dia la feixuga i alhora apassionada tasca del creador. Una tasca que condemna l'artista a l'activitat creativa per sempre més i arrossega el seu esperit per indrets, ara de desconsol, ara de joia i exultació.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de març del 1998