LA COL.LECCIÓ IVES MICHAUD AL MUSEU DE CERET

El passat divendres 25 d'abril, es va presentar en el Museu d'Art Modern de Ceret la Col.lecció d'Art Contemporani Ives Michaud que ha quedat dipositada en el propi museu per un període de deu anys. Segons paraules d'Ives Michaud, el Museu de Ceret -un espai a mida humana- és el marc ideal per a acollir aquesta col.lecció. Es tracta d'un conjunt d'obres realitzades en els últims 25 anys per 71 creadors -la gran majoria joves artistes francesos-. La senyora Josépfine Matamoros, conservadora del museu, explica en el catàleg de mà com el propi col.leccionista li va proposar ara fa tres anys de dipositar la col.lecció a Ceret.

Moltes i ben diferents raons han determinat que Ives Michaud diposités en el Museu de Ceret la seva col.lecció. Entre altres, tal i com hem pogut llegir a l'última frase del seu escrit de presentació en el catàleg de l'exposició, la seva proximitat -referint-se a Ceret- a una Catalunya estimada que ens parla de l'Europa de les regions i restableix les nostres arrels locals i alhora universals.

Fins el 15 de juny i sota el títol 25 anys d'Art Contemporani, el vestíbul inferior i les sales d'exposicions temporals del museu mostren part d'aquesta col.lecció. Alain Clément, Dominique Gauthier, Toni Grand, Michaële Schatt, Djamel Tatah, Claude Viallat, i Jan Voss són, entre molts i molts altres, alguns dels artistes representats. Una forta heterogeneïtat determinada pel gran nombre de creadors i la pròpia individualitat de cadascun d'ells caracteritza aquesta exhibió. Obres sobre paper o sobre tela, collages, escultures i objectes realitzats amb tota mena de materials mostren, tanmanteix, una diversitat que no es limita als aspectes formals o conceptuals sinó que s'extrapola als purament tècnics.

L'exposició revela, entre molts altres, un parell d'aspectes fonamentals de l'art a l'últim terç del segle XX: una actitud eclèctica davant de qualsevol principi estètic, i una manca de diàleg de l'artista amb els propis elements plàstics que es tradueix en un complicitat epidèrmica davant l'acte creatiu.

D'altra banda, és evident que l'exposició no possibilita la valoració personal dels artistes participants. El reduit nombre d'obres de cada artista -en molts casos una sola-, no permet d'avaluar en profunditat l'itinerari personal de cadascun d'ells. És així que la riquesa plàstica, formal i conceptual de l'exposició ve marcada per una unitat temporal: 1970-1995, un concepte: plàstica contemporània, i un criteri: el d'Ives Michaud. Es tracta doncs d'una unitat que evidencia la personalitat del col.leccionista, crític d'art, antic director de l'Escola Superior de Belles Arts de París, vingut del món del pensament pur: la filosofia.

No tan sols per aquesta exposició, sinó també per la vàlua de les seves col.leccions, per les donacions i dipòsits que dia rera dia van ampliant els seus fons i per l'extraordinari marc del museu -un edifici singular de gran bellesa arquitectònica, dissenyat exprés per a la seva funció-, Ceret és, avui, un centre que sobrepassa els propis límits regionals i es situa, cada cop més, com un punt de confluència de l'art del nostre segle. Per aquestes raons i per la proximitat a casa nostra, creiem que el Museu de Ceret mereix la nostra visita.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes d'abril del 1997