L'INTIMISME PICTÒRIC DE JOSEP Mª AMETLLA AL MUSEU DE L'EMPORDÀ.

Un pintor no és sempre un professional que dedica tota la seva vida a la creació artística. Hi ha artistes que utilitzen l'art com l'expressió del seu amor envers els éssers estimats i envers l'entorn que els envolta. Aquest és el cas de Josep Mª Ametlla, advocat i polític de professió, però pintor per devoció, que al llarg dels anys, i a poc a poc, ha anat desgranant les petites llavors de la seva obra pictòrica, per mitjà de tres temàtiques -el retrat, el nu i el paisatge-, que es mouen a coll-i-be d'un sentimentalisme personal i poètic.

És a París on, el 1936, exiliat amb la seva família, Josep Mª Ametlla començà els seus primers estudis de dibuix i pintura. Estudis que li han permés, per mitjà de la creació artística, no pas una dedicació professional a l'art, sinó la pura i simple autocomplaença personal.

La Sala Oberta del Museu de l'Empordà presenta una exposició d'aquest pintor i brinda, així, la possibilitat de conèixer l'obra d'un empordanès d'adopció, primer alcalde de Figueres després de la reinstauració de la democràcia, nascut a Barcelona l'any 1918, però profundament arrelat a l'Alt Empordà. Les seves activitats professionals fora del món de l'art i la pròpia solució de continuïtat en la seva activitat artística, no han permès a aquest artista de madurar la rica vena creativa que manifesta en moltes de les obres exhibides. Segons la presentació d'Alícia Viñas, conservadora del Museu de l'Empordà, aquesta exhibició, junt amb les altres realitzades en els últims anys, vol fer descobrir i conèixer l'obra d'aquells artistes vinculats a la comarca.

Aquesta mostra està composada per olis sobre tela i alguns dibuixos a llapis plom sobre paper. Es tracta d'una petita antològica, subtil i suggestiva, que evidencia el fet que, en el decurs dels anys, Josep Mª Ametlla ha mantingut la seva devoció a una temàtica i a una concepció de la pintura, imbuïdes pel més estricte principi noucentista. Aquest aspecte es revela per una manca de volum, en benefici d'una pintura infosa d'una certa sensibilitat i una gran subtilesa cromàtica.

Quan el cuc del pinzell i el color es manifesten, l'obra de Josep Mª Ametlla presenta, malgrat petits canvis tonals, una constant cromàtica i formal que és independent de la pròpia temàtica emprada. La visió realista de la figura i del paisatge, juntament amb una concepció intimista de la pintura, induïda pel propi principi estètic emprat, confereixen a aquesta obra un fort discurs plàstic explicatiu.

De fet, es tracta d'un pintor de pinzellada insegura, però d'un cromatisme molt refinat, que ens manifesta personalment no haver pintat mai un quadre amb la intenció de ser exposat en una galeria o museu. Aquesta mateixa afirmació evidencia la fidelitat a una determinada actitud davant de la seva obra: poder reflectir pictòricament les emocions que li ofereix la visió del seu entorn familiar i paisagístic.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de febrer del 1997