22 OBRES DE LA COL.LECCIÓ RIERA EN DIPÒSIT

(Vin-i-dues peces de la Col.lecció Riera, adquirida per la Generalitat el 1993, quedaran indefinidament en dipòsit en el Museu de la Garrotxa)

Salvador Riera (Breda 1927 - Barcelona 1994), vinculat durant molts anys a Dau al set, un dels moviments de ruptura més importants de la postguerra, és considerat un dels galeristes, mecenes i activistes culturals que més ha influit al llarg del tercer terç del segle XX a Catalunya. El 1993, just un any abans de la seva mort, la Generalitat va adquirir la seva col.lecció, coneguda com la Col.lecció Riera, i que ha estat reconeguda com un dels conjunts d'obres més importants d'artistes catalans d'aquest segle. La totalitat de la col.lecció està constituïda per 1747 obres que han passat a formar part del Fons d'Art de la Generalitat i és, avui, un pilar clau del patrimoni cultural d'aquest pais.

Amb obres d'aquesta col.lecció, la Generalitat ha anat enriquint els fons d'art dels museus catalans. Un total de 22 peces, obres d'Emili Bosch Roger, Frederic Comellas, Pere Creixams, Francesc Domingo, Manolo Hugué, i Màrius Vives estan exposades temporalment i fins l'11 de març a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa per, posteriorment, quedar dipositades en el propi Museu.

Quatre escultures exemptes -tres en bronze i una en pedra-, juntament amb tres magnífics relleus, tots ells de Manolo Hugué, configuren la clau de tot el conjunt exposat a Olot. Es tracta de set peces, realitzades entre el 1910 i el 1936, característiques del més pur estil personal d'aquest escultor. Per simple afecció personal, Els Bous, del 1913, i Ferradors, del 1932, s'ens presenten com dues petites obres mestres de l'escultura de Manolo Hugué de qui, a més, a l'exposició hi trobem un petit oli i una aquarel.la, ambdós sobre cartó, de reduïdes dimensions i llunyanes connotacions impressionistes.

De Màrius Vives hi trobem una petita terracuita, intitulada Venus ajeguda, a més d'una aquarel.la de traç i formes insegures. De Frederic Comellas s'hi mostren tres olis pintats amb grans taques de colors vius i efectes llumínics, apuntant, alhora, certs valors simbòlics. El quadre d'aquests pintor, titulat Retrat metafísic, permet diferents interpretacions, i presenta la dualitat entre la vida i la mort. De Pere Creixams, a més d'un paisatge a l'aquarel.la, simple i indecís, en el que les imatges queden insinuades sense arribar a revelar la pròpia física de l'objecte, s'hi mostra un oli sobre tela, composat a base de colors complementaris i en el que la pinzellada es manifesta obertament al servei de la forma. L'única peça exhibida d'Emili Bosch Roger és un bodegó del 1927, treballat a base de colors terrossos i enterbolits. Finalment, de Francesc Domingo, ultra una petita aquarel.la de taca ràpida i imatge irresolta, hi podem contemplar un parell de retrats i dues natures mortes de colors bruts i suaus en les que els objectes, simplement insinuats, es barrejen entre si per assolir connotacions formals, rítmiques i decoratives.

Independentment de la major o menor valoració que vulguem donar a aquesta petita mostra, es indubtable que aquest conjunt forma part d'una col.lecció absolutament representativa d'un període determinat de l'art català d'aquest segle.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de febrer del 1997