PADERN: LA PASSIÓ PER LA PINTURA

Molt d'ofici i molta saviesa porta avui el pintor Joan Padern (Colera 1924) al cim de les espatlles. El seu saber, fet de responsabilitat i honradesa, ha plasmat, en cada moment de la seva trajectòria, el singular pensament artístic de la seva personalitat.

A principis dels seixanta i després de 10 anys passats a l'Amèrica llatina, Padern retorna a Europa. A París descobreix un nou món artístic, una nova manera d'entendre l'art. En aquest moment s'inícia una època de pura abstracció que acaba just quan l'artista sent novament l'atracció de la figuració.

El realisme ha estat per a Padern un plaer. Un plaer que li ha permès de traduir en imatges les sensacions que l'artista ha sentit davant l'obra de Gaudí i de Miró. Dues sèries que, juntament amb la de l'ecologia i la de la Barcelona urbana, conformen la seva obra hiperrealista.

El col.leccionista i galerista Salvador Riera el dugué entre el 1981 i el 1983 a interessar-se per la Barcelona urbana. Els carrers, les places i les avingudes de la gran Barcelona són representats en una sèrie d'obres marcades per un realisme quasi fotogràfic. Malhauradament és un sèrie de gran bellesa i que no ha estat mai exposada.

L'amor al poble que el va veure nèixer i l'amistat amb en Miquel Carrers, alcalde de Colera, dugueren Padern a la creació del conjunt monumental d'escultures que l'artista té en aquesta localitat altempordanesa. És un indret paradisíac, al cim d'un turó, des d'on es pot contemplar la badia i el poble.

Marcat pel conjunt monumental i després de molts anys de pintura realista i hiperrealista, avui la seva obra se'ns presenta rica i variada, però, plena de maduresa i sensibilitat. Les vivències que l'artista va sentir en la realització del conjunt monumental han marcat el camí actual en el que l'obra es mou, novament, en la línia de la més pura abstracció.

En el Centre Cívic de Colera, Padern mostra, des del proppassat dia 15 d'agost i fins el 15 de setembre, dues sèries de treballs, l'una sobre tela i sobre tauler de fusta i l'altra sobre paper que, el propi artista anomena exercicis plàstics 20 x 20. Són obres de petit i mitjà format, creades el 1996 i realitzades amb tècnica mixta, bàsicament acrílics, olis i esmalts sintètics. La barreja d'emulsions de diferents bases, aquoses i grasses, permeten, en certes pinzellades, efectes de gruix i de llum.

Un impacte visual, generat per una imatge formal o bé simplement cromàtica, ens diu l'artista, pot ser l'element generador d'unes taques que, conseqüentment treballades, assoleixen l'entitat de quadre. Altres vegades, l'obra s'inicia d'una manera atzarosa i, poc a poc, va agafant la forma i contingut final que li dóna l'artista. És així que a cops l'obra ja té forma dins la ment de l'artista just abans de començar a prendre cos, mentre que d'altres vegades, la "cuina" es fa en el mateix moment de la creació.

Per a ell, malgrat que la ment i la sensibilitat són components del procés creatiu, alguns aspectes de l'obra, en particular certs efectes cromàtics, s'aconsegueixen d'una manera fortuïta.

A l'obra actual de Joan Padern, per a qui la pintura és una passió, hi trobem, en un mateix quadre, dos llenguatges sensiblement diferenciats per bé que manifesten un mateix esperit creatiu. L'un d'ells és espontani i es manifesta amb una pinzellada lliure i gestual, mentre que un segon llenguatge, equilibrat perfectament amb l'anterior, té en la geometria: quadrats, cercles, triangles, etc. una expresió més intel.lectiva i de major control de la ment.

Gràcies als contrastos i canvis de colors, l'obra ens parla de lluminositat interior. No es tracta en cap moment dels simples jocs de llum i ombra que permeten crear l'efecte del clarobscur, ni tampoc de la llum inherent a la pintura impressionista. És un cromatisme lumínic que, per contrast entre colors, revela efectes òptics.

Si en un quadre hi treus el dibuix, diu l'artista, hi queda la pintura. La pintura és doncs, per a ell, una qualitat sensible de caràcter no físic. És així que l'essència de la seva plasticitat és per damunt de tota forma i de tota imatge, malgrat que aquesta necessiti d'un suport formal i cromàtic, i que es manifesti amb els elements plàstics que componen l'obra.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes d'agost del 1996