LA MEDITERRÀNIA DE PUJOLBOIRA

Un artista és sempre un ésser dotat d'una forta sensibilitat. Si més no, és un ésser que, per mitjà de la pràctica quotidiana de l'art, ha desenvolupat aquells aspectes sensibles que atorguen a l'individu la capacitat creadora.

Pujolboira (Barcelona 1949) és un clar exponent de l'artista que, fornit d'aquesta sensibilitat, ha sabut crear una obra singular i personal. Per a ell, l'acte de crear pren sempre un caràcter "muntant" al principi i tot seguit, en el moment de la realització de l'obra, segueix un procés "descendent", com si l'artista s'anés despullant de tot el seu contingut interior. Segons paraules del propi artista, ell treballa sota un gran "paraigua". Un "paraigua" que té moltes coses a l'interior i que, poc a poc, van sortint en el moment de l'acte creatiu.

La pintura, diu, és un mitjà sensitiu i sensual i no pas un mitjà comunicatiu que serveixi per a traduir idees. En tot cas, són la sensibilitat i la sensualitat les que determinen el món explicatiu.

Pujolboira mai s'autoproclama artista, doncs, considera l'expressió prepotent i jerarquitzant. El pintor és l'home quotidià, el producte d'unes circumstàncies. La individualitat és el resultat de la influència de l'entorn al llarg dels anys. D'altra banda, el pintor ha de disposar d'una total llibertat. "L'art, diu, és un reducte de llibertats"

L'Empordà, on viu des del 1974, impregna d'alè mediterrani tota la seva pintura, grocs, blaus, pastels, colors que es manifesten sempre lluminosos i que confereixen a l'obra una gran sensibilitat. Per a ell "El paisatge de l'Empordà és universal". És un paisatge construït per l'home i en el que tots els elements; les feixes, closes, cipresos, manifesten un ordre.

Sortir al natural és un camí per a cercar els secrets íntims de la natura, una manera de penetrar l'essència dels objectes. L'artista es considera un "voyeur", un observador atent de la realitat visual -acció muntant-. A partir d'aquí l'acte de pintar es comporta com l'acció de la reconstrucció -efecte descendent. Reconstrucció que ja no és la pròpia natura sinó la plasmació de la pròpia essència de l'individu a través de la seva obra.

Si bé avui Pujolboira és un artista que trasmet la realitat visual a través del sedàs de la seva sensibilitat. Originàriament es movia en el món de l'abstracció. Als 18 anys, diu l'artista, no existia més que la pura abstracció. Poc a poc la seva pintura ha anat evolucionant vers la figuració a través d'una imatge simbòlica, plena de lluminositat i en la que la figura femenina s'integra plenament en el paisatge mediterrani. Per a ell, la Mediterrània és una passió; els mites i les llegendes, la natura i la llum conformen la seva obra.

Fins a mitjans de setembre, Pujolboira exposa a les dependències i en el jardí de l'Albons Calm Hotel de la localitat baix empordanesa d'Albons un conjunt de 220 peces. Són pintures i escultures, però sobretot, aquarel.les en forma de notes de viatge de petit format, preses del natural al llarg dels últims quatre anys en els seus periples per la Mediterrània; El Marroc, Grecia, l'Anatòlia, Mallorca i l'Empordà li ofereixen la possibilitat de captar i alhora d'il.lustrar, per mitjà d'uns apunts mig acabats, el seu "Passeig per la Mediterrània".

En el saló i en el jardí de l'hotel s'hi exposa, també, un conjunt d'objectes que l'artista no gosa anomenar escultures. Son objectes d'iconografia mediterrània fets amb fusta, escaiola, coure i altres materials febles que el propi autor anomena objectes inquietants: Icarus i el laberint, imaginació i tècnica, les ales o l'aspecte màgic del ventall.

Les dependències de l'hotel ofereixen a l'artista la possibilitat de conjugar perfectament la seva pintura i escultura amb el magnífic entorn arquitectònic, quedant l'obra plenament integrada en el conjunt

Jordi Rodríguez-Amat

Aquest article fou publicat a La Proa el mes d'agost del 1996