L'ESCENOGRAFIA: UN RECORREGUT PER LA FANTASIA I LA IMAGINACIÓ.

 

Els escenògrafs alemanys treballen des del passat 5 d'octubre en un dels tallers de creació de la Fundació Rodríguez Amat a Garrigoles. Es tracta d'un stage de treball i de investigació a fi de poder abastar idees visuals i plàstiques per a la realització de noves creacions escenogràfiques.

Des de la seva inauguració el juliol del 1995, una trentena d'artistes d'arreu del món han residit i treballat en el Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat. Enguany, artistes de Suecia becats pel govern regional de Gävleborg, de Lituania, d'Alemania, de Suïssa i del Japó, a més d'artistes catalans, han pogut gaudir dels espais de creació que ofereix aquesta Institució. L'objectiu del Centre és promoure el desenvolupament de l'art contemporani i amb aquesta finalitat ofereix als artistes la possibilitat de residir, treballar i alhora conviure amb altres creadors a fi d'intercanviar noves idees sobre art i creativitat. Ultra les exposicions i altres activitats, la Fundació organitza trobades de germanor que possibiliten als artistes d'aquestes contrades conèixer creadors vinguts de molts indrets del món.

L'extraordinària capacitat que posseix Fabio Serati per a organitzar espais ha permés a aquest artista pluridisciplinari la realització de nombroses escenografies per a molts teatres d'Alemania. Sobre les seves taules de treball hi veiem tota mena de dibuixos, pintures, objectes, maquetes, fotografies, projectors, focus i altres estris que permeten a Serati les seves investigacions plàstiques. Per a ell, més enllà de la pròpia estètica hi ha sempre una actitud crítica i dialèctica que li permet alliberar-se de qualsevol element nociu a l'obra i li possibilita, a més, d'introduir-se plena i conscientment en el seu món personal i creatiu. Un dels projectes sobre el que està treballant en aquest moment és el disseny d'un laberint. No es tracta del simple i tradicional joc de passadissos que permeten a partir d'una entrada cercar una sortida. Serati s'interessa sempre per la relació entre el ser i el seu entorn. En aquest sentit, a més de tenir en compte el tradicional itinerari, el seu laberint permet a tots els que inicien el trajecte de visualitzar l'espai en el que es mouen: poder contemplar el passat del seu recorregut, així com l'itinerari dels altres individus que, separadament, participin de l'acció que esdevé en cada moment del trajecte.

Judith Koeninger s'interessa sobretot per l'objecte. El seu art es fonamenta en el volum i la materia que ocupa un espai. Pintures, dibuixos, màscares, vestuari i tota mena d'objectes conformen el seu entorn creatiu. Les imatges, diu, posseixen sempre una jerarquia de valors que estan en funció de la seva finalitat i l'art no és més que la reflexió de l'individu en els propis objectes creats; formes, volums, colors i fins i tot sentiments, traduïts sempre en imatges plàstiques, fan referència a la seva personalitat. Koeninger ha dissenyat un gran nombre de vestuaris al llarg de la seva carrera professional. El disseny d'un vestuari exigeix el coneixement profund de cada personatge, ha d'estar en correlació amb l'escenografia de l'obra i ha de possibilitar l'acció i el moviment de cada actor.

Amb els seus treballs, Serati i Koeninger revelen separadament una personalitat pròpia i una actitud concisa de l'espai plàstic en el que es mouen. El teatre, però, conjuntament amb l'autor i/o el director, els permet d'harmonitzar el treball d'un i l'altre. L'escenografia, diuen, no pot en cap moment prendre un protagonisme absolut sobre l'escena. És la interrelació de l'acció i de la paraula amb la imatge escenogràfica la que determina l'equilibri de l'obra teatral. En aquest sentit, l'aclimatització visual de l'espectador a l'espai escenogràfic és un element referencial per assolir plenament el contingut de tota l'obra.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de novembre del 1997 sota el pseudònim de Francesc R Oretó