Encuentro de distancia (Historia de un amor trágico) és el títol de l'exposició que fins el 31 de març la Galeria Canaleta de Figueres presenta de l'artista canari resident a Barcelona Ignacio Bordes.

Una mirada nostàlgica, formulada per mitjà d'una iconografia submergida, aflora en els aspectes purament sensitius a l'obra d'aquest artista que mostra el retrobament personal en la solitud de l'allunyament i expressa, alhora, un comportament infós per un cert romanticisme personal.

El concepte d'abstracció pictòrica era definit, originàriament, com el procès d'elimininació dels elements anecdòtics d'una realitat concreta, bàsicament visual, amb la finalitat d'arribar a l'essència pura de la forma. Una mena de camí vers la sublimació dels elements purs. Posteriorment, el mateix concepte s'ha identificat amb la representació formal i cromàtica, desproveïda de qualsevol tipus de connotació interpretativa d'aquella realitat visual -un sinònim de no figuració-.

La pintura d'Ignacio Bordes es mou a cavall entre el pur i simple concepte d'abstracció pictòrica -manca de qualsevol intent de plasmar una realitat visual- i una abstracció personal en la que les imatges, paisatges i figures, queden simplement insinuades sense arribar a assolir la pròpia entitat objectual. Es tracta d'una figuració diluïda per un fort expressionisme abstracte. El seu és un viatge vers l'essència d'un imaginari personal; paisatges i figures es mouen infosos per l'esfereïment de trascendir ençà de la pròpia tela i es dilaten entre connotacions llunyanes plenes d'enigmes incerts. És una pintura que revela el comportament i l'actitud d'un caràcter personal que lluita per alliberar-se del temps i de l'espai real a fi d'assolir una atemporalitat personal.

Una acció dionisíaca de la taca pictòrica i un control mental de l'acte creatiu concreten el contingut formal i cromàtic d'una sèrie de pintures de mitjanes dimensions creades en els dos últims anys. Són obres realitzades amb tècnica mixta, a base de pigments i làtex, tractades segons una gamma cromàtica concreta: uns es redueixen a una gamma freda, sobretot el verd, d'altres a una gamma càlida; roigos, sienes i mangres. Segons explica el propi artista, la utilització d'una sola gamma cromàtica palesa l'afany d'ocultar l'aparença intrascendent de les coses. El tot s'amaga sota unes fines veladures: són vetes inaccesibles a una simple actitud passiva de la percepció davant de l'obra.

Degut a les reduïdes dimensions de la magnífica sala de la galeria Canaleta, les teles s'han disposat de manera que entre dues pintures de cromatisme càlid, se n'hi ha penjat una de cromatisme fred. És com una mena de sedant que la vista agraeix i que permet la comtemplació de totes les teles, evitant, així, la forta interacció cromàtica.

Les nou peces de la reduïda exposició evidencien, si la trajectòria artística d'aquest jove pintor -23 anys- no s'estronca, el potencial d'una forta personalitat.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de març del 1997