Exceptuant un sol quadre de mitjanes dimensions, tota la resta de l'exposició que fins el proper dia 30 de gener el pintor Eduard Bigas presenta a la Galeria Polèmica de Palafrugell està realitzada sobre paper. Segons ens manifesta el propi artista, el treball sobre paper li permet arribar més fàcilment al diàleg íntim que necessita l'artista a l'hora de crear.

Aquestes obres, que podem qualificar de pintura-collage, han estat relitzades amb diferents tipus de materials: pintura a l'oli, papers de cartes, fotografies, sobres, segells, etc. Curiosament, tots els elements del collage que l'artista utilitza en els seus quadres han estat trobats casualment. Són aquells petits records que tothom guarda en un petit calaix d'un racó d'un moble.

És així que, gràcies a l'utilització de tot aquest material, l'obra d'Eduard Bigas presenta un fort simbolisme de caire surrealista. Per a l'artista, la carta, la fotografia i altres documents trobats no són simples records; són testimonis vivencials de fets i accions personals que formen part del passat. Tot aquest material, convenientment utilitzat permet al pintor de crear una obra repleta d'elements suggestius.

Evidentment, a l'obra de Bigas hi ha, a més, un element plàstic, pictòric o artístic que és la base del seu treball creatiu. La combinació dels elements plàstics amb els elements simbòlics, emprats segons la personalitat de l'artista, genera una obra poètica, plena de màgia i de misteri.

Des del punt de vista plàstic, Bigas s'interessa per la composició i l'equilibri de tots els elements que formen part de l'obra. Es tracta de composicions asimètriques emmarcades per un rectangle que té les mateixes proporcions que les del paper i en els que s'hi integren tots els elements plàstics i simbòlics. Cromàticament l'artista redueix voluntàriament la seva paleta a dos o tres colors: bàsicament el roig i el blau. El blau pren qualitats mediterrànies, el roig valors purament sensitius.

El conjunt de totes les obres forma una sèrie que, segons ens manifesta el propi artista, ja està acabada. És un conjunt amb absoluta unitat tant a nivell formal, plàstic o conceptual com a nivell tècnic i simbòlic.

L'exposició, presentada en l'esplèndit marc de la Sala d'exposicions de la Polèmica de Palafrugell, palesa un bon treball de recerca, així com un bon nivell, en un artista jove que evidencia moltes possibilitats.

Aquest article fou publicat a La Proa