ero-ca

L’ull humà capta la lluminositat mitjançant els bastonets i el cromatisme mitjançant els cons, tots ells es troben a la nostra retina. Les impressions rebudes es traslladen al cervell per mitjà del nervi òptic, apareixen aquí els colors. La retina no és més que el mitjà.

Hi ha un fet per mitjà del qual els colors se interaccionen, és a dir, es veuen diferents segons els colors que tenen al costat. Aquesta percepció s'anomena interacció cromàtica.

Aquestl quadre pintat per el 1979 de mides 190 cm x 170 cm està sotmès a un munt d’interaccions cromàtiques i els colors no poden ser percebuts en la seva identitat. L’artista ha tingut en consideració aquest fet visual per a composar cromàticament aquesta obra. Amb aquest text no es pretén de fer un estudi exhaustiu de la interacció dels colors, sinó de fer saber que aquest és un fenomen cromàtic que existeix.

	A la dècada dels setanta i dels vuitanta, la temàtica a la pintura de Rodríguez-Amat es limita moltes vegades, i sempre volgudament, al cos femení i en particular a les cames. La temàtica és un pretext que li permet, sense cap tipus de concessió envers qualsevol espectador, l'execució d'uns treballs amb tots els valors conceptuals i plàstics que el propi artista volia imprimir a la seva obra.
	Oli / sobre tela / 97 cm x 130 cm / 1975
	A vegades les imatges apareixen amb una certa càrrega eròtica i, malgrat que aquest era el criteri que el propi artista els hi volia imprimir, els principis plàstics estan per damunt dels valors eròtics que algunes imatges poden oferir i són, evidentment, independents d'aquells.
	Joc de cames / Oli sobre tela / 97 cm x 130 cm / 1976 Voltcames / Oli sobre tela / 97 cm x 130 cm / 1977

	Algunes de les imatges poden aparèixer fortament agressives per a certs espectadors. Lipjamb / Oli sobre tela / 114 cm x 146 cm / 1981

	Oli sobre arpillera sobre tauler de fusta / 101 cm x 102 cm / 1985
	Moltes vegades el procés i els propis principis plàstics han despreciat volgudament les connotacions eròtiques que podien comportar les imatges i l'obra pot aperèixer lliure de qualsevol altre context dins d'una abstracció que fa gairebé inintel·ligible la imatge originària.