A Centre d'Art Contemporani, Fundació Rodríguez-Amatt
APORTACIÓ DE LA PLÀSTICA AL DESENVOLUPAMENT DE L'INFANT Aquest article fou publicat a la Revista Escola Catalana Jordi Rodríguez-Amat
La capacitat de creativitat que, en més o menys grau ,es troba en tot ésser humà, té arrels profundes en la llibertat d'expressió del nen des de la primera infantesa. Aquesta capacitat es pot manifestar de mil formes diferents quan el noi o la noia, esdevenint adults, s'introdueixen en el món establert que els ha de rebre. Si la llibertat d'expressió, dins d'un ordre convencional però necessari, és un dels drets de l'home, és així mateix el mitjà que ha de canalitzar l'infant cap a un desenvolupament natural de la pròpia personalitat. Tasca de l'educador ha de ser, així ho creiem, la de dirigir l'impuls natural creador de l'infant, adaptant-lo envers el món pel qual se l'ha de preparar, evitant sempre, mitjançant l'estímul, tot conformisme d'incapacitat. Entre les assignatures que comporta l'escola d'avui, una de les que més pot ajudar al desenvolupament d'aquesta capacitat creativa -al marge de la seva funció formativa específica quant a coneixements teòrics i pràctics- és la plàstica. I no considerem només la creativitat artística, sinó tota aquella creativitat que actua com a mitjà de realització de l'ésser humà. Fer descobrir a l'infant la seva capacitat de creació i fins i tot d'organització mental a través d'una llibertat d'auto-recerca, sense encongiment ni violència, és una de les finalitats que s'ha de plantejar la plàstica. La formació humana del noi és un aprenentatge del control cerebral, aprenentatge que pot ser aconseguit mitjançant petites descobertes de la vida i que condueix no solament al coneixement del món exterior, sinó a un domini general de si mateix. I la plàstica, amb el seus mitjans de treball: línies, formes, colors, volums, espais i sobretot la possibilitat d'auto-descoberta per mitjà del treball dirigit o no dirigit, és un dels mètodes que faciliten aquest aprenetatge, malgrat l'excessiva freqüència amb què se la jutja com un entreteniment sense valor ni serietat. Les noves directrius del món estètic d'avui, des del disseny d'un cotxe fins a qualsevol spot televisiu, comporten una necessària capacitat d'invenció en l'ésser humà, i és així mateix un factor positiu per al noi la freqüència constant amb què se li presenten. Feliçment s'ha superat l'estat en què es trobava el tradicional ensenyament del dibuix, que pretenia d'ensenyar a copiar el model i d'eliminar tota mena de personalitat, fantasia i imaginació. És fàcil de comprendre que l'educació plàstica d'avui comporta un mitjà essencial de formació envers la pròpia personalitat del noi, i rebutjar-la seria deshumanitzar en certa manera l'ensenyament, ja que la plàstica no és només una especialitat consagrada al dibuix o a l'estètica en particular, sinó una modalitat important de la formació del propi control. Seria així mateix un error greu no veure en la plàstica més que un alliberament del treball científic d'altres disciplines; al contrari, és el mitjà de dilació, d'anar cap a l'expansió dels recursos naturals de la pròpia formació. Creiem, en definitiva, que la plàstica així considerada, és un dels grans mitjans de formació de què disposa l'escola d'avui. Jordi Rodríguez-Amat Aquest article publicat a la Revista Escola Catalana |
A Centre d'Art Contemporani, Fundació Rodríguez-Amatt |
www.rodriguez-amat.cat