REFLEXIONS A L'ENTORN DE L'ART

Si acceptem apriorísticament que tot raonament intel.lectiu és voluble i que qualsevol definició és pura i simplement relativa, podrem disposar d'una certa capacitat de llibertat per a moure'ns a l'entorn de la dialèctica cognoscitiva.

Aleshores, des d'una perspectiva individual i introduint-nos en el camp dels llenguatges plàstics, ens podem permetre de considerar que cada artista té el dret i la llibertat de formular i d'utilitzar un cos formal, una gramàtica plàstica que respongui a la seva necessitat individual, malgrat que aquesta formulació no serà mai, en un entorn històrico-social com el nostre, compresa i acceptada per tothom.

Avui l'art no existeix com a concepte absolut. L'art és un simple llenguatge que, per mitjà d'una tècnica concreta -no sempre necessària- i un cert grau de sensibilitat, genera, en un moment històric determinat, una gramàtica visual i/o conceptual que permet a un individu o a un grup d'ells, de manifestar-se davant d'un mateix, o bé davant d'un grup social determinat. Sota aquestes premisses els llenguatges plàstics o conceptuals variaran en funció directa del moment històric en què s'acompleixin i de la proclamació de l'individu o grup d'ells.

Respectem, però no compartim, actituds tendents a imposar un criteri personal absolut tant en la creació com en la interpretació artística. Les típiques i tòpiques controvèrsies sobre "figuració i abstracció" i moltes altres, tan característiques en les discussions sobre art, ens semblen actituts dràsticament impositives i francament partidistes. Creiem que un simple exercici d'humilitat podria ser vàlid per a temparar certs esperits.

Dues obres de Rodríguez-Amat de caràcter ben diferent en una de les quals hi trobem la figuarció en l'altra l'abstracció.

Intenteu de valorar cadascuna d'elles segones llurs valors.

La línia més innovadora de l'art segueix camins tendents a l'erosió dels valors establerts. Certs artistes defensen la necessitat de la destrucció dels principis i conceptes instaurats i proclamen l'establiment constant de nous criteris. Es tracta d'un trencament absolut amb els conceptes que podriem qualificar de tradicionals. I això no tan sols dels principis que estructuren i determinen el propi concepte, sinò de la desarticulació i trencament amb les tècniques artístiques que tradicionalment servien i encara serveixen a molts artistes com a mitjà d'expressió individual. Aquesta actitud no és acceptada per altres artistes que poden arribar a negar-li fins i tot qualsevol valor artístic.

Una obra de Rodríguez-Amat purament conceptual. El títol de l'obra "Dona" pot induir a acceptar valors simbólics.s.

No volem predrem cap actitud en pro d'una o altra postura, per considerar que, en funció de les premisses establertes, totes elles poden tenir una base de raonament i uns fonaments suficients que permetin definir, no tan sols el concepte d'art, sinó un treball posterior que materialitzi la pròpia definció establerta. En aquest sentit gosariem creure, acceptant les limitacions del pensament, que no existeix "l'art pur", l'artista alliberat de l'entorn, és a dir, independent del temps, lloc i moment històric i social.

Defensem, doncs, una actitud compromesa amb el respecte a la total llibertat del creador, malgrat que acceptem que la nostra actitud pot colpir un cert nombre d'artistes i d'espectadors que poden considerar l'acte creatiu i interpretatiu sota conceptes concloents i absoluts.

Publicat en el Diari de Girona el 23 d'agost de 1996

 

Si voleu veure obres artístiques de Jordi Rodríguez-Amat

o voleu llegir altres reflexions d'ell mateix, premeu aquest enllaç:

A pàgina inici www.rodriguez-amat.cat