REFLEXIONS SOBRE ELS ESTATS ANÍMICS I ALTRES PRINCIPIS

QUE CONDICIONEN LA CREACIÓ ARTÍSTICA.

Principis ètics, estètics, morals, socials i molts altres valors dominants són, freqüentment, la causa i alhora condicionament de tot producte artístic. Aquests condicionaments no són mai, en tot cas, el contingut final de l'obra, si definim l'art com l'eina de transmissió de valors sensitius inherents al subjecte creatiu.

La comanda, el comprador, el galerista, el crític, entre altres, són també, en certs casos, condicionaments de la pròpia obra d'art. Aquests condicionaments limiten certes llibertats de l'artista, però, poden no determinar la vàlua de l'obra d'art. Fent una ràpida revisió de tota la història de l'art, veiem que l'artista no ha estat mai lliure d'aquests o altres condicionaments i que, malgrat tot, no dubtem de la qualitat de les obres creades per l'esperit humà.

A més, els valors estètics estan íntimament lligats als valors conceptuals i són concomitants al moment històric que els determina. L'artista no pot alliberar-se mai d'aquests principis, altrament no serien temporals. La intemporalitat està per damunt dels sistemes plàstics o estilístics que conformen el cos físic de l'obra.

Hi ha, alhora, altres principis causants que en tot acte creatiu concreten l'obra, són valors visuals: formes, moviments, etc. o bé valors mentals, idees o conceptes que, a conseqüència de tot el procés creatiu, confereixen a l'obra la seva forma final. Tots aquests valors i principis són inherents a un temps o moment històric i determinen una forma concreta d'obra d'art.

Considerem sota totes aquestes premisses que l'artista no és independent del temps, lloc i moment històric i social en els quals crea la seva obra. A més, no és un sol individu el que imposa un criteri creatiu o interpretatiu. És un grup d'individus que, a poc a poc, van creant, amb influències mutues, els criteris i principis que determinen un estil, un isme o moviment artístic.

D'altra banda ens trobem amb l'individu com l'element primer i últim de l'obra d'art. Si gosem preguntar a diferents artistes sobre els principis estètics, morals o altres, que generen el procès de l'acte creatiu, obtindrem respostes que pel seu contingut poden diferir sensiblement segons un o altre artista.

Hi ha artistes que manifesten mantenir una actitud conscient davant l'acte creatiu -són conscients en el moment que fan ús de la capactitat decisòria de l'acció creativa i mantenen, alhora, una actitud conscient al llarg de tot el procès-. Aquests artistes preveuen, no tan sols l'obra abans de començar-la, sinó també tot el procès de la seva execució. En general, són artistes que prenen una actitud intel.lectual davant del fet creatiu.

Existeix, però, aquell artista que no concebeix l'obra a priori sinó que, iniciada eventualment, l'obra va prenent cos, a poc a poc, segons els estats anímics de l'artista al llarg del temps en què l'obra es va creant. Aquests artistes tan sols preveuen l'obra acabada quan aquesta ha arribat a assolir tot el contingut que el propi creador considera vàlid. Són artistes que, intuint la inexistència d'un sistema mental absolut regidor de l'acte creatiu, es deixen dur per pulsions instintives, les quals, per un procés complexe i dificilment definible, materialitzen l'obra en una realitat plàstica. És així que, per a aquests artistes, tota reflexió és una reflexió no cerebral i en la qual l'obra és creada per mitjà d'un raonament purament sensitiu.

Jordi Rodríguez-Amat

setembre 1996

Publicat en el Diari de Girona el 27 de setembre de 1996