ESPERIT DE RECERCA I ESPERIT DE LLIBERTAT

Unes vegades donant-se les mans, d'altres, separant-se i dansant casdascun d'ells a ritmes diferents, Apol.lo i Dionís es mouen majestuosament en una dansa, ara rítmica, ara frenètica. Entre llorers i oliveres, en concert harmònic amb les muses, Apol.lo es mou bell i ben plantat. És el triomf de la bellesa serena, de l'equilibri, del control del cos i de la ment. Dionís, sacsejant cos i ànima, envoltat de sàtirs, silèns i bacants, cabriola amb gestualismes violents una desenfranada dansa orgiàstica. Uns i altres es creuen, es barrejen, s'odien, però s'estimen alhora.

Des de la nostra perspectiva de principis de segle, la metàfora ens permet d'endinsar-nos en el ball d'ismes i moviments artístics que, brogint frenèticament, i en un diàleg, a vegades serè i majestuós, d'altres, replè de turbulències i desordres, ha emplenat de cap a cap tot el segle XX i el prinicip del XXI.

Des de començament del segle passat, l'art, esperonat pels canvis i neguits innovadors dels artistes de finals del segle XIX, s'ha mogut a cavall entre dos camins ben diferents. Un camí apol.lini, regit per la lògica i el raciocini; el cubisme, el constructivisme, l'abstracció geomètrica, l'op art, l'art cinètic són exemples de moviments artístics guiats per la ment i fins i tot, a vegades, infosos per un cert esperit científic; recordem els tractats de Wassily Kandinsky en què pretenia sistematitzar l'aplicació dels elements plàstics més elementals: el punt, la línia i el pla. Hi ha hagut, però, una altra via dominada per l'impuls, la passió i l'emoció exaltant. El fauvisme, l'expressionisme, l'informalisme, i molts dels moviments d'avantguarda actuals que el temps i la història en regularà l'estudi i la clasificació, s'han mogut i es mouen encara sota aspectes purament sensitius, mancats de qualsevol racionalisme lògic.

Els canvis en un i altre camí han estat conseqüència de la pròpia evolució de les dòctrines estètiques, dels principis perceptius del propi individu i, entre molts altres factors, de l'introducció de nous mitjans que, a més d'oferir noves alternatives, han permés de qüestionar l'art a partir de la seva pròpia definició. És evident que aquests canvis, inherents al desenvolupament tecnològic i a les mutacions que ha sofert la societat, han obert noves dimensions tant a nivell creatiu com interpretatiu i, si bé la història estableix una lògica sobre tots aquests fenòmens artístics, les seves interpretacions són sempre relatives i susceptibles de ser justificades de maneres ben diferents.

Sota totes aquestes premisses, cau pel seu propi pes que la dialèctica sobre el propi llenguatge artístic hagi permés de concentrar l'atenció dels creadors en el contingut dels principis estètics sobre els quals han basat el seu treball i hagi permés, a més, una capacitat d'acció i reacció dels moviments artístics que no té parangó en cap altre moment de la història de l'art.

Avui, desprès de més d'un segle de recerques i llibertats, parlar d'art i alhora atorgar-li un únic objectiu és, amb absoluta evidència, restrènyer el seu món ple de possibilitats, no ja tan sols expressives, sinó també interpretatives. I si ens decidim a obrir la finestra per a alliberar la nostra fantasia, podrem fàcilment imaginar, amb tot el bagagte del segle sota el braç, la potència del ric univers que ofereix la creativitat humana.

Gener del 1997

Publicat en el Diari de Girona el 31 de gener de 1997

Si voleu veure obres artístiques de Jordi Rodríguez-Amat o voleu llegir altres reflexions d'ell mateix, premeu aquest enllaç:

www.rodriguez-amat.cat