COMENTARIS ENTORN D'UNA FRASE EXTRETA D'UN TEXT,

CERTAMENT RECONEGUT I PROU SERIÓS

Em sembla ben curiós el fet de considerar "erreur" tots aquells sistemes emprats per moltes i essencialment diferents civilitzacions, per a representar plàsticament una realitat subjectiva: l'espai, per bé que la fórmula emprada a partir del segle XV pertanyi i sigui símbol a la vegada d'una pintura pròpia a una civilització altament desenvolupada.

Entenc el concepte "erreur" com oposició a regla, sistema o mètode i no en tant que sinònim d'equívoc, erroni o fals. Malgrat això, No hauria estat considerat un error greu si de cop i volta, sense més, s'hagués intentat d'introduir un sistema de projecció central amb punt de fuga únic, tal com fou adoptat a partir del segle XV, en una civilització tan desenvolupada com fou l'egípcia ?.

En realitat, tot sistema plàstic és inseparable de la civilització que l'ha creat i a la vegada intransferible a qualsevol altra civilització. Fóra un error considerar absoluts aquells sistemes de representació de l'espai regits per un saber visual. El Renaixement, hereu de tot el saber visual greco-romà, elevà la perspectiva central amb punt de fuga únic a regla absoluta, després d'haver-la sistematitzat mitjançant ciència exacta. És més, l'elevà a regla ordenadora de l'espai urbà², espai en el que òbviament es desenvolupà tota la cultura del Renaixement.

Però, no és també cert que el mètode plàstic emprat a Egipte fou considerat aleshores un sistema inmutable?³. I no és cert també que aquell sistema gaudia de regles ben conegudes de tots i que eren considerades absolutes?. Desconec, però, si a l'antic Egipte hom vinculada aquelles imatges a la aprehensió directa del món exterior mitjançant la visió, o bé eren considerades pur llenguatge convencional, i tot això en el pressupost de que el problema hagués estat plantejat.

Si és cert que tot sistema figuratiu tendint a donar una imatge pròxima a la de la visió és propi d'una civilització desenvolupada, doncs ha sabut discernir i crear un sistema apropiat, no és menys cert que un sistema ideoplàstic o altre, basat en imatges regides per un coneixement intel·lectual, no permeti plasmar d'una manera total el món "físic". D'altra banda sembla que tot sistema de representació plana basat en projecció central, comporti tantes limitacions, si bé en essència diferents, que les de qualsevol altres sistema figuratiu.

En l'art infantil dins d'una etapa esquemàtica o descriptiva⁴, el nen fa ús de recursos apropiats a la representació concreta de la idea: plantes, abatiments, raigs X, etc. i ens atrevim a pensar que els recursos de que disposa són més amples que el de qualsevol altre sistema mitjançant projecció plana única. Alguns d'aquests recursos els trobem en pintors l'obra des quals no es veu limitada per regles científiques de projecció central.

Tot això i més, m'indueix a no acceptar com un sistema plàstic superior a qualsevol altres, el sistema emprat a partir del segle XV. Tots els sistemes no són més que estadis diferents d'una cadena secular de formes d'expressió figuratives.