Monstres, feres i quimeres, 2012

Hi ha creadors que no consideren les reflexions intel·lectives com un mitjà de coneixement del treball artístic, ja siguin reflexions fetes a priori o bé a posteriori del propi treball. Són creadors per als quals el treball creatiu és un acte pur i simplement sensitiu. Moltes vegades ni tan sols els interessa entendre el propi procés de treball. Hi ha, però, d’altres creadors els quals no poden deixar de reflexionar sobre el què i el com del que fan, tot i saber que no es pot assolir mai un coneixement absolut de l’acte i/o de l’acció de crear. Fins i tot saben que es fa difícil en el món artístic de definir el significat de l’acte en si mateix.

Aquesta sèrie de treballs ha estat titulada per Rodríguez-Amat Monstres, Feres, i Quimeres. Títol que no té, en aquest cas, cap altra raó de ser que la de la simple catalogació de la sèrie.

Aquesta sèrie té el seu origen en el desig de moure’s en una total llibertat, sense cap tipus d’encongiments o de concessions a un o altre espectador. La llibertat, tot i ser sempre una llibertat limitada, ha estat un concepte que Rodríguez-Amat ha mantingut com a principi d’acció al llarg de tota la seva trajectòria artística.

L’artista no pot, però, ser mai lliure de les influencies del seu entorn i de la pròpia història recent o passada de l’art. No és possible d’alliberar-se del munt de percepcions, converses, ensenyaments, etc. etc. que recauen sobre els individus. I encara menys del què ha passat i continua passant a l’entorn del creador. Ara bé, tot i assumir les enormes influències a les quals està sotmès l’artista, hi ha la llibertat de no considerar d’una manera racional l’obra en funció dels gustos altri, de possibles afalagaments, de vendes, etc. etc. Aquesta llibertat ha estat des de sempre considerada com un bé per Rodríguez-Amat.

Aquestes imatges, esfereïdores per algunes persones, no són més que una eina de la seva acció creativa. L’artista hagués pogut transformar aquestes formes en esveltes figures femenines plenes de lleugeresa i elegància? Ho hagués pogut fer si aquest hagués estat el seu propi desig, però no ho hagués pogut fer si en una arrière pensée, hi hagués hagut un altre propòsit que no fos el simple i personal desig de l’acció que la seva individualitat li demanava.

Aquestes obres són doncs un crit que, sortint de ben endins de la gola, proclama la llibertat a la qual s’aferra Rodríguez-Amat. Aquesta llibertat, és evident, no l’obliga a no cercar valors que el creador pugui considerar, tant plàstics com estètics o altre dins aquesta sèrie de treballs.

Tècnicament són treballs realitzats sobre paper amb diferents materials. És per això que els hem de considerar com a tècniques mixtes. Carbonet, tinta xinesa, acrílics, aquarel·les, diferents fixadors i vernissos, així com goma aràbiga i goma laca dissoltes en alcohol, són els principals ingredients d’aquestes tècniques mixtes. No cal dir que, per a combinar perfectament tots aquests materials, calen molts anys de coneixement tècnic, ja que no tots ells es poden utilitzat d’una manera aleatòria.

L’art, hi ha qui diu, és l’expressió més profunda de l’individu. El propi Rodríguez-Amat ha reflexionat sobre aquesta sèrie d’obres tot considerant que poden esfereir certes sensibilitats. I ell mateix reflexiona de com es possible de crear aquestes feres i monstres en un moment personal àlgid, sense problemes, ja siguin de caire personal o altra.

És, segurament, l’absoluta llibertat a la qual l’artista vol estintolar l’obra que li demana d’endinsar-se en aquest món ferotge. En tot cas, deixem a l’espectador de fer les seves pròpies cavil·lacions sobre aquest aspecte.

 

Per obtenir-ne una ampliació cliqueu sobre la imatge

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres

Monstres, feres i quimeres

Monstres, feres i quimeres

 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres     Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres
 

 

Monstres, feres i quimeres Monstres, feres i quimeres