GRUP 6+1

Jordi Barba, Rafael Cuartielles, Pere Falcó, Francesc Puntí, Jordi Samsó i Alfredo Sánchez són sis artistes amb una llarga trajectòria en el món de l'art contemporani. Sis creadors de marcada personalitat que segueixen, cadascun d'ells, un camí propi i personal. Es tracta d'un col·lectiu de artistes que tenen en comú una forta militància en pro de recerques estètiques, a més d'una actitud manifestament rebel davant qualsevol conservadorisme fàcil. Són guerrers experimentats que porten al cim de les espatlles la inquietud que els allibera de qualsevol principi estètic preestablert.

Sis Més U (6 + 1) és un grup heterogeni, però amb certes característiques comunes. Són sis artistes que es mouen en el món de la creació sense cap tipus de limitació tècnica o conceptual. El 6 correspon al nombre d'artistes que componen el grup, l'1 és un personatge mudable en cadascuna de les activitats del col·lectiu. És l'element que cohesiona puntualment una manifestació concreta del grup.

No existeix cap recepta que permeti l'exercici de la creativitat. L'acte de crear es produeix per mitjà d'accions apreses, que poden fins i tot arribar a ser involuntàries. Una lliure predisposició a una actitud oberta en front de principis innovadors afavoreix posicions inconformistes i esperona l'artista vers la recerca de noves formes d'expressió, a més de delimitar i concretar una determinada actitud personal. Acceptant la relativitat de tot raonament, aquest ens sembla que podria ser el que definiria globalment el col·lectiu Sis Més U, un conjunt d'artistes que malgrat tenir unes certes característiques comunes, se'ns presenta amb individualitats fermes, marcades per un segell personal. És així que, mentre que per alguns d'ells són les sensacions pures les que dirigeixen tot el procés creatiu, d'altres es mouen a cavall entre discerniments cerebrals i el maneig d'actes pura i simplement sensitius

 

Jordi BARBA

Jordi Barba, Rafael Cuartielles, Pere Falcó, Francesc Puntí, Jordi Samsó i Alfredo Sánchez són sis artistes amb una llarga trajectòria en el món de l'art contemporani. Sis creadors de marcada personalitat que segueixen, cadascun d'ells, un camí propi i personal. Es tracta d'un col·lectiu de artistes que tenen en comú una forta militància en pro de recerques estètiques, a més d'una actitud manifestament rebel davant qualsevol conservadorisme fàcil. Són guerrers experimentats que porten al cim de les espatlles la inquietud que els allibera de qualsevol principi estètic preestablert.

Sis Més U (6 + 1) és un grup heterogeni, però amb certes característiques comunes. Són sis artistes que es mouen en el món de la creació sense cap tipus de limitació tècnica o conceptual. El 6 correspon al nombre d'artistes que componen el grup, l'1 és un personatge mudable en cadascuna de les activitats del col·lectiu. És l'element que cohesiona puntualment una manifestació concreta del grup.

No existeix cap recepta que permeti l'exercici de la creativitat. L'acte de crear es produeix per mitjà d'accions apreses, que poden fins i tot arribar a ser involuntàries. Una lliure predisposició a una actitud oberta en front de principis innovadors afavoreix posicions inconformistes i esperona l'artista vers la recerca de noves formes d'expressió, a més de delimitar i concretar una determinada actitud personal. Acceptant la relativitat de tot raonament, aquest ens sembla que podria ser el que definiria globalment el col·lectiu Sis Més U, un conjunt d'artistes que malgrat tenir unes certes característiques comunes, se'ns presenta amb individualitats fermes, marcades per un segell personal. És així que, mentre que per alguns d'ells són les sensacions pures les que dirigeixen tot el procés creatiu, d'altres es mouen a cavall entre discerniments cerebrals i el maneig d'actes pura i simplement sensitiu.

Jordi Barba (Barcelona 1957) és el més jove de tots els components del grup i, alhora, el personatge aglutinador del col·lectiu. És un artista de principis estètics personals molt marcats i d'actitud estricta, austera i punyent: La meva expressió ha de ser provocativa, diu, ha de sorprendre per fer obrir els ulls i les orelles, per provocar una nova mirada a l'entorn i a un mateix. És així que Jordi Barba no es sent com a simple creador d'imatges que comporten una certa qualitat plàstica, per a ell l'obra ha d'estar vestida de fortes connotacions provocatives, ha d'afrontar desafiaments insòlits, agressius, o bé ha de provocar emocions, sempre però, suscitant estats i comportaments actius a l'espectador.

La seva pintura, lacònica, està formada per signes amb una forta càrrega comunicativa; sentiments i emocions són creats per mitjà d'idees generades per línies i taques que es mouen sobre la superfície de la tela, gairebé sempre sobre un fons uniforme, i en la que l'artista hi insereix en forma de collage imatges extretes de l'aspra realitat.

Tècnica mixta i oli sobre tela, a més d'oli i grafit també sobre tela, amb la inserció de retalls de diaris i altres conformen el ventall de procediments més emprats per aquest artista. Les seves són obres tècnicament simples que amb colors més aviat suaus i delicats pretenen, no pas crear una simple bellesa plàstica, sinó, a més, denunciar tot allò que el seu pensament li demana.

Jordi Barba és un intel·lectual, un artista que necessita fer ús de la capacitat reflexiva a l'hora de crear.

 

Rafael CUARTIELLES

Una de les característiques de Rafael Cuartielles (Barcelona 1932) és la sistematització amb que l'artista realitza l'obra. Es tracta d'un artista que controla el procés mitjançant un gest lent, regular i metòdic. Amb certs trets expressionistes, la pintura de Cuartielles no arriba en cap moment a les fortes formulacions d'aquest moviment artístic. Per a ell l'art és l'eina que li permet dialogar amb el color en un espai plàstic concret: la superfície de la tela. Aquest és un artista que a l'hora de crear assoleix la capacitat d'alliberar-se del seu entorn i dedicar-se en cos i ànima a l'acció sensitiva que dirigeix el pinzell. El resultat és una pintura dinàmica. Es tracta, però, d'un dinamisme controlat; l'interior d'un volcà en erupció que no arriba a esclatar.

Rafael Cuartielles no preestableix l'obra abans de començar-la. L'acció pictòrica pot començar en qualsevol part de la tela: Des d'un punt central, com si fos un ull, comença el meu sentit. És una naixença abraçada per la pròpia llum. Per mitjà de moltes i petites pinzellades l'acció plàstica va emplenant a poc a poc tota la tela, per arribar, finalment, a una unitat formal i cromàtica de forta personalitat. La seva és una abstracció narrativa que descriu un món tàcit no intel·lectiu, una mena d'itinerari plàstic que permet a l'artista un diàleg reservat. Es tracta d'una narració en què la forma i el color prenen un protagonisme absolut, sense proposar cap interpretació metafòrica o simbòlica de la realitat exterior a l'individu. La seva obra, impregnada d'una llum silenciosa i plena d'al·lusions, no arribar a descriure cap acció concreta, irradia, això si, un dinamisme cromàtic de fortes vibracions visuals.

 

Pere FALCÓ

Després d'un període de formació acadèmica a l'antiga Escola Superior de Belles Arts de Barcelona on va realitzar els seus estudis d'art, Pere Falcó (Xerta -Baix Ebre- 1932) ha anat evolucionant al llarg de molts anys d'activitat per arribar a una pintura sincera, despullada de tot el gran saber acadèmic que, a més, l'artista porta al cim de la seva carrera. El doctor, l'acadèmic -catedràtic de la Facultat de Belles Arts- semblen dissipar-se, just en el moment que comença la cerimònia de la creació. L'artista esdevé en aquell moment l'individu que retroba les seves arrels. L'acte gestual, ràpid i visceral esdevé l'eina que permet a Pere Falcó l'alliberament de tot el saber formal i, alhora, li facilita el retrobament amb la seva pròpia essència, és a dir, l'autoproclamació personal.

La seva pintura, forta, valenta, de realització visceral i intuïtiva, no fa cap concessió a continguts acadèmics o bé intel·lectius, just el contrari, es mou en els límits de l'entusiasme i de la intemperància formal i cromàtica. L'obra, un cop acabada manifesta, però, el saber, l'experiència i l'ofici dels anys de lluita i de neguits.

Ben sovint el cos humà apareix en les seves obres com si fossin guardians i alhora protagonistes de la rauxa de colors que brollen i que alhora esdevenen pintura.

Tècnicament, l'obra d'en Pere Falcó està realitzada amb oli sobre tela. Plàsticament, signes, objectes i figures humanes, generalment realitzats amb traç i línia, es mouen sobre un fons pictòric, mai pla, ni campit, que esdevé l'espai en el qual prenen cos les imatges significants i que materialitzen una realitat onírica personal.

 

Francesc PUNTÍ

L'obra de Francesc Puntí no es limita als valors purament plàstics; el seu món inclou aspectes psicològics, creats per imatges i espais de característiques peculiars que serveixen a l'artista per a expressar un món irreal, desconcertant i, alhora, intrigant. Per a Francesc Puntí l'art és una eina que permet crear situacions, lògiques o bé il·lògiques, però que provoquen sempre una estat d'incertesa i d'ambigüitat a l'espectador. Són dibuixos i pintures que descriuen sense arribar a narrar una mena de món oníric, creat per mitjà d'unes situacions que es repeteixen en un i altre quadre; dones, llits, sofàs, pics i pales, entre altres, formen el ventall d'objectes que determinen una iconografia personal i intimista.

Puntí descriu un espai incert, sempre interior, per mitjà d'una perspectiva forçada, gairebé sempre en picat. És com si l'espectador tingués una posició excelsa davant del drama que succeeix sense arribar a comprendre'l.

No és ni la simple bellesa ni la plasticitat el que interessa a Francesc Puntí. Per a ell, l'art es una eina que crea situacions i estats d'esperit incerts. Es tracta d'uns treballs monocromàtics en els que la tècnica emprada -sanguínia, llapis, o bé tinta, entre altres- determinen una tonalitat cromàtica única. Aquest monocromatisme permet a l'espectador de concentrar-se en l'acció o situació que, entre llums i ombres amb forts clarobscurs, s'hi descriu i que intensifiquen el contingut dramàtic d'un món irreal.

La nuesa de la carn és un altre dels aspectes connotatius que comporten els treballs d'en Francesc Puntí. Les dones apareixen nues o mig nues, estirades al cim d'un llit o bé dins d'una banyera. Davant la nuesa de la dona i en mig d'una escena ambigua, l'home esdevé, la majoria de les vegades, simple espectador passiu d'una situació indeterminada. Tècnicament. Puntí utilitza el dibuix a llapis o bé a tinta, gairebé sempre de petites dimensions, que creen efectes intimistes.

 

Jordi SAMSÓ

Un món ric i ple d'imaginació se'ns presenta al contemplar l'obra d'aquest pintor que s'inicià, originàriament, en els límits de l'academicisme propi de la Barcelona dels anys cinquanta. El seu esperit inquiet, però, el dugué a infiltrar-se a poc a poc en un món ric d'energia i llibertat. Un gestualisme àgil ple de connotacions surrealistes domina l'obra d'en Jordi Samsó, un pintor que es mou sempre amb el pinzell, el llapis o bé la ploma a la mà, un esperit neguitós que provoca un estat personal en constant activitat creativa.

Tècnicament Jordi Samsó realitza, sobretot, tècniques mixtes sobre tela. Cromàticament la seva obra es mou entre colors rebaixats, clars o bé foscos, sobre els que l'artista hi agilitza un munt de figures i objectes realitzats amb línies i traços, espontanis i viscerals. Unes taques cromàtiques càlides venen a enriquir una paleta sensitiva. Es tracta d'una pintura a mig camí entre un expressionisme personal i un surrealisme màgic.

A l'obra d'en Samsó hi ha gairebé sempre un grafisme, una línia que es mou entre connotacions purament formals i altres objectuals que no descriuen sinó insinuen.

Samsó és un artista imaginatiu. No es tracta en absolut d'una imaginació descriptiva o bé simplement narrativa, sinó d'una imaginació que es mou en el món de les formes, dels colors, dels signes de les imatges pures, això si, despullades de qualsevol narrativa literària.

Per mitjà del color i gràcies a contrastos forts entre els signes o figures i el propi fons, l'obra de Jordi Samsó irradia una forta llum. No es una llum que determina simples valors de clarobscur, es tracta d'una llum inherent al propi cromatisme.

 

Alfredo SÁNCHEZ

L'obra d'Alfredo Sánchez (Herguijuela de la Sierra -Salamanca- 1948) manifesta un fort contingut imaginatiu que pren cos en escultures de formes marcadament objectuals. Ferro, pedra, però sobretot fusta són els materials que Alfredo Sánchez utilitza per a la realització de la seva obra. Les seves escultures no pretenen representar cap tipus de figuració, són simplement objectes escultòrics que evidencien una gran imaginació de formes i volums. Són escultures que semblen prendre formes d'objectes funcionals, però una simple observació mostra un joc de volums, positius i negatius, plens d'idees de característiques purament plàstiques.

La simple contemplació d'aquesta obra nega la típica i tòpica expressió de l'absurditat de l'art. L'esperit de l'espectador gaudeix d'un peculiar món imaginatiu, aconseguit per la interrelació de formes i volums, treballats amb materials , alhora, senzills i nobles.

Les escultures d'Alfredo Sánchez tenen la capacitat de no narrar, sinó de suggerir estats i formes indeterminats. La recerca constant i la simple especulació dels volums permet a aquest escultor d'aconseguir noves i originals especulacions volumètriques. És així que a l'escultura d'Alfredo Sánchez hi ha un estat de recerca, d'investigació; una mena de lluita interior majestuosa i serena alhora. Per a ell l'acte creatiu és una eina que li permet donar sentit a uns determinats materials alhora que crear un llenguatge simplement plàstic.

 

liniblau.gif (91 bytes)

 

 

Jordi BARBA

Jordi Barba, curiós i seriós artista aquest que sent que hom només pot atènyer l'autèntica dimensió creativa partint de la més pregona realitat dels fets, matxucant-la, rebregant-la fins reduir-la a quelcom al·lusiu només per afinitat i vibració de sentiments i emocions, no per signes o símbols explícits. Unes formes acolorides per contrast amb el fons donen a tot plegat la suavitat del color pastel i la duresa salvatge i implacable de la pintura disposada a la manera del dripping.

 

Rafael CUARTIELLES 

La cosmovisió a la que aspira Cuartielles tendeix a resoldre-la com un continu, on els elements mantenen unes correspondències de forces, de connexions, de polaritzacions o d'estructures dinàmiques interdependents.

Quant l'espectador contempla aquesta obra descobreix àmbits, estances i espais diversos que es van desplegant i replegant.

Cuartielles és un pintor que disposa el color en forma de magma escabrós, suggerent de formes fantasioses i amb sensibilitat orgànica. Com un volcà que extragués de si mateix uns cossos que cerquen concretar-se, esdevenir.

 

Pere FALCÓ

Les figures humanes, protagonistes sovint de les seves obres, apareixen submergides en un fons de color, amb forta valoració de matèria. Aquests colors es presenten mesclats com si volguessin significar l'estat d'indefinició de la nostra existència col·lectiva.

Pintura impetuosa, que és com una mena d'aigües plenes de llum i d'ombra i que al·ludeix a la nostra existència com a éssers humans.

Pere Falcó és un home de vell i profund saber en la creació artística, però que s'allunya immediatament quan vol ser ell mateix. Vol que l'obra parli, no que mostri. La seva matèria és gestual amb signes que tendeixen a recuperar la natura i, en especial, l'home i el seu entorn: un somni de la realitat.

 

Francesc PUNTÍ

El pintor no sabia què significaven les escenes dels quadres.

Els entesos -que si ho sabien- preferien mantenir-se en un prudent silenci.

Els espectadors, que suposaven que les escenes significaven alguna cosa, interrogaven al pintor, el qual, ignorant, però no prudent, va demanar als entesos que expliquessin tan enigmàtic significat. Així ho van fer.

Des d'aleshores ja tothom va saber què significaven les escenes dels quadres.

Puntí té plantejada la qüestió de si la pintura ha de ser plana o amb profunditat, si el referent -la motivació- ha de ser estètica o psicològica. Tacar o dibuixar podríem dir que és la qüestió per a Puntí. Diluir les formes en el color o precisar-les en l'espai. En el fons de la qüestió hom hi troba el plantejar-se la persona i el seu entorn com la problemàtica real del quadre i, en general, de l'obra d'art.

 

Jordi SAMSÓ

Jordi Samsó és un home bregat en l'art, coneix abastament els valors de l'espontaneïtat creativa, ell sap ben bé que un signe, una taca, valen molt més, comuniquen amb més intensitat que les formes entretingudes i acurades.

Tot en la seva obra guarda el record, la morfositat de les coses vives, animades; cada obra de Samsó és una història que s'explica als ulls. La pinzellada és gestual i sap crear ambient sense limitar ni delimitar res amb precisió. La coloració sempre és clara i neta, fins i tot quan empra el negre.

 

Alfredo SÁNCHEZ

Per Alfredo Sánchez l'element decisori de l'obra d'art no és pas la figura humana. Les seves escultures són formes -plens i buits- que no reprodueixen ni al·ludeixen a cap forma significada. En canvi, en contemplar-les, hom percep immediatament una immensa lluita espiritual, el batec de les idees i també, perquè l'escultura no pot mai deixar de ser un volum a l'espai, el joc de les formes, el neguit dels volums temorosos dels espais inconcrets. Les escultures d'Alfredo Sánchez ens situen davant del goig de les formes i dels buits i ens plantegen els neguits de l'ànima.

liniblau.gif (91 bytes)

 

Escrit publicat, sota el pseudònim de Francesc R Oretó, en el Diari de Girona el juliol del 1997

DIVERSITAT D'UN COL.LECTIU D'ARTISTES: EL GRUP SIS MÉS U

El Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat presenta fins el 30 de juliol una magnífica exposició del grup SIS MÉS U; un col.lectiu heterogeni que no manifesta cap altra característica en comú que la d'una absoluta vocació per l'art contemporani i una forta militància en pro de recerques estètiques i innovadores. Jordi Barba, Rafael Cuartielles, Pere Falcó, Francesc Puntí, Jordi Samsó i Alfredo Sánchez són sis artistes amb una marcada personalitat que es mouen sense cap tipus de cohibició en el món de l'art.

Jordi Barba és el més jove de tots els components del grup i alhora, el personatge aglutinador del col.lectiu. Un artista estricte, auster i punyent que no limita la seva obra a una plàstica pura. Amb fortes connotacions provocatives, per a ell la pintura ha d'afrontar denúncies socials, agressives i insòlites, a més de provocar emocions, sempre però, suscitant estats i comportaments actius a l'espectador.

Una de les característiques de la pintura de Rafael Cuartielles és la sistematització amb que l'artista realitza l'obra. Cuartielles no soluciona prèviament el quadre abans de començar-lo, ben al contrari, per mitjà de moltes i petites pinzellades va emplenant tota la tela, assolint una pintura de trets expressionistes, però que, per la manca d'una figuració concreta i descriptiva, no arriba en cap moment a les fortes formulacions estètiques d'aquest moviment artístic.

Amb una profunda formació acadèmica en els seus orígens, Pere Falcó (actual vice-degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona) ha anat evolucionant al llarg de més de quaranta anys d'activitat, per arribar finalment, a una pintura personal i lliure de qualsevol academicisme. El cos humà és la base de la seva obra, a mig camí entre una certa figuració i una abstracció personal. Falcó no limita la seva paleta a una gamma determinada; utilitza colors càlids i freds que combina perfectament amb qualsevol gamma cromàtica.

La pintura de Francesc Puntí inclou aspectes psicològics, creats per imatges i espais peculiars que serve6ixen a l'artista per a expressar un món irreal, desconcertant i, alhora, intrigant. Són espais marcadament intimistes en els que la figura femenina, gairebé sempre nua. pren u fort protagonisme. Es tracta de treballs monocromàtics en els que la tècnica emprada; oli, sanguina, llapis, o bé tinta, determina una pintura absolutament monocromàtica.

Jordi Samsó és un pintor d'esperit inquiet que manifesta en tota la seva obra un món ric d'energia i de llibertat. Un artista madur que revela jovialitat i força per mitjà d'una pintura a cavall entre un expressionisme personal i un surrealisme màgic. A l'obra de Samsó hi ha un grafisme que simplement insinua les imatges. Són figures i objectes realitzats amb línies i taques espontànies i viscerals que prenen força en una pintura cromàticament valenta a base de colors clars o bé foscos, però gairebé sempre contrastats.

Les escultures d'Alfredo Sánchez suggereixen sempre objectes concrets de formes indeterminades. La recerca constant i la simple especulació dels volums permet a aquest escultor d'aconseguir noves i originals especulacions volumètriques. Són escultures que semblen prendre formes d'objectes funcionals, però una simple observació mostra un joc de volums, positius i negatius, plens d'idees de característiques purament plàstiques.

L'exposició, correctament presentada, permet gaudir de la creació artística i del plaer de la contemplació de l'obra de sis creadors madurs que han assolit una personalitat artística i un gran nivell creatiu.