Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

GUERRA I PAU

 

 

 

 

 

 

El pare ha estat obligat, sí, anar a la guerra,
El nadó plora en el bressol i la mare té els ulls humits.
No, crida el cor de l’àvia, no més sang, no més morts.
La terra seca s’embriaga pels cossos caiguts.


Ausculto el món i sento el tremolor de l’odi,
Lluny i a prop s’alcen crits de terror,
La terra tremola des de temps infinits,
I l’ésser inhumà esmola armes de guerra.


Tots, tu i jo, hem de fer esforços per eixir
De la maldat que encercla el nostre esperit.
Déu, què fas ? on ets ?
Ens has abandonat ? O no has estat mai ?


Satan, enfurit, vicia el món.
L’odi ens embriaga, afoga la nostra raó.
El desig de poder ho destrueix tot.
Som impotents a la nostra pròpia essència.


El desig esdevé pau i el cel s’il•lumina de joia
Esperant el retorn del pare la mare pentina el fill
El vol formós als ulls del desitjat.
Fill, fill, mira, el pare.

Abril del 2014

 

 

 

A pàgina inici: www.rodriguez-amat.cat