Josep PERPIÑÁ

Josep PERPINYÀ

Pintor

 

 

Josep PERPIÑÁ

Josep PERPIÑÁ

 

 

 

PERPIÑÁ

L'art permet manifestar d'una forma clara la personalitat del creador. Hi ha creadors que, a més, manifesten la seva individualitat en el tarannà quotidià. Aquest és el cas del pintor Josep Perpiñá, un artista en el qual l'art determina plenament el contingut de la seva obra i del seu comportament com individu.

Nascut el 1945 a Girona - considerada com el centre de l'univers per al propi artista -, Josep Perpiñá va poder descobrir ben aviat els entrellats de l'art en general i de la pintura en particular de la mà del seu propi pare, un reconegut pintor a la Girona dels anys cinquanta i seixanta. La seva formació acadèmica s'inicià a l'Escola Municipal d'Art de Girona i continuà a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona en la qual, transformada en Facultat de Belles Arts, obtingué el títol de Llicenciat en Belles Arts. Una beca de la dotació d'Art Castellblanch li va permetre l'any 1969 de residir a París i descobrir el món de les avantguardes artístiques d'aquell moment. Avui, desprès de més de quaranta anys de dedicació a la pintura, Josep Perpiñá és un pintor que ha recorregut una llarga trajectòria professional. El profund coneixement de les tècniques artístiques que Perpiñá va poder adquirir en el taller familiar de Girona li ha permès sacsejar-se lliurement dins d'un ampli ventall de línies estètiques i conceptuals. La visió de conjunt de la seva obra realitzada all llarg del seu recorregut artístic permet descobrir la diversitat creativa d'aquest prolífic artista.

Josep Perpiñá és un artista en constant moviment interior, un pintor que no es planteja apriorísticament el procés a seguir a l'hora de crear l'obra. Ben al contrari, l'atracció del suport i del materials, conjuntament amb els estats d'ànim del moment, determinen el plantejament del seu treball. Perpiñá actua segons impulsos no controlats per simples raonaments cerebrals, és així que l'acte creatiu, difícilment explicable amb paraules, s'acompleix per mitjà d'un procés personal subjectiu determinant un discurs plàstic ric i variat, generador de tot tipus d'interpretacions subjectives. Dinàmica, mai estàtica, la pintura de Perpiñá és un flux i reflux constant: els cavalls, els galls, les girones, el jardí-bosc i l'arbre, entre d'altres, són temes recurrents a l'obra d'aquest pintor.

Tot i acceptar encàrrecs, Perpiñá es manifesta insumís a l'espectador, per a ell l'obra és el producte de les vivències en un lloc i en un moment concret i és independent de qualsevol altre factor. El procés de treball, realitzat sense pensar en principis estètics concrets, es produeix instintivament. Aquesta manera de pintar l'allibera de la submissió als coneixements adquirits en el període de formació. El substrat que resta un cop s'ha produït l'alliberament permet a l'artista d'accedir a la creació.

Per a ell, l'art, sense una definició concreta, és una manera de viure, una manera sentir. Coneixedor de la relativitat de les seves paraules, però amb plena complicitat personal, Josep Perpiñá, pintor singular amb un cert grau d'extravagància, considera l'artista com "la representació corporal dels Déus sobre la terra". L'artista ha de tenir, a diferència dels altres éssers terrenals, capacitats que li permetin d'accedir als diferents nivells de la creació.

Persistència subterrània - Expressió de la utopia és el títol que el propi pintor ha donat a aquesta mostra. El concepte de Persistència subterrània es concreta en el treball realitzat dia a dia en el silenci de l'estudi: el diàleg que l'artista manté amb els elements plàstics. L'expressió de la utopia es circumscriu en el propi individu: el temps, la llum. "En Perpi és la llum" diu el mateix artista. "La llum és el color i el color sóc jo".

Amb el seu tarannà personal, Josep Perpiñá ha anat desgranant al llarg de tots els anys de la seva trajectòria creativa una obra plena de personalitat, inseparable, tant per la temàtica com per les característiques plàstiques, de la seva Girona estimada. La Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat mostra entre el 26 d'agost i el 15 d'octubre una amplia i variada col·lecció de diferents èpoques d'aquest artista amb moltes obres inèdites, mai exposades.

Jordi Rodríguez-Amat

 

 

El pla: suport tangible o imaginari de somnis que configuren la realitat quotidiana de la terra, saonat ferment de subterranis anhels, residus del passat, amagatall del germen esdevenidor de futur. Punt d'esclat, eix perpendicular d'unió entre el món soterrat inferior i el celeste superior.

Josep Perpiñá

 

 

 

Des de la finestra de l'Onyar hi veig un jardí-bosc imprevisible

Josep Perpiñá (Girona, 1945) és tot passió, és tot pinzell, és tot estudi dels volums -potser per aquest motiu també l'inquieta l'escultura- i és, sobretot, un gran observador. I la seva manera de combinar aquests ingredients, contundentment aixoplugats per gruixos de pintura, refregats, rascats i empastats, s'assembla a qui per descobrir la veritat de la vida obre una finestra cap endins, i com no, també cap enfora, cap als mots i les imatges quotidianes; les del dia a dia.

Fa molts anys, Josep Perpiñá va començar a dibuixar i pinzellar finestres quadrades i rectangulars, que posteriorment es van anar reflectint en un riu. La seva original manera de solucionar aquelles formes va ser lloada i imitada per molta gent. ... Si bé les del riu Onyar eren nodrides i plenes de connotacions catedralícies, actualment, fent un exercici de síntesi -que no d'empobriment- Perpiñá ha centrat la mirada en el retrat d'un fragment d'aquest mosaic, de formes geomètriques, que és la Girona florentina. També podriem dir que Josep Perpiñá ha anat a cercar l'infinit i, per assoli-ho, ha pintat el marc de la finestra....

Segurament aquest esforç per trobar l'essència de les coses -on l'atzar hi té un paper destacat- l'ha conduït a compondre la seva simfonia pictòrica a partir d'un tema: els arbres, com a referent més immediat de l'home; i de dos tons: blanc i negre -i la consegüent gamma de grisos-; despullant l'obra i despullant-se el propi artista de d'efectes cromàtics gratuïts, i remarcant el dibuix i el gest com a suports bàsics del seu tarannà. I tot això ho a fet amb entusiasme, sobre un suport de paper i gaudint com ningú quan fa lliscar la tinta, maniobra amb els degoteijos o executa el dripping -que no el suicidi-, tot construint El jardí-bosc imprevisible.

En fi, més ratlles, més rerefons i més simbolismes podríem haver descobert enmig del magna creatiu d'aquest geni -un dels millors artistes comarcals d'aquest segle. però aquesta feina és la que pertany a l'espectador actiu.

Ricard Planas Camps

 

 

Tinta xinesa sobre paper

 

 

Tinta xinesa sobre paper

 

 

D'antuvi l'arbre ha estat present en la meva trajectòria pictòrica de diverses maneres, a voltes com a forma pròpia en quadres figuratius, però en la majoria de les vegades representat com a personatge immòbil o com a símbol enmig de la Girona boirosa, grisa i tancada; les branques seques transformades en mà s'enlairen cercant quelcom... la relació amb tot el cosmos.

Josep Perpiñá

 

 

Tinta xinesa sobre paper

 

 

Tinta xinesa sobre paper

 

 

Paradigma de la Mediterrània. Elements tangibles transmissors de sensacions. El marc, una construcció simple, de formes primàries, tanca l'espai circumdant, suport del tot i del no res, on les fotografies ocupen un lloc precís peró insignificant, convertint-se en simples imatges que ens desperten la memòria, tot recordant-nos el pas del temps. Àgils estructures, uneixen dos espais aliens, establint una comunicació latent entre ambdós que trenca totes les fronteres. Mentre, el peix, allunyat de qualsevol símbol equívoc, evoca sensacions múltiples, olor, calor, sinestèsia dels sentits.

Pedra, sorra, aigua. El so penetrant de les onades en constant moviment envaeix l'espai i fusiona, finalment, tots els sentits, obligant-nos a transgredir l'espai, a penetrar en el seu interior per donar-nos a conèixer un joc lúdic, desconcertant.

Cada imatge esdevé un  món únic -la poètica de cadascuna sura l'espai- el conjunt, la simbiosi dels sentits, esdevé l'univers Mediterrani.

Rosa Gil

 

 

Josep Perpiñá Citoler

Neix a Girona el 7 de març de 1945. S'inicia ben aviat en els secrets de les arts, en el taller familiar, sota el mestratge del seu pare. Cursa estudis elementals de dibuix, pintura i escultura a l'Escola Municipal de Belles Arts de Girona; més tard estudia a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicència. L'any 1969 va a París amb una beca de la Dotació d'Art Castellblanc.

 

Web personal de Josep Perpinyà:   www.perpinyajosep.com

 

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat