Francesca

Francesca Laguarda

LAGUARDA

 

 

Torna’m a tu

Ara que duc suors

De mar al cos,

I teranyines d’aigua

Com la sorra trenada

I tinc la pell

D’aquells colors mutables

D’una mirada

I endins em creix encara

Un temporal d’olors

 

 

 lin-blau.gif (861 bytes)

  

 

 

Encara queden

Dones fitant les illes,

Els ports, les barques,

Els rems extenuats,

Els escàlems inútils...

 

Encara dones

Amb trànsit de mirades

Evocant sempre

Una tragèdia grega

Un mite, una aroma.....

 

 

 lin-blau.gif (861 bytes)

 

 

 

Els rius flueixen

Serpentejant la pell dels boscos íntims.

Cada corba recorda

L’home grec dels meandres

nombrant les gorgues.

Els seus dits, com molins

d’aigua, dibuixen

les ombres que han d’escriure

dietaris d’un delta.

 

 

lin-blau.gif (861 bytes)

 

 

 

Sé que al meu ventre

hi allites algues blanques

i cels nocturns

i que ets la llum de lluny

que s’emmandreix al port

on nidifiques

els laberints humits,

i les salives,

les ombres commogudes...

els peixos del silenci...

 

 

lin-blau.gif (861 bytes)

 

Enrera ENRERA