Francesca | ||
LAGUARDA |
Tornam a tu Ara que duc suors De mar al cos, I teranyines
daigua Com la sorra
trenada I tinc la pell Daquells
colors mutables Duna mirada I endins em creix
encara Un temporal
dolors
Encara queden Dones fitant les
illes, Els ports, les
barques, Els rems extenuats, Els escàlems
inútils... Encara dones Amb trànsit de
mirades Evocant sempre Una tragèdia grega Un mite, una
aroma.....
Els rius flueixen Serpentejant la
pell dels boscos íntims. Cada corba recorda Lhome grec
dels meandres nombrant les
gorgues. Els seus dits, com
molins daigua,
dibuixen les ombres que han
descriure dietaris dun
delta.
Sé que al meu
ventre hi allites algues
blanques i cels nocturns i que ets la llum
de lluny que
semmandreix al port on nidifiques els laberints
humits, i les salives, les ombres
commogudes... els peixos del
silenci...
|