LUCERO

ESTIU AMB LLIBRES

L’estiu van ser per mi durant uns anys

els llibres amb cobertes de color taronja

que et manllevava sempre en aquells mesos.

M’han fet més dens el pòsit de lectures:

amb ells vaig conèixer els silencis de Vercors,

els mars de Conrad, els records de Proust,

el bisturí incruent de Wilde.

Enyoro aquella edat no pas, tan sols,

per l’ànim de conquesta d’allò que ens era nou

amb uns iguals que t’eren tan propers,

sinó també per la feraç conversa

que em permeties sobre el món, el viure:

un tot amb la literatura.

Vas ser un públic atent i un bàlsam crític

dels intents, en què encara persevero,

de consagrar part del meu temps a l’escriptura.

Heu estat, com ja deia Ciceró,

mestres de vida.

SANT AGUSTÍ, 2

                                                                   Tell me the truth about love.

                                                                                          W.H. Auden

                                     L’amor és una plaça amb porxos alts,

     arbres al mig, un nen i una tortuga

     –sense arc cavalca el temps que lent s’escola

     com l’aigua que dibuixa el riu proper.

     L’amor és l’ombra fresca a les terrasses

     i el fred de la beguda al fons del coll

     –l’anunci d’unes brases que mantinguin

     somort però viu l’escalf del dolç turment.

     L’amor és el soroll de veus i passos

     les Fires i les festes, els dissabtes

     –la música a vegades és només

     la pausa merescuda del silenci.

     L’amor és el perfum dels grocs narcisos

     que vénen de la vall cada febrer

     –l’efímer goig que tots ens fem a mida

     per fer suau al pas l’aspre camí.

     L’amor és l’enterc òxid de l’oblit

     sobre el fals sabre dels herois dels setges

     –la pluja persistent que tot ho esborra

     del camp solcat de penes i entrebancs.

     Li són companys el mar blau d’unes cales

     i una plana suau, petita i fèrtil.

     També l’ajuden a fruitar i a créixer

     i a no perdre l’encís de les troballes.

     L’estiu ja ha inaugurat un bell setembre.

COM EN UN QUADRE DE TADEMA

[Musa recolzada en un pilar, Museo del Prado, Madrid]

Què hi ha sota el mantell que el cos t’abriga?

Què esperen els teus ulls que miren l’aire?

Què estrenys en el teu puny de dits confosos?

Què amaga el fals pilar on et recolzes?

Cal creure que no són pas records fòssils,

desferres en allau d’una altra vida,

ferides mal tancades que supuren

humors com d’ombra i tacte de camèlia.

Potser el perfum només d’uns dies plàcids

passats en companyia de paraules,

de cossos, de jardins, d’arbres que enyores.

Potser l’aura només de nits amb lluna

com un mirall d’argent que reflecteixi

les flors d’abril fragants i cristal·lines.

                                                  *                *          *         

                                L’amor escull sovint la diana equivocada

                                i es trenca les sagetes contra un mur de glaç.

                                Les estelles que en rep el fereixen i sagna

                                i la sang es barreja amb llàgrimes de sal.

                                           *          *          *

L’amor vindrà de lluny amb perles negres,

solcant mars de corall d’un verd intens.

T’oferirà la mà suau que esperes

i no sabràs com dir-li: Queda’t més.