Aquest panegíric fou llegit en la presentació que el propi autor féu del recital a la memòria de Maria-Mercè Marçal que va tenir lloc en el Centre Cívic de Can Ninetes de Girona el dia 24 d’octubre del 1998

Panegíric a la memòria de Maria-Mercè Marçal

Maria Mercè, la vida t’ha permès de sentir profundament una existència ferma, rebel, com cal moltes vegades. Amb una extraordinària sensibilitat vas saber expressar, en una literatura pròpia i personal, les més profundes vivències del teu món complex i personal. Vas estimar i vas ser estimada, vas odiar ? Vas ser odiada ? Tant se val ! La força de la paraula, però, i una desbordant imaginació, farcida pels dots del poeta et van permetre i et permeten, avui i sempre de fer vibrar profundament els esperits sensibles.

Sé que l’acte creatiu no és gens fàcil, que no és patrimoni de tothom. La teva capacitat, la teva intel·ligència, guiades per la teva potent sensibilitat t’han permès allò que només uns pocs privilegiats han estat capaços de fer: accedir a les més altes esferes de la creació literària.

El teu ha estat un espai propi i s’ha desenvolupat en un moment històric del teu país, certament difícil encara. Un país per al qual tu has lluitat amb coratge. La llengua i les fortes ideologies t’han empentat a no girar mai la cara. Maria-Mercè, creu-me! ho has aconseguit.

Avui, molt més que el simple record, ens queda per sempre més, una obra prenyada d’amor sublim i alhora quotidiana.

Tu ja no ens pots estimar amb el teu cos exiliat i mut. però l’esfereïdora nuesa del teu esperit, la fe cega en les teves ideologies restaran per sempre més unides a la teva paraula.

Nosaltres ens afegim avui, a totes aquelles veus que han clamat la teva lloança. Maria-Mercè, tu no estaràs mai més sola entre albera i alba i el teu nom romandrà escrit sota el marc de quatre fustes que emmarquen el cau de llunes del teu cel.

T’has mogut amb constant deliri a la recerca de la teva identitat.

Tu, com tot gran creador has explorat nous móns. I des de l’interior de la teva pròpia persona has vist la llum. Has instrumentalitzat la llengua al servei del teus ideals.

La poesia, més enllà de les idees, ha estat el teu penó. Per a tu la feminitat ha estat lligada a la maternitat sense home. Tu has viscut el teu món propi i radical. Tu t’has mogut entre paraules i fets, entre llum i foscor. La paraula ha estat base, fus i capitell que ha apuntalat l’edifici vital de la teva existència.

Maria-Mercè, tu has estat tres voltes rebel: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

Octubre del 1998