TERESA

Per aTeresa Rebull

Un bon dia, ja fa uns quants anys, truquen a la meva porta. Fou així com vaig conèixer la Teresa: Teresa Rebull.

Des d’aleshores, un cop o dos l’any, m’endinso camí d’Espolla cap el Port de Banyuls. Allí al cim, sento l’alè de les tropes d’Annibal dirigint-se cap a Roma i el patiment de tots aquells i aquelles que allunyant-se del dictador, a principis del 39 creuaren aquest i altres indrets camí de l’exili. La Teresa Rebull fou una d’aquesta persones. Molts i molts anys d’exili no han tingut la capacitat d’esvair el seu catalanisme i la seva força en pro de les llibertats i contra les injustícies.

Al cim del Port de Banyuls, em sento un ésser privilegiat de poder contemplar tota la vall on, finalment, a prop de Banyuls, retrobo, en un indret amagadet, les formes femenines que el gran Maillol va saber plasmar en fang, bronze i marbre per a delitar-nos ulls i esperit.

Finalment, ja a Banyuls de la Marenda, després de contemplar el mar profundament blau, inicio el carrer, anomenat pels francesos, rue de Saint Pierre i, just abans d’arribar a l’indret on resideix l’apreciada Teresa Rebull, entro a la floristeria. Tot just a l’entrar, sento una veu femenina que, desprès de reconèixer-me, diu: “ volà, une belle fleur pour Térèse”.

Ja davant la casa on viu la Teresa, empenyo la porta de baix i pujant un petit nombre d’esglaons obro la porta del pis, gairebé mai tancada en clau. Qui és? Som nosaltres Teresa. Una explosió de joia emplena tot l’espai i fortes abraçades ens uneix cos i ànima.

Jordi Rodríguez-Amat

 

Amb la Teresa Rebull a Banyuls de la Marenda

 

 
A pàgina inici A pàgina inici