Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

ES DEIA MARIA

 

Es deia Maria. Era una dona tímida, introvertida i sensual. L’entorn en el qual es movia des de feia uns dies li havia produït un estat d’ànim, d’excitació interior: sentia el desig de tocar el color directament amb tot el seu cos. La Victòria, l’Eva i la Núria van col•locar una lona sobre el terra. La Maria es va estirar sobre la lona i les tres van començar a pintar-la, directament sobre la pell, amb tota mena de colors: blanc, roig, verd, negre.... Groc, ara verd, deia la Maria, sempre amb els ulls clucs, experimentant voluptuosament tots i cadascun dels moviments sensuals, rítmics i eròtics del seu cos. La Maria voltava al damunt de la lona, alhora que amb les mans, acariciant-se sensitivament, es tocava totes les parts del cos. Els ulls tancats, era un dia de forta calor.

En Joan era un simple espectador de tota l’acció. Li agradava el cos de la Maria, seguia els seus moviments. De sobta va sentir el desig quasi frenètic de despullar-se i participar directament amb el seu cos dins l’acció: sentir físicament la Maria, abraçar-la. Fins i tot va sentir el desig de penetrar-la.

El cos de la Maria apareixia radiant, perfecta. Vestida no mostrava la suavitat de les formes que presentava ara, completament nua sobre la lona en el terra. Els pits, el ventre, les cuixes es mostraven en tota la seva plenitud. Una dona d’uns quaranta anys, ben feta, poderosa de cos. Havia nascut en un poble de la Garrotxa, un poblet petit com molts altres d'aquella comarca.

Al llarg de deu o dotze minuts, no més, el ritme, el moviment, la sensualitat, l’erotisme i el color apareixien enlluernant tot l'espai.

Ara, l’acció acabada, la Maria ha tornat a la seva individualitat, humana i feble, com la de tots nosaltres.


Estiu del 2001

Jordi Rodríguez-Amat

 

A pàgina inici A pàgina inici