Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

MORIR PER VIURE

No sóc jo, però el conec. He escoltat moltes vegades la seva música, profunda, captivadora. La seva dona, Margarete, creu que està mort. Tothom, així mateix, ho creu. Està cansat de compondre per als altres. Ara viu allunyat del món, dels amics, dels fills, que no en tenia, de tothom. Ja podeu cercar el seu cos que no el trobareu. Va fer veure que està en una fosa comuna, però no l’han trobat, així ho diuen. Només ho sap un còmplice: el meu pare, el comte Luchowsky, el seu millor amic. Passaven hores i hores xerrant, parlant de música, de diners, d’amor, de sexe. Jo els escoltava. Feia com si estigués estudiant, però la meva orella es mantenia expectant a les converses. El seu esperit i la seva virginitat a l’hora de la infantesa, tenyits per un virtuosisme pianístic prodigiós i manifestat profusament al llarg de tota la seva vida pública, delitaren nobles i rics, savis i ignorants. Dissortadament ell en va patir les conseqüències. Ara és mort, però viu.

Acceptat i malaurat alhora, ric i pobre, condemnat a la solitud, a la comprensió i a la incomprensió, va voler fer veure que el van assassinar, i ho va mig aconseguir. Dubten i dubtem, però no ho sabem ni ho saben, ni tu ni jo, estimat amic. Va fer veure que fou enterrat un dia de llamps i trons. La seva dona, malalta, no hi va assistir. La senyora del seu amic Luchowsky, una mare que no conec, va plorar i tos els altres també, els seus amics íntims i la seva muller i el pare i la mare. Ara vol compondre per a ell, allunyat de la noblesa i de la burgesia, dels poderosos, dels hipòcrites, del món que el va immergir en la més absoluta misèria humana. Només ell escolta la seva música, sense orquestra, sense instruments, sense intèrprets. Gaudeix de la voluptuositat de compondre i, tot seguit, sense cap tipus de penediment, destrueix les seves partitures. Es complau en la pròpia sensualitat, en la delectació i el plaer gairebé orgàstic de la composició musical. Odia el món, l’Església, la noblesa i la burgesia. S’estima i estima la seva creació. Vosaltres no les escoltareu mai, ni jo tampoc.

Li agradava mentir per viure. Jo també menteixo, però no. Tu també menteixes, però sí. Després va tenir dos fills amb una jove pagesa. Fills que va abandonar tot seguit després de néixer. No trobareu mai el seu cadàver. Morirà allunyat de tu i de mi, sense morir mai, per què va morir per viure.

Luchowsky és mort.

28 de juliol del 2008

Jordi Rodríguez-Amat

A pàgina inici