Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

NÚRIA DE ROS I VALVERDE

Aquell dia volia estar formosa. Havia d’anar a ballar amb la seva amiga Maia i volia sentir-se atractiva. La coqueteria femenina li permetia sentir-se bé. Els homes, tot i que no pas tots, se senten atrets quan la dona manifesta la seva feminitat, es deia la Núria a si mateixa.

En Joan era lliure. Havia tingut varies parelles, però pel fet de no voler acceptar les obligacions que comporta la vida en la parella, gaudia de l’absoluta llibertat de l’individu. No creia en absolut en l’horòscop. La Núria i la seva amiga Maia n’eren fanàtiques.

En Joan sabia ballar, deien que era un ballarí. Aquella tarda se sentia sol a casa i decidí encaminar-se cap una sala de ball. L’ambient era agradable, gens cultural, però a cops, cal allunyar-se de la cultura pensava en Joan.

La Núria s’havia divorciat feia un parell d’anys, en Joan també, però en feia sis o set. la Maia era vídua, la Roser, una altra amiga de les dues que no havia pogut anar a ballar aquell dia, era lliure i tenia un amic amb qui solia anar al llit, tot i la seva frigidesa. A cap de les tres se les podia qualificar de nimfomaníaques. Això ho pensava en Joan un cop les va conèixer.

En Joan ha anat al llit amb la Núria, la Maia té un mig pretendent amb qui tot just es fan algun petit petó i prou. Fa tres anys que s’han conegut. Aquell dia, en Joan va veure ballar soles la Maia i la Núria. La Maia ballava bé, la Núria no en sabia. El marit de la Núria l’havia enganyat moltes i moltes vegades. Anava de putes. Un bon dia, quan la relació, després de més de trenta anys de casats, ja estava pràcticament trencada, el marit, en Jaume, Met per als amics, li manifestà la seva vida extramatrimonial. Portaven una economia conjunta i ella, des de feia temps, no entenia com treballant tos dos arribaven just a finals de mes. La seva ingenuïtat i la confiança, tenyida per la monotonia de molts anys de convivència, no li havien permès de dubtar del seu marit.

En Met havia nascut no sé on. La Núria ho havia fet a Barcelona. En Joan era fill bastard i portava els noms de la mare. La Maia era andalusa nascuda a Madrid. Després de la mort del seu marit va conviure amb un altre home. Ara no sent cap necessitat de sexe. La veritat és que no l’havia sentit mai. Tenia dues filles i no havia tingut mai un orgasme. L’orgasme era cosa dels homes. Quan les seves amigues parlaven d’això ella callava.

El dia que el marit de la Núria li va explicar les seves experiències extramatrimonials, ja tenia una amiga amb qui volia anar a viure. Drogoaddicte i prostituta li feia serveis a baix preu, tota mena de serveis. I això des de feia temps. La Núria era àvia, tenia dues filles i quatre netes. Era atractiva, cames massa primes. La pell del tors molt suau, no pas la de les cames. Es pintava sempre els ulls per a dissimular els seus entorns foscos. Cultura mitja, desitjava viure i conèixer homes. A partir del moment en què va trencar el glaç, va anar al llit amb en Joan. Es sentia lliure per a fer-ho amb altres homes. La Maia no ho entenia. La Roser no deia res.

Jo sóc en Joan. Ara la Núria està treballant. No conec la Roser. No sé on és la Maia i en Met està malalt de càncer. Li ho van diagnosticar fa un parell de mesos. Ara fa tres anys que la Núria no dorm amb en Met. En Jaume morirà, la Núria també i jo també. La Maia va néixer a Barcelona. M’ho ha dit la Núria. Ja sé que abans he dit que havia nascut a Madrid. Parla castellà. M’agrada més la Maia que la Núria, però no he anat al llit amb ella. La veritat és que no li ho he proposat. El seu amic té seixanta-cinc anys, la Maia cinquanta nou, la Roser no ho sé, la Núria cinquanta quatre i jo he oblidat la meva edat.

Aquella tarda en Joan va veure com la Maia volia ensenyar a ballar a la Núria. Jo em vaig posar al costat d’elles i vaig començar a ballar sol, tot cercant la relació de moviment de conjunt. Era un cha cha cha. Més tard, en Joan les va veure assegudes, totes soles, en un racó de la sala de ball. Vaig anar allí i em vaig asseure al costat. Vols ballar amb mi ? li vaig dir a la Maia. El seu pretendent havia de venir més tard i ella tenia ganes de ballar. Sense contestar-me es va aixecar i varem anar cap a la pista de ball. Ballava bé i li agradaven certs contactes corporals. Era alta, més aviat plena, ben feta. Em va agradar. Després, en Joan va ballar amb la Núria. No en sabia gens. S’arrapava molt i molt.

Novament asseguts, d’on ets?, em va preguntar la Núria. La Maia era callada i prudent. M’agradava. Què fas?, continuà preguntant la Núria, quina edat tens?, on vius?, què t’agrada?. Em va repassar de dalt a baix. Se sentia profundament atreta per mi. Em dones el teu número de telèfon? em va dir. Tot sortint de la sala de ball vaig dir a la Maia: Maia, la Núria té el meu telèfon, truca’m si vols.

Deixeu-me dir que aquesta història és verídica. Me la va explicar l’Enric, un amic de la infància molt mentider. Ell deia que era en Joan, però en Joan sóc jo i jo no em dic Enric, tot i que m’ho podria dir si els meus avis ho haguessin decidit així. El meu avi matern era també el pare del germà de l’Enric. Jo no vaig arribar a conèixer mai la meva àvia paterna. Diuen que era filla d’un gran poeta francès que havia arribat a ser per molt poc temps president d’una república a França. Aquest poeta no es va arribar a ofegar en un llac.

No em va agradar ballar amb la Núria. Semblava un ànec escaldat. En aquell moment jo tenia relacions carnals amb dues dones. Elles no ho sabien. La Núria em deia que jo era el segon home amb qui tenia relacions sexuals. Em va jurar que al llarg dels anys de matrimoni no havia conegut cap altre home, i, abans de conèixer-me a mi, no n’havia conegut cap altre. Ella és molt ingènua, però no sé si menteix. Segurament no ho sabré mai. Jo també menteixo, com tu, estimat lector, com tu, estimada lectora. Tu també menteixes. Menteix el pare, menteix la mare, menteix el bisbe, menteix la perruquera. I tu, lectora, lector, creus que si em dius que no has mentit mai et creuré?. Quantes mentides has dit al llarg de la teva vida?. No cal que m’ho neguis perquè tornarie? a mentir.

Jo, l’Enric que no pas en Joan -us poden dir que sóc en Met- m’en vaig anar uns mesos després de tenir amistats amb la Núria durant el mes de gener i la meitat de febrer d’aquell any. Ella m’enviava molts missatges, deia que no s’havia enamorat d’en Joan. Jo sentia certa vocació sentimental envers ella. No vaig tornar a veure mai més la Maia. Tot el que sé d’ella, ho sé de la Núria i no pas de la Roser. M’agradaria tornar-la a veure-la.

Després de gairebé un any, em vaig retrobar amb la Núria. Aquell dia ella ho sabia, ja que jo li havia enviat un missatge manifestant-li el meu desig de veure-la. Es va empolainar i, tot just retrobar-nos, em va explicar que un home conegut a través d’Internet no li va saber fer les delícies de l’amor sexual. Faldilla llarga, color verd fosc trencat, brusa amb tirants i fort escot, llavis emporprats, tot plegat ben amanit amb un somriure llarg i profund. Això va passar abans d’ahir. He tornat a anar al llit amb ella. La sinceritat dels seus ulls, grans i oberts, així com la seva parla m’han explicat la seva vida privada.

Avui la Núria continua estan sola. Va perdre l’home de la seva vida i pare de les seves dues filles per una prostituta jove i melosa. Tragina el seu aspecte agradable amb eficiència i estil. Continua anant a ballar i, segons ella mateixa, ara balla molt bé.

Sabeu que m’ha dit avui?. M’ha dit que li agradaria d’anar a ballar amb mi.

29 de juliol del 2008

Jordi Rodríguez-Amat

A pàgina inici