EL SOMNI DE PIGMALIÓ I GALATEA JORDI RODRÍGUEZ-AMAT
IntroduccióEl mite de Pigmalió i Galatea. A la narrativa d'Ovidi, Pigmalió era un escultor xipriota que va tallar una dona (Galatea) en ivori. No li interessaven les dones, però la seva estàtua era tan bella i realista que se'n va enamorar.A partir d'aquest mite, Rodríguez-Amat, jo, he escrit un conte que he titulat el somni de Pigmalió i Galatea..
Des de feia molts anys, mai trobava el camí que m’hauria pogut atorgar la pau d’esperit necessària per assolir la felicitat absoluta. La meva decepció envers les dones a Xipre, consagrades a la prostitució, la bruixeria i altres sortilegis, em condemnaren al celibat. El meu era un estat de decepció absoluta i l’angúnia no em permetia d’alleugerir el dolor que m’esquinçava el cor. Només el desig d’amor i de bellesa que inflamava el meu esperit en el moment de l’acte creatiu podia apaivagar el dolor que emplenava la meva ànima. Amb les mans enlaira, clamava als cels de donar-me la força de crear la dona dels meus somnis. Les meves reflexions no m’ajudaven a assolir els estats sensitius que haurien pogut alliberar-me de l’obsessió de fornir d’ànima el bloc de marbre que es trobava enfront de mi. Dia i nit, sense repòs, em consagrava al treball. En la dolçor, experimentava jo l’alegria de veure avançar la meva obra. L’ardor i l’esforç, però, omplien els meus ulls de llàgrimes, provocades per la intemperància del meu fervor creatiu. De vegades em semblava que no havia empès prou lluny la meva ment per donar vida a la meva Galatea. Volia crear la bellesa a l’estat pur, la dona que sempre havia somiat. L’escarpa colpejada pels cops de martell que dirigia el meu cor feien estremir la meva raó. Crear la dona perfecta era l’únic objectiu que em proposava. Jo enjoiava l’escultura, encara sense acabar, dels meus petons. Les meves mans l’acariciaven i, a tot moment, sentia el fort desig de que prengués vida. Les nits, no podent dormir, continuava amb el treball que no s’aturava fins que em trobava totalment extenuat, arriscant el defalliment físic.
La recerca de l’ideal de bellesa i d’amor m’obligà a precipitar-me als peus Afrodita per a implorar-li d’alliberar-me de la misèria personal en la qual em trobava. Dia i nit, m’apropava a ella per a suplicar-li de donar vida a la meva Galatea. L’invocava. Em prostrava als seus peus, els ulls sempre amb llàgrimes. Afrodita, tan malaurat em va veure que, finalment, va sentir pietat del meu infortuni. Em va estrènyer contra el seu pit i em va permetre de plorar. L’emoció de trobar-me entre els braços d’Afrodita i l’esgotament físic i psíquic dels últims dies em van ensopir. Els últims cops de martell em deixaren extenuat. En el somni em sentia estar en els braços de Galatea. Ella m’acariciava tot el cos, adornava les meves galtes de petons i jo somiava el somni de la joia infinita. Quina dolçor ! No em vaig voler despertar mai. Jordi Rodríguez-Amat |
||||||||||
Per veure obres de Rodríguez-Amat i/o llegir altres escrits d'ell, premeu e següent enllaç: |